Adraén

entitat de població de la Vansa i Fórnols

Adraén, o Adrahent, és un nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, a la vall de la Vansa. A 1.434 metres d'altitud és el poble més alt de la vall del riu de la Vansa i actualment té 16 habitants. Es troba a la capçalera del riu de Bona, en un coll, sota el cap de la Fesa, el cim més occidental de la Serra del Cadí.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAdraén
Imatge
Alumnes de l'Escola Horaciana a Adraén (c. 1905)
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 18′ N, 1° 30′ E / 42.3°N,1.5°E / 42.3; 1.5
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell
Municipila Vansa i Fórnols Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població19 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.434 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25909000100 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2590970001700 Modifica el valor a Wikidata

Al poble hi havia hagut el castell d'Adraén, cap d'una batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat. Encara s'hi pot trobar l'església de Sant Martí.[1]

La població d'Adraén (Addragigno) és esmentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de l'any 839.[2]

El lloc d'Adraén és esmentat en un document que data de l'any 835. Lluís el Pietós concedí la protecció i la immunitat al monestir de Sant Salvador de la Vedella. Els monjos d'aquest cenobi tenien propietats a Adraén.

En un document de l'any 1007 el comte Ermengol I d'Urgell fa una permuta d'alous en el terme de "Sancto Martino de Adragenne". L'any 1019 el bisbe Ermengol d'Urgell atorgà als habitants i clergues de Sant Martí d'Adraén exempcions relacionades amb els delmes que havien de satisfer a Santa Maria de la Seu d'Urgell. Al llarg del segle xi hi ha diverses notícies històriques referents a Sant Martí d'Adraén.[2]

El lloc d'Adraén formava part dels dominis del vescomtat de Castellbó des de 1113. A inicis del segle xvi els Castellbó gaudien de tota la jurisdicció civil i criminal.[2]

En el segle xviii la parròquia d'Adraén comprenia, a banda de l'església de sant Martí, l'església de Sant Vicenç de Banyeres, actualment ensorrada, i la capella de Sant Salvador, just al peu de la serra del Cadí. Actualment, l'església de Sant Martí d'Adraén depèn de la parròquia de Fórnols.[2]

Referències

modifica
  1. GGCC, la Vansa i Fórnols: Adraén.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sant Martí d'Adraén». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 maig 2012].