Cares i llocs

pel·lícula de 2017 dirigida per Agnès Varda

Cares i llocs (títol original en francès, Visages, Villages) és un documental francès d'Agnès Varda i JR estrenat l'any 2017. S'ha doblat i subtitulat al català.[1]

Infotaula de pel·lículaCares i llocs
Visages, villages Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAgnès Varda i JR Modifica el valor a Wikidata
GuióAgnès Varda Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMatthieu Chedid Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrenamaig 2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt5598102 FilmAffinity: 303868 Allocine: 245617 Rottentomatoes: m/faces_places Letterboxd: faces-places Mojo: facesplaces Allmovie: v684742 Metacritic: movie/faces-places-visages-villages TMDB.org: 451995 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Agnès Varda i JR decideixen de solcar la França rural a bord del seu camió fotomaton i, al fil de les trobades, els llocs creuats es cobreixen d'imatges de la gent trobada, projectats sobre els murs mateixos del seu hàbitat, com per màgia...[2]

Selecció

modifica
  • Festival de Canes 2017: selecció oficial, fora de competició

Premis i nominacions

modifica

Crítica

modifica
  • "Un gir molt especial a través dels erms de França (...) Una petita joia"[4]
  • "Encantadora (...) Agnès Varda, en la glòria dels seus anys daurats, s'ha convertit en una maga humanista (...) 'Visages Villages' fa una declaració poderosa sobre el tipus de societat en la qual ens estem convertint"[5]
  • "Pel·lícula feliç, però també melancòlica (...) conté un gest humanista de primer ordre, una dolçor que ens anima a conservar la fe en el cinema com a guia lluminosa en temps de foscor. (…) Puntuació: ★★★★★ (sobre 5)"[6]
  • La majoria de retrats entronquen amb la idea de fixar a través de l'art una memòria obrera arrelada als seus espais d'origen i atorgar una visibilitat a aquests protagonistes anònims de la seva pròpia història[7]

Referències

modifica
  1. Cares i llocs a la Base de dades de cinema en català
  2. «Review: Agnès Varda and JR Travel in the Present, Glancing at the Past» (en anglès). The New York Times.
  3. «Announcing the TIFF '17 Award Winners» (en anglès). TIFF, 17-09-2017.
  4. McCarthy, Todd «'Visages Villages' ('Faces Places'): Film Review | Cannes 2017» (en anglès). The Hollywood Reporter.
  5. Gleiberman, Owen «Cannes Film Review: ‘Visages Villages'» (en anglès). Variety, 26-05-2017.
  6. «Caras y lugares» (en castellà). Fotogramas, 22-05-2018.
  7. Iglesias, Eulàlia «Un documental joiós sobre la mirada artística». Diari ARA, 24-05-2018, pàg. 04 (Play).