telefonos

Potser volíeu: teléfonos

Català

Verb

telefonos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb telefonar.

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /te.leˈfo.nos/

Verb

telefonos

1. futur de telefoni

Miscel·lània

• Síl·labes: te·le·fo·nos (4)