Bausen
Bausen ei un municipi ath Nòrd Oèst dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs.
Bausen | |
Municipi d'Aran, Occitània | |
Vista de Bausen. | |
Administracion | |
---|---|
Estat | Espanha |
Comunautat | Catalonha |
Província | Lhèida |
Comarca | Val d'Aran |
Terçon | Quate Lòcs |
Alcalde | Alidé Sans Mas (Aran Amassa) (2023-2027) |
Geografia | |
País | Gasconha |
Superfícia | 17,62 km² |
Altitud • Maximala • Minimala | 931 m m m |
Demografia | |
Populacion | 66 ab. (2022) |
Densitat | 3,75 ab./km² |
Autres informacions | |
Còdi postau | 25549 |
Sit web | bausen.ddl.net |
Eth municipi compren tanben eth nuclèu de Pontaut e eth lòc fronterer despoblat d'Eth Pònt de Rei.
Eth vilatge, sus ua costièra, se religa ara carrièra de Vielha per ua pista horestau. Era glèisa parroquial actual de Sant Pèir estot construta probablement ath s. XVIII (l'antica, dedicada a Santa Eulàlia, ère emplaçada devath eth nuclèu actuau). Ath costat deth portau i a ua estela cinerària romana esculturada.
Demografia
modificarEra poblacion ei de 66 abitants (2022).
1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
---|---|---|---|---|---|
370 | 295 | 178 | 90 | 79 | 63 |
Poblacion des vilatges en 2021:
- Bausen: 63
- Pontaut: 3
Istòria
modificarEn 1823 un grand encendi destrusiguèt era quasi totalitat deth pòble (lhevat era glèisa).
Abans 1984 er ortografia oficiau ère Bausén (catalan).
Conses (Alcaldes)
modificarPolitica
modificarL'ajuntament a 3 còssos o regidors.
Eleccions de 2019:
Partit | Vòtes | Percentatge | Còssos |
---|---|---|---|
Convergéncia Democratica Aranesa | 19 | 39,58 % | 2 |
Aran Amassa | 12 | 25 % | 1 |
Unitat d'Aran | 3 | 6,25 % | 0 |
Gropament d'electors de Bausen | 14 | 29,16 % | 0 |
Eleccions de 2015:
Partit | Vòtes | Percentatge | Còssos |
---|---|---|---|
Convergéncia Democratica Aranesa | 20 | 40,82 % | 1 |
Unitat d'Aran | 24 | 48,98 % | 2 |
Eleccions de 2011:
Partit | Vòtes | Percentatge | Regidors |
---|---|---|---|
Convergéncia Democratica Aranesa | 28 | 78,77% | 3 |
Unitat d'Aran | 5 | 13,89 % | 0 |
Eraudica
modificarBlasonament: De gules, dues claus (d’Aran) passades en aspa damb es dents dejós que guarden tà dehòra, era d’aur en banda e era d’argent en barra. Timbrat damb corona dubèrta deth sègle XIV des reis d’Aragon.[1]
Ligams extèrnes
modificarReferéncies
modificar- ↑ Angel Claveria Aner, "Es escuts deth Terçon de Quate Lòcs", Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”. Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010