Atelopus sorianoi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a conseqüència de +a conseqüència de
m Gestió d'enllaços
 
(24 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
| estat = CR
| autoritat = (La Marca, [[1983]]<ref name="La Marca, E., [[1983]]."></ref><ref>[http://www.catalogueoflife.org/col/details/species/id/2454ba552e21236c7599ca57698f722f Catalogue of Life] {{en}}</ref>)
}}
'''''Atelopus sorianoi''''' és una [[espècie]] d'[[amfibi]] que viu a [[Veneçuela]].
 
== Descripció ==
Aquest petit [[gripau]] és uniformement ataronjat i la seua coloració varia des de més clara fins a més intensa segons els individus. Tant la pell del dors com els flancs presenten protuberàncies. Membres posteriors curts i [[musell]] projectat. És una espècie diürna, d'hàbits terrestres, la qual habita boscos humits en àrees limítrofes als rierols, on dipositen llargues fileres d'ous i es desenvolupen els capgrossos. Els mascles adults fan entre 3,8 i 4,15  cm de llargària, mentre que les femelles (més grosses) arriben a 4,2-5  cm.<ref name="La Marca, E., [[1983]]."> La Marca, E., [[1983]]. A new frog of the genus ''[[Atelopus]]'' (''[[Anura]]'': ''[[Bufonidae]]'') from a Venezuelan cloud forest. Milwakee Public Museum, Contributions in Biology and Geology, 54: 1-12.</ref><ref name="La Marca, E. i Lötters, S., [[1997]]."> La Marca, E. i Lötters, S., [[1997]]. Monitoring of declines in Venezuelan ''[[Atelopus]]'' (''[[Amphibia]]'': ''[[Anura]]'': ''[[Bufonidae]]''). A: La Marca, E. i Lötters, S. (Eds.). Herpetologia Bonnensis. Societas Europeae Herpetologicae. [[Bonn]], [[Alemanya]]. Pàgs. 207-213.</ref><ref name="i Angulo, A., [[2005]]."> Rueda-Almonacid, J. V., Rodríguez Mahecha, J. V., La Marca, E., Lötters, S., Kahn, T. i Angulo, A., [[2005]]. Ranas Arlequines. Serie Libretas de Campo. Conservación Internacional. [[Bogotà]], [[Colòmbia]]: 158.</ref>
 
== Distribució geogràfica ==
És una espècie [[endemisme|endèmica]] de [[Veneçuela]], la distribució de la qual és restringida a la [[serralada de Mérida]]. El seu únic [[hàbitat]] conegut és només un [[rierol]] en un [[bosc de boira]] aïllat localitzat a Paramito de San Francisco (a 10  km al sud-est de Tovar i prop de la ciutat de Guaraque a l'[[Estat Mérida]]). Té el rang geogràfic més restringit de totes les espècies d´''[[Atelopus]]'' veneçolanes i habita els boscos humits de l'[[estatge montà]] situats entre 2.400 i 2.718 m d'altitud.<ref name="La Marca, E., [[1983]]."></ref><ref name="La Marca, E. i Lötters, S., [[1997]]."></ref><ref name="i Angulo, A., [[2005]]."></ref>
 
És una espècie [[endemisme|endèmica]] de [[Veneçuela]], la distribució de la qual és restringida a la [[serralada de Mérida]]. El seu únic [[hàbitat]] conegut és només un [[rierol]] en un [[bosc de boira]] aïllat localitzat a Paramito de San Francisco (a 10 km al sud-est de Tovar i prop de la ciutat de Guaraque a l'[[Estat Mérida]]). Té el rang geogràfic més restringit de totes les espècies d´''[[Atelopus]]'' veneçolanes i habita els boscos humits de l'[[estatge montà]] situats entre 2.400 i 2.718 m d'altitud.<ref name="La Marca, E., [[1983]]."></ref><ref name="La Marca, E. i Lötters, S., [[1997]]."></ref><ref name="i Angulo, A., [[2005]]."></ref>
 
== Estat actual ==
L'àrea de distribució d'aquesta espècie és força reduïda, ja que només viu a una clapa de vegetació, aïllada per les intervencions humanes i propera a un rierol de muntanya.<ref name="La Marca, E., [[1983]]."></ref><ref name="Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., [[2003]]."> Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., [[2003]]. Libro Rojo de la Fauna Venezolana (2a ed. reim.). Provita, Fundación Polar. [[Caracas]], [[Veneçuela]].</ref> En el moment del seu descobriment per a la ciència, era particularment abundant a la localitat tipus (durant el mes de juny del 1988, se'n van observar més de 100 exemplars -prop de la meitat eren atropellats a la carretera- molt a prop de la localitat tipus). Avui dia és considerada una espècie extremadament rara o, potser extinta, ja que la captura i el registre dels darrers dos exemplars coneguts va tindre lloc el 1990.<ref name="La Marca, E. i Lötters, S., [[1997]]."></ref><ref name="/54554/0"></ref> Tot i la realització de visites periòdiques a la localitat típica, la localització de nous individus d'aquesta espècie ha estat infructuosa. En l'àmbit internacional, tant a l'Avaluació Global dels Amfibis (GAA) com a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), és classificada En Perill Crític d'Extinció.<ref>[[UICN]], Conservation International i NatureServe, [[2006]]. Global Amphibian Assessment.</ref><ref name="/54554/0">[http://www.iucnredlist.org/details/full/54554/0 ''Atelopus sorianoi'']. Enrique La Marca, Argelia Rodríguez, Juan Elías García-Pérez, [[2010]]. The IUCN Red List of Threatened Species 2010. Accedit a dataConsulta: [[6 de maig]] del [[2017]].</ref>
 
== Amenaces ==
És probable que ''Atelopus sorianoi'' estigui afectat pel fong ''[[Batrachochytrium dendrobatidis]]'',<ref name="/54554/0"></ref> la presència del qual ja fou confirmada en els exemplars capturats el [[1988]].<ref name="16: 395-402."> Lampo, M., Rodríguez-Contreras, A., La Marca, E. i Daszak, P., [[2006]]. A chytridiomycosis epidemic and a severe dry season precede the disappearance of ''[[Atelopus]]'' species from the Venezuelan Andes. ''The Herpetological Journal'', 16: 395-402.</ref> No obstant això, no es descarta una disminució catastròfica de les seues poblacions a conseqüència de les alteracions climàtiques de la zona (períodes de sequera extrema), les quals semblen haver causat la desaparició d'altres amfibis als Andes.<ref name="i Angulo, A., [[2005]]."></ref><ref name="/54554/0"></ref> Pel comportament observat en els capgrossos, és molt probable que també l'increment dels raigs ultraviolats pugui haver afectat l'espècie. En vista de la seua distribució força restringida (la més reduïda entre tots els Atelopus andins de Veneçuela),<ref name="/54554/0"></ref> tampoc s'ha de subestimar l'impacte de factors locals (com ara, les crescudes excepcionals dels rierols i l'atropellament per vehicles). Això darrer es va evidenciar el 1988, quan el 44% dels exemplars observats eren morts a la vora de la carretera.<ref name="La Marca, E. i Lötters, S., [[1997]]."></ref><ref name="Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., [[2003]]."></ref> De la mateixa manera, la reducció del seu hàbitat és també una altra de les seues amenaces.
 
==Conservació==
A Veneçuela és declarada Éspecie En Perill d'Extinció mitjançant el decret núm. 1486 /11/09/96).<ref>Decreto 1486: Especies en Peligro de Extinción. Gaceta Oficial, núm. 36.062- [[10 d'octubre]] del [[1996]]. [[Caracas]], [[Veneçuela]].</ref> La seua àrea de distribució es troba protegida pel Parc Nacional General Juan Pablo Peñaloza, tot i que encara no s'ha avaluat quina efectivitat té en relació amb la protecció d'aquesta espècie ja que caldrien estudis sobre la qualitat del seu hàbitat (tant terrestre com aquàtic), sobre les diverses causes o factors naturals i/o antròpics que causen la minva de les seues poblacions, sobre el seu estatus poblacional actual i prendre mesures especials per a la gestió del seu hàbitat.<ref name="/54554/0"></ref>
 
==Observacions Conservació ==
A Veneçuela és declarada Éspecie En Perill d'Extinció mitjançant el decret núm. 1486 /11/09/96).<ref>Decreto 1486: Especies en Peligro de Extinción. Gaceta Oficial, núm. 36.062- [[10 d'octubre]] del [[1996]]. [[Caracas]], [[Veneçuela]].</ref> La seua àrea de distribució es troba protegida pel Parc Nacional General Juan Pablo Peñaloza, tot i que encara no s'ha avaluat quina efectivitat té en relació amb la protecció d'aquesta espècie, ja que caldrien estudis sobre la qualitat del seu hàbitat (tant terrestre com aquàtic), sobre les diverses causes o factors naturals i/o antròpics que causen la minva de les seues poblacions, sobre el seu estatus poblacional actual i prendre mesures especials per a la gestió del seu hàbitat.<ref name="/54554/0"></ref>
 
== Observacions ==
En [[castellà]] és coneguda com a ''sapito arlequin de Soriano'', ''sapito anaranjado de San Francisco'', ''sapito escarlata de San Francisco'' o ''ranita anaranjada de San Francisco'', mentre que en [[anglès]] rep el nom de ''Cloud Forest Stubfoot Toad'', ''Scarlet Harlequin Frog'', ''Scarlet Harlequin Toad''.<ref name="La Marca, E., [[2015]].">[http://animalesamenazados.provita.org.ve/content/sapito-anaranjado-de-san-francisco{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} La Marca, E., [[2015]]. Sapito anaranjado de San Francisco, ''Atelopus sorianoi''. A: J. P. Rodríguez, A. García-Rawlins i F. Rojas-Suárez (eds.editors). ''Libro Rojo de la Fauna Venezolana''. Quarta edició. Provita i Fundación Empresas Polar, [[Caracas]], Veneçuela. [http://animalesamenazados.provita.org.ve/content/sapito-anaranjado-de-san-francisco]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref><ref name="/54554/0"></ref>
 
== Referències ==
Línia 29 ⟶ 26:
 
== Bibliografia ==
* Barrio Amorós, C. L., [[2004]]. Amphibians of Venezuela Systematic List, Distribution and References, An Update. ''Review of Ecology in Latin America'' 9(3): 1-48.
* La Marca, E. i Reinthaler, H. P., [[1991]]. Population changes in ''[[Atelopus]]'' species of the cordillera de Mérida, Venezuela. Herpetological Review 22(4): 125-128.
* La Marca, E., 1995. Crisis de biodiversidad en anfibios de Venezuela: estudio de casos. A: Alonso-Amelot, M.E. (ed.), ''La Biodiversidad Neotropical y la Amenaza de las Extinciones'', pàgs. 47-69. [[Universidad de los Andes]], [[Mérida (Veneçuela)|Mérida]], [[Veneçuela]].
* La Marca, E., Lips, K. R., Lötters, S., Puschendorf, R., Ibáñez, R., Rueda-Almonacid, J. V., Schulte, R., Marty, C., Castro, F., Manzanilla-Puppo, J., García-Pérez, J. E., Toral, E., Bolaños, F., Chaves, G., Pounds, J. A. i Young, B., [[2005]]. Catastrophic population declines and extinctions in Neotropical harlequin frogs (''[[Bufonidae]]'': ''[[Atelopus]]''). ''Biotropica'': 190-201.
* Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., [[2006]]. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. ''[[Nature]]'' 439: 161-167.
* Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., 1995. ''Libro Rojo de la Fauna Venezolana''. Provita, Fundación Polar, [[Caracas]], [[Veneçuela]].
* Vial, J. L. i Saylor, L., [[1993]]. The status of amphibian populations. A compilation and analysis. ''IUCN/SSC Declining Amphibian Population Task Force''. Working Document No. 1: iii + 98 pp.
 
{{Viquiespècies}}
== Enllaços externs ==
{{Wikispecies}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}