Bramante: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5
 
Línia 4:
| ocupacio = [[Arquitecte]].
}}
'''Donato Bramante''',<ref>{{Ref-web|títol=Donato Bramante {{!}} enciclopedia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/donato-bramante|consulta=2023-06-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230623072724/https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/donato-bramante|arxiudata=2023-06-23}}</ref> o '''Donato di Angelo di Pascuccio''', conegut simplement com a '''Bramante''' ([[Urbino]], [[1444]] - [[Roma]], [[11 d'abril]]<ref>[{{Ref-web |url=http://www.oxfordartonline.com/groveart/view/10.1093/gao/9781884446054.001.0001/oao-9781884446054-e-7000010847 |títol=oxfordartonline.com] |consulta=2018-04-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180430182110/http://www.oxfordartonline.com/groveart/view/10.1093/gao/9781884446054.001.0001/oao-9781884446054-e-7000010847 |arxiudata=2018-04-30 }}</ref><ref>{{Ref-llibre|nom=Joseph|cognom=Forsyth|enllaçautor=Joseph Forsyth|títol=Remarks on Antiquities, Arts, and Letters During an Excursion in Italy, in the Years 1802 and 1803|editorial=[[University of Delaware Press]]|any=2001|pàgines=[https://archive.org/details/remarksonantiquit02fors/page/289 289]|url=https://archive.org/details/remarksonantiquit02fors}}</ref> de [[1514]]), fou un [[arquitecte]] del [[Renaixement]], va tenir una formació quatrecentista, però la seva plenitud artística li arribà en el {{segle|XVI|s}}.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.71| consulta=23 de novembre de 2014}}</ref><ref>Baynes, T. S., ed. (1878), "Bramante", Encyclopædia Britannica, vol. 4 (9th ed.), New York: Charles Scribner's Sons, pp. 213–14</ref><ref name="EB">Davies, Paul; Hemsoll, David (1996). "Bramante, Donato". In Turner, Jane (ed.). The Dictionary of Art. Vol. IV. New York: Grove. pp. 642–653. ISBN 9781884446009.</ref>
 
La seva [[arquitectura]] està caracteritzada per la severitat i l'ús de planta central coberta amb [[cúpula]]. Les seves obres més destacades es troben a [[Roma]].
Línia 32:
Ludovico il Moro no deixà que se li escapés un artista de tant talent. El rebé en la seva cort i li oferí un sou mensual de 5 ducats –(força superior al que rebien els altres arquitectes que treballaven en la Cort)–. A Bramante, que fins llavors havia viscut en la misèria, l'entusiasmà poder disposar de tants diners. Però s'ho mereixia. En els anys que va estar al servei del duc de Milà treballà en moltes obres arquitectòniques. La que li'n donà major fama fou l'Església de [[Santa Maria delle Grazie]], precisament a Milà. La majestuosa cúpula que s'alça sobre la part de l'absis de l'església és considerada com una de les més belles construccions arquitectòniques de l'època.
 
Altres obres primerenques inclouen els [[Claustre|claustres]] de Sant'Ambrogio, [[Milà]] (1497–1498), i algunes altres construccions menors en [[Pavia]] (on va treballar en la Catedral, establint el disseny i creant la cripta i part de l'absis) i [[Legnano]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.lombardiabeniculturali.it/architetture/schede/PV240-00052/|títol=Duomo di Pavia|obra=Lombardia Beni Culturali|consulta=2022-07-30|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220924135722/https://www.lombardiabeniculturali.it/architetture/schede/PV240-00052/|arxiudata=2022-09-24}}</ref> No obstant això, el 1499, el seu patró Sforza va ser expulsat de Milà per l'exèrcit francès invasor, i Bramante va decidir marxar a Roma, on ja era conegut pel poderós cardenal [[Rafaele Galeotto Riario|Raffaele Riario]].
 
En termes més generals, a la fi del {{Segle|XV||s}}, el Ducat de Milà era un centre de cultura, on l'art gòtic local es trobava, i en part xocava, amb arquitectes i artistes plenament renaixentistes del centre d'Itàlia, dels quals Bramante va ser el que va deixar la petjada més duradora.<ref>Christoph L. Frommel, Luisa Giordano, Richard Schofield, ''Bramante Milanese i l'arquitectura del [[Renacimiento lombardo]]'', 2002.</ref>