Viquipèdia

Kiowa-tano

família lingüística

Kiowa-Tano és una família de llengües ameríndies parlades a Nou Mèxic, Kansas, Oklahoma i Texas. Sovint és relacionada amb la família Uto-asteca, però encara està pendent d'investigació.

Infotaula de família lingüísticaKiowa-tano
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaOest dels Estats Units
Nadius9.230 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
  Extensió de les llengües de la família
Codis
ISO 639-2trk
Codi Glottologkiow1265 Modifica el valor a Wikidata

Dins de la família el grup tano està format per les llengües tewa, tiwa i towa o jémez. El tiwa presenta diferències entre els seus dialectes septentrionals (taos, picurís) i els seus dialectes meridionals (Sandia, Isleta, Isleta del sud, Piro). Aquestes llengües es parlen en la seva majoria a la regió habitada pels indis pueblo a Nou Mèxic. D'altra banda, el grup kiowa està representat en l'actualitat per una sola llengua, parlada en sud-oest d'Oklahoma, i que prèviament ocupava un territori més ampli dividit entre Nou Mèxic, Texas i Oklahoma. Hi ha altres llengües extingides del subgrup piro que es consideren més properes al grup tano.

Classificació

modifica

Llengües de la família

modifica

No h ha un consens complet sobre la ramificació i la diversificació de la família kiowa-tano, encara que una proposta amb gran acceptació n'és la següent:[1]

A. kiowa

B. tiwa, 2.104 parlants (cens del 2000)[3]

  • I. tiwa septentrional
    • taos, 803 parlants (cens del 1980)
    • picuris, 101 parlants (cens del 1990)
  • II. tiwa meridional
    • sandia, 144 parlants
    • isleta, 1.588 parlants
    • ysleta del Sur - extingit
  • III. piro

D. tewa, un total de 3.784 parlants (cens del 2000)[4]

E. jemez

  • jemez (també towa), 1.929 parlants (cens del 2000)[5]

Relacions amb altres llengües

modifica

Diversos autors han postulat que hi ha algun parentiu llunyà entre les llengües kiowa-tano i les uto-asteca (utoasteca-tano); però l'evidència és escassa i està lluny de ser concloent (en la secció de lèxic es pot comprovar que algunes formes kiowa-tano tenen alguna semblança amb les formes uto-asteques, però per si mateixes aquestes coincidències no permeten donar per segur el parentiu).

Característiques comunes

modifica

Fonologia

modifica

La taula de més a baix[6] reflecteix l'inventari consonàntic reconstruït per al proto-kiowa-tano, la protollengua que hauria donat lloc a les llengües kiowa-tano actuals, tal com va ser reconstruït per Hali (1967) basant-se en les correspondències regulars en posició inicial:

Labial Alveolar Velar Labio-
velar 		Glotal
Oclusiva sonora *b *d *ʒ (*g) *gʷ
sorda *p *t *c *k *kʷ *ʔ
glotalitzada *pʼ *tʼ *cʼ *kʼ *kʷʼ
aspirada *pʰ *tʰ *cʰ *kʰ *kʷʰ
Nasal *m *n
Fricativa *s *h
Semivocal *w

Els signes /c, cʼ, cʰ/ són els signes emprats de l'AFA per a africades (en IPA es denoten com a /ʦ, ʦʼ, ʦʰ/). L'evidència a favor de /*g/ deriva dels prefixos; el fonema /*g/ no apareix en posició inicial estricta i, per tant, aquí s'indica entre parèntesis. Hali també reconstrueix el tret de nasalitat per a les vocals nasals. La qualitat vocàlica i altres característiques prosòdiques com la quantitat vocàlica, el to o l'accent encara no han estat pròpiament reconstruïdes. Malgrat això, Hali (1967) esbossa alguns conjunts de correspondències que inclouen la quantitat vocàlica.

La següent taula il·lustra les correspondències fonètiques entre les consonants inicials reconstruïdes pel proto-kiowa-tano i els corresponents sons en les llengües modernes:

Consonants inicials en la protollengua i en les llengües modernes
PROTO-
KIOWA-TAÑO 		Taos Tewa Jemez Kiowa PROTO-
KIOWA-TANO 		Taos Tewa Jemez Kiowa
consonant context
fonètic
*h h h ∅[7] h *dz j j, dʒ z d
*ʔ ʔ ʔ ʔ ∅ *d davant vocal oral l d d
*p p p p p davant vocal nasal n n n
*pʼ pʼ pʼ pʼ pʼ *n n
*pʰ pʰ f ɸ pʰ *w w w w j
*b m m m b *ɡʷ kʷ ɡ
*m m (*ɡ) k ɡ k
*t t t t t *k k k
*ts tʃ[8] ts s *kʷ kʷ kʷ ɡ
*tʰ tʰ θ ʃ tʰ *kʷʼ kʷʼ kʷʼ kʼ
*tsʰ s s *kʼ kʼ kʼ kʼ
*s ɬ c[9] s *kʰ x x h kʰ
*tʼ tʼ tʼ tʼ tʼ *kʷʰ xʷ xʷ
*tsʼ tʃʼ[10] tsʼ

Morfologia

modifica

Els pronoms personals en les llengües kiowa-tano distingeixen entre tres persones gramaticals. Encara que el piro i el tewa distingeixen sistemàticament el singular del plural, en tiwa i kiowa les formes de plural són idèntiques a les de singular:[11]

PERSONA Kiowa Tigua Tewa Piro proto-KT proto-UA
1a no- ną ną na-oé *na- *ni-
2a ám ʔą ʔų e-kié *ʔim- *im-
3a ąwaną wa

On s'ha emprat la grafia <ą, ų> representa les vocals nasals /an, un/.

Un altre aspecte gramatical interessant és l'existència d'oposició entre diàtesi directa/inversa.

Comparació lèxica

modifica

Numerals

modifica

Els numerals per a diferents llengües kiowa-tano són:[12]

GLOSA Kiowa-Towa Tewa-Tiwa PROTO-
KIOWA-TANO
Jemez Kiowa Tewa Tiwa
septen.		 Tiwa
merid.
'1' pˀɨ̜ páːgɔ̀ wîʔ wẽ́mò ˈwimˀa *pɨmˀa
'2' wî(š) jíː wíye wíʔìnò ˈwisi *wiʦʰi
'3' (tá) pʰã́ò poeye pôyùo ˈpacɔᵃ *payuwo
'4' wíː(l) jíkjá yôenu wìanò wiᵃn *wian-
'5' pˀįːtˀō ʔɔ̃́ntˀɔ̀ pˀa̹ːnú pˀônyùo ˈpˀandɔᵃ *pˀanto
'6' mį́ːtʸī mɔ́sɔ́ sí mõ̂ɬì ˈmaɬi *masi
'7' sɨ́ pã̀nsẽ́ ʦé ʦù shú *ʦɨ
'8' hɨ́ jáʦẽ́ khâːve xʷílì hwiři *kʷʰidi
'9' hɨ̜̄ kɔ́ʦẽ́ whä̜ːnu xʷiẽ̀ hɔ̃ᵃ *kʷʰiã-
'10' tǽ̜pʼɨ̜ kɔ́kʰĩ̀ tä̜ tẽ́kʔɵtim ˈtiðɜhɜm *tæn-

El terme per a '3' del jemez és un préstec del navaho. El tiwa septentrional correspon a la varietat de Taos.

Cognats

modifica

A continuació es presenten alguns cognats que donen suport a les correspondències examinades en l'apartat de fonologia:[13]

 Taos  Tewa  Jemez  Kiowa GLOSA
*b mɑ̃ mãʔ mĩ́ː bɔ 'portar'
*m mæ̃̀n- mãn mãté mɔ̃ː-dɔ 'mà'
*d (+ V) līlū- diː délʔɨː – 'gall
*d (+ Ṽ) ˈnæ̃̄m- nãn nṍː dɔ̃-m 'arena' (en Taos), 'sòl' (en Tewa, Kiowa),
'espai' (en Jemez)
*n næ̃̄ nãː nĩ́ː nɔ̃ː 1a del signular
*ts ˈtʃī tsíː sé ta 'ull'
*t tũ̀ tṹ tɨ̃́ tõ- 'dir'
*tsʰ sũ̀ sũwẽ sɨ̃́ tʰõ-m 'beure'
*tʰ ˈtʰɤ̄ θáː ʃó tʰa- 'trencar' (en Taos, Tewa, Jemez),
'danyar molt' (en Kiowa)
*ts' ˈtʃʼɑ̄- – – tʼɔ-l 'fetge'
*t’ tʼɑ́- tʼon tʼaː tʼɔː 'antílop'
*dz jɑ̄- – zǽː dɔ 'cançó' (en Taos, Jemez),
'cantar' (en Kiowa)

Similituds amb l'utoasteca

modifica

Alguns exemples de formes lèxiques comparades en kiowa, en tewa[14] i en proto-utoasteca.[15]

GLOSA Kiowa Tewa Tigua proto-UA
'un' pa wî' wännan *sēme
'dos' yi wíyeh wi'i nn *wo-/*wa-
'tres' pa'o poeyeh payua *pahi
'quatre' yige yôenu *nawi
'cinc' ant'a p'ą́ąnú p'anyua *māko
'home' ch'i sen soan *ti-/*taka
'dona' ma kwee *hupi
'sol' pay than *ta(w)-
'lluna' p'ahy p'óe *meya
'aigua' t'on p'oe p'â *pā

Referències

modifica
  1. ↑ Davis, Irvine. (1979)
  2. ↑ Cens dels EUA del 2000
  3. ↑ Cens dels EUA del 2000
  4. ↑ Cens dels EUA del 2000
  5. ↑ Cens dels EUA del 2000
  6. ↑ Els símbols fonètics americanistes difereixen de les formes de l'IPA: Amer. < c > = IPA < ts >, Amer < ʒ > = IPA < dz >.
  7. ↑ El símbol ∅ representa la pèrdua fonètica de la consonant.
  8. ↑ Taos (i també Picuris) /tʃ/ varia entre la postalveolar [tʃ] i l'alveolar [ts]
  9. ↑ Hale (1967) transcriu aquesta consonant com la palatalitzada [tʸ] a Hale (1967), davant [kʸ] usada a Hale (1962).
  10. ↑ Taos (i Picuris) /tʃʼ/ varia entre la postalveolar [tʃʼ] i l'alveolar [tsʼ]
  11. ↑ F. Barriga (2005): Los sistemas pronominales indoamericanos, INAH, México, ISBN 968-03-0129-X
  12. ↑ «Kiowa-Tanoan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 14 febrer 2014].
  13. ↑ Les dades són de Hale (1967), qui els pren de G. Trager (per al Taos), Harrington (per al Kiowa), Dozier (per al Tewa), les dades per al Jemez foren recollits en camp pel mateix Hale.
  14. ↑ Vocabulary Words in the Kiowa-Tanoan Language Family
  15. ↑ Wick R. Miller, Uto-Aztecan cognate sets, 1967.

Bibliografia

modifica
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Davis, Irvine. (1979). "The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni Languages" in The languages of Native North America, ed. M. Mithun, pp. 390-443, ISBN 0-292-74624-5.
  • Reed, Erik K. (1949). Sources of upper Rio Grande Pueblo culture and population. El Palacio, 56 (6), 163-184.
  • Snow, Dean R. (1976). The archaeology of North America. New York: The Viking Press.
  • Trager, George L. (1942). The historical phonology of the Tiwa languages. Studies in Linguistics, 1 (5), 1-10.
  • Trager, George L. (1951). Linguistic history and ethnologic history in the Southwest. Journal of the Washington Academy of Science, 41, 341-343.
  • Trager, George L. (1967). The Tanoan settlement of the Rio Grande area: A possible chronology. In D. H. Hymes & W. E. Bittle (Eds.), Studies in southwestern ethnolinguistics: Meaning and history in the languages of the American Southwest (pp. 335–350). The Hague: Mouton.
  • Trager, George L. (1969). Taos and Picuris: How long separated. International Journal of American Linguistics, 35 (2), 180-182.
  • Trager, George L.; & Trager, Edith Crowell. (1959). Kiowa and Tanoan. American Anthropologist, 61 (6), 1078-1083.
  • Wendorf, Fred. (1954). A reconstruction of northern Rio Grande prehistory. American Anthropologist, 56 (2), 200-227.
  • Wendorf, Fred; & Reed, Erik K. (1955). An alternative reconstruction of northern Rio Grande prehistory. El Palacio, 62 (5/6), 131-173.

Enllaços externs

modifica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kiowa-tano&oldid=32741224»