mandarina
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/mandaˈɾino̞/ , provençau /mãⁿdaˈʀino̞/
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mandarina | mandarinas |
[mandaˈɾino̞] | [mandaˈɾino̞s] |
mandarina femenin
- Fruch del mandarinièr de la familha dels agrums. Lo fruch d'un diamètre de 5 a 8 cm es esferic un pauc aplatit. Sa carn, sucrada e perfumada, es una dels mens acids dels agrums, mas conten fòrça granas. Sa rusca es prima, de clor roge-iranjat.
Traduccions
fruch | |
---|---|
|
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mandarina | mandarinas |
[mandaˈɾino̞] | [mandaˈɾino̞s] |
mandarina femenin, (equivalent masculin: mandarin)
- (figurat) Letrada o saberuda dotada de títols universitaris o de grades oficials.
- (istoric) Esposa d’un mandarin.
Nom comun 3
mandarina invariable
Forma d'adjectiu
mandarina
- femenin singular de mandarin
Catalan
Etimologia
Prononciacion
oriental /məndəˈɾinə/ , occidental /mandaˈɾina/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mandarina | mandarines |
mandarina femenin
Forma d'adjectiu
mandarina
- femenin singular de mandarí
Espanhòl
Etimologia
Prononciacion
/man̪daˈɾina/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mandarina | mandarinas |
mandarina femenin
- mandarina (oc)
- mandarinièr (oc)
- Genre de molusques o cagaròls terrèstres de la familha de las Camaenidae
Forma d'adjectiu
mandarina
- femenin singular de mandarín