Premi Pritzker

Premi Pritzker
	41° 51′ 00″ N, 87° 39′ 00″ O / 41.85003°N,87.65005°O
Tipus	premi d'arquitectura
Epònim	Pritzker family (en)
Vigència	1979 -
Interval de temps	1979 -
Fundador	Jay Pritzker i Cindy Pritzker (en)
Localització	Chicago (Illinois)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Impulsor	Fundació Hyatt
Guanyador	Philip Johnson (1979); Luis Barragán Morfín (1980); James Stirling (1981); Kevin Roche (1982); Ieoh Ming Pei (1983); Richard Meier (1984); Hans Hollein (1985); Gottfried Böhm (1986); Kenzō Tange (1987); Gordon Bunshaft (1988); Oscar Niemeyer (1988); Frank Gehry (1989); Aldo Rossi (1990); Robert Venturi (1991); Álvaro Siza Vieira (1992); Fumihiko Maki (1993); Christian de Portzamparc (1994); Tadao Ando (1995); Rafael Moneo (1996); Sverre Fehn (1997); Renzo Piano (1998); Norman Robert Foster (1999); Rem Koolhaas (2000); Pierre de Meuron (2001); Glenn Murcutt (2002); Jørn Utzon (2003); Zaha Hadid (2004); Thom Mayne (2005); Paulo Mendes da Rocha (2006); Richard Rogers (2007); Jean Nouvel (2008); Peter Zumthor (2009); Kazuyo Sejima (2010); Ryue Nishizawa (2010); Eduardo Souto de Moura (2011); Wang Shu (2012); Toyō Itō (2013); Shigeru Ban (2014); RCR Arquitectes (2017); Balkrishna Doshi (2018); Arata Isozaki (2019); Yvonne Farrell (2020); Shelley McNamara (2020); Grafton Architects (2020); Anne Lacaton (2021); Lacaton & Vassal (2021); Jean-Philippe Vassal (2021); Diébédo Francis Kéré (2022)
Lloc web	pritzkerprize.com

El Premi Pritzker d'arquitectura va ser creat el 1979 per la fundació nord-americana Hyatt.^[1] Es lliura anualment a un arquitecte en vida de qualsevol país, que hagi mostrat a través dels seus projectes i obres les diferents facetes del seu talent com a arquitecte i hagi contribuït amb elles a l'enriquiment de la humanitat.

El premi anual de 100.000 dòlars té un clar paral·lelisme amb el Premi Nobel, tant per la seva importància i repercussió, com per la forma en que es decideix el guanyador. La cerimònia de lliurament del guardó es realitza en diferents llocs del món.^[2]

Guanyadors

1979: Philip Johnson (Estats Units)
1980: Luis Barragán (Mèxic)
1981: James Stirling (Regne Unit)
1982: Kevin Roche (Estats Units)
1983: Ieoh Ming Pei (Estats Units)
1984: Richard Meier (Estats Units)
1985: Hans Hollein (Àustria)
1986: Gottfried Bohm (Alemanya)
1987: Kenzo Tange (Japó)
1988: Gordon Bunshaft (Estats Units) i Óscar Niemeyer (Brasil)
1989: Frank Gehry (Estats Units)
1990: Aldo Rossi (Itàlia)
1991: Robert Venturi (Estats Units)
1992: Álvaro Siza Vieira (Portugal)^[3]
1993: Fumihiko Maki (Japó)
1994: Christian de Portzamparc (França)
1995: Tadao Ando (Japó)
1996: Rafael Moneo (Espanya)
1997: Sverre Fehn (Noruega)
1998: Renzo Piano (Itàlia)
1999: Norman Foster (Regne Unit)
2000: Rem Koolhaas (Països Baixos)
2001: Jacques Herzog i Pierre de Meuron (Suïssa)
2002: Glenn Murcutt (Austràlia)
2003: Jorn Utzon (Dinamarca)
2004: Zaha Hadid (Regne Unit)^[4]
2005: Thom Mayne (Estats Units)
2006: Paulo Mendes da Rocha (Brasil)
2007: Richard Rogers (Regne Unit)
2008: Jean Nouvel (França)
2009: Peter Zumthor (Suïssa)
2010: Estudi SANAA (Japó)
2011: Eduardo Souto de Moura (Portugal)
2012: Wang Shu (Xina)
2013: Toyō Itō (Japó)
2014: Shigeru Ban (Japó)
2015: Frei Otto (Alemanya)
2016: Alejandro Aravena (Xile)
2017: Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (Catalunya)
2018: Balkrishna Vithaldas Doshi (Índia)
2019: Arata Isozaki (Japó)^[5]
2020: Yvonne Farrell i Shelley McNamara (Irlanda)^[6]
2021: Anne Lacaton i Philippe Vassal (França)
2022: Diébédo Francis Kéré (Burkina Faso)
2023: David Chipperfield (Regne Unit)^[7]
2024: Riken Yamamoto (Japó)^[8]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Pritzker

↑ «The Purpose of the Pritzker Architecture Prize». Pritzker Architecture Prize official site. The Hyatt Foundation. Arxivat de l'original el 22 de gener 2012. [Consulta: 24 juny 2009].
↑ Pollard, Lawrence. «Swiss architect wins top honour». BBC News, 13-04-2009. [Consulta: 19 maig 2012].
↑ Chacón, Francisco. «Treinta años del legendario incendio que destruyó el centro de Lisboa» (en castellà). ABC, 25-08-2018. [Consulta: 20 novembre 2022].
↑ Niesewand, Nonie «Through the Glass Ceiling» (en anglès). Architectural Digest, Març-abril, 2015.
↑ «Isozaki, autor del Palau Sant Jordi, guanya el premi Pritzker». [Consulta: 17 març 2019].
↑ «Guanyadores 2020 del premi Pritzker» (en anglès). [Consulta: 8 març 2020].
↑ «Sir David Alan Chipperfield CH Receives the 2023 Pritzker Architecture Prize» (en anglès). The Pritzker Architecture Prize, 2023. [Consulta: 27 abril 2024].
↑ Rafael F. Bermejo. «El japonés Riken Yamamoto gana el Premio Pritzker 2024» (en castellà). Arquitectura y diseño, 08-03-2024. [Consulta: 28 abril 2024].

[1] «The Purpose of the Pritzker Architecture Prize». Pritzker Architecture Prize official site. The Hyatt Foundation. Arxivat de l'original el 22 de gener 2012. [Consulta: 24 juny 2009].

[2] Pollard, Lawrence. «Swiss architect wins top honour». BBC News, 13-04-2009. [Consulta: 19 maig 2012].

[3] Chacón, Francisco. «Treinta años del legendario incendio que destruyó el centro de Lisboa» (en castellà). ABC, 25-08-2018. [Consulta: 20 novembre 2022].

[4] Niesewand, Nonie «Through the Glass Ceiling» (en anglès). Architectural Digest, Març-abril, 2015.

[5] «Isozaki, autor del Palau Sant Jordi, guanya el premi Pritzker». [Consulta: 17 març 2019].

[6] «Guanyadores 2020 del premi Pritzker» (en anglès). [Consulta: 8 març 2020].

[7] «Sir David Alan Chipperfield CH Receives the 2023 Pritzker Architecture Prize» (en anglès). The Pritzker Architecture Prize, 2023. [Consulta: 27 abril 2024].

[8] Rafael F. Bermejo. «El japonés Riken Yamamoto gana el Premio Pritzker 2024» (en castellà). Arquitectura y diseño, 08-03-2024. [Consulta: 28 abril 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]