Salvatore Pincherle

matemàtic italià


Salvatore Pincherle (Trieste, 11 de març de 1853 - Bolonya, 10 de juliol de 1936) va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Bolonya i un dels més prominents fundadors de l'anàlisi funcional.

Plantilla:Infotaula personaSalvatore Pincherle

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1853 Modifica el valor a Wikidata
Trieste (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
President de la Unió Matemàtica Italiana
1922 – 1931 – Luigi Berzolari → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaItàlia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pisa
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSulle superficie di capillarità Modifica el valor a Wikidata (1874 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya (1880–1928)
Universitat de Palerm (1880–1880)
Universitat de Pavia (1878–1880) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLeonida Tonelli i Luigi Berzolari Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralEttore Bortolotti, Ugo Amaldi i Ugo Amaldi Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEmma Morpurgo Modifica el valor a Wikidata
FillsMaurizio Pincherle Modifica el valor a Wikidata

El seu pare, comerciant d'origen jueu, era ferm partidari de l'annexió de Trieste al nou nat Regne d'Itàlia (1861–1946) i, per això, es va exiliar a Marsella, lloc on Pincherle va fer els seus estudis secundaris al Lycée Impériale (actualment Lycée Thiers). El 1869, va deixar la casa familiar per a anar a estudiar a la Scuola Normale Superiore de Pisa, en la qual va ser deixeble d'Enrico Betti i d'Ulisse Dini.[1] L'any 1874 es va graduar i va obtenir l'habilitació docent, essent destinat a un institut de secundària de Pavia, on va prendre contacte amb els professor de la universitat de Pavia Felice Casorati i Eugenio Beltrami, els quals el van influenciar notablement.[2]

El curs 1877-1878 va prendre un any sabàtic per anar a ampliar estudis a la universitat de Berlín. El 1880 va ser nomenat professor d'anàlisi i geometria de la universitat de Palerm, però sense acabar el curs és transferit a la universitat de Bolonya en la qual va romandre fins que es va retirar el 1928.[3]

Pincherle va escriure diversos tractats i llibres de text de geometria, àlgebra i anàlisi real i complexa. El seu llibre més important es titula Le Operazione Distributive e loro Applicazioni all'Analisi (1901). Se'l considera un dels fundadors de l'anàlisi funcional.[4]

El 1922, en fundar-se l'Unione Matematica Italiana, en va ser nomenat el seu primer president, càrrec que va exercir fins al 1936.[5]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Salvatore Pincherle» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Tricomi, F.G. «Pincherle, Salvatore». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 abril 2018]. (anglès)
  • Rogora, Enrico. «PINCHERLE, Salvatore». Dizionario Biografico degli Italiani, 2015. [Consulta: 24 abril 2018]. (anglès)