Jean-Baptiste Colbert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m Format
Línia 123:
Es va enfrontar amb el secretari d'Estat de la Guerra, [[François Michel Le Tellier de Louvois|Louvois]], que considerava massa pròdig amb els fons públics. Aquest va intrigar contra ell amb Lluís XIV fins al punt que Colbert es trobava en una situació difícil quan va morir el 6 de setembre de 1683, deixant Claude Le Peletier com a successor al càrrec de controlador general de les finances.
 
Colbert va donar un marc jurídic a l'exercici de l'[[esclavatge]] a les [[Antilles]]. Va elaborar la primera versió del ''Code noir'', promulgat per Lluís XIV el 1685.<ref>[http://classes.bnf.fr/essentiels/parcours/esclavage/anthologie3.htm Le Code noir, Bibliothèque Nationale de France] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140727162314/http://classes.bnf.fr/essentiels/parcours/esclavage/anthologie3.htm |date=2014-07-27 }}.</ref><ref>{{ref-web|títol= Le Code noir - Recueil d'édits, déclarations et arrêts|url = https://candide.bnf.fr/share.php?url=aHR0cHM6Ly9jYW5kaWRlLmJuZi5mci9tb25kZSMxOV8zXzEwMg==|lloc= www.axl.cefan.ulaval.ca|consulta= 23 abril 2015}}</ref>
 
=== Defunció, patrimoni i despulles ===
Línia 139:
* A favor: penes severes contra els que feien fallida, establiment de cambres d'assegurances, millora de la corredoria, regulació dels tipus d'interès, ordenació del comerç (és a dir, unitat de legislació per la recepció dels mercaders per la tenidoria de llibres per les societats), esforços per aconseguir la unitat de pesos i mesures, fusió dels múltiples aranzels particulars en un de sol, interessos dels mercaders francesos defensats per les armes o inclosos als tractats, franquícies dels ports de [[Dunkerque]] i de [[Marsella]], establiment de manufactures, creixement de la producció de mercaderies i riqueses, facilitat del seu transport, canals i vies obertes per terra i per aigua, dret de comerç per als gentilhomes, etc.<ref>Amans-Alexis Monteil, ''Histoire des Français des divers états : {{segle|XVII}}''. Wouters, 1843. [https://books.google.be/books?id=7-VFAAAAcAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Consulta].</ref>
 
També cal recordar el seu rol en l'organització de l'[[esclavatge]] a les colònies franceses, a nivell jurídic (''Code noir'') i a nivell pràctic (creació de la Companyia de les Índies). Així, el 2017, un comunicat del CRAN, el consell d'associacions de persones negres de França, signat per unes quantes personalitats franceses, va demanar la retirada del nom de Colbert dels espais públics, en particular de les escoles i instituts que en duguessin el nom.<ref name=LGtin>{{ref-publicació|llengua=fr |nom=Louis-Georges |cognom=Tin |títol=Mémoire de l'esclavage : « Débaptisons les collèges et les lycées Colbert ! » |publicació=[[Le Monde]] |data=17 setembre 2017 |url=https://www.lemonde.fr/idees/article/2017/09/17/debaptisons-les-colleges-et-les-lycees-colbert_5186813_3232.html |consulta=19 setembre 2017 }}</ref> Altres anàlisis conclouen que Colbert, en un context on moltes nacions de l'època, europees, africanes i d'Orient Mitjà, practicaven l'esclavatge sense cap mena de marc legal, ha posat regles, algunes de les quals afavorien el benestar dels esclaus en comparació amb el període anterior, tot i que el ''Code noir'' assimilava els esclaus a l'estat indigne de béns mobiliaris.<ref>« Faut-il brûler Colbert ? », ''Le Figaro Magazine'', setmana del 29 de desembre de 2017, pàgina 36.</ref> L'ex-ministra de Jústícia francesa [[Christiane Taubira]] considera que el debat és simplista: {{citació|Al país que pretén ser el cor de la Il·lustració, quan es parla d'aquests temes, la raó desapareix! Només queda l'emoció! Perquè no es pot reflexionar sobre el paper de Colbert en la redacció del ''Code noir''? Cosa que no vol dir que Colbert només va ser això. Però debatem! No es tracta de perseguir suposats culpables que hagin sobreviscut, ja no n'hi ha. Ni tan sols les persones que porten el nom de grans famílies d'armadors negrers o esclavistes no en tenen la culpa - però si ens volen obrir els seus arxius, seran benvingudes. Sens dubte hauríem hagut de ser capaços de fer baixar la pressió, de debatre, potser amb passió, però debatre.<ref>{{ref-web|url=https://www.liberation.fr/debats/2017/10/06/christiane-taubira-le-mythe-francais-de-l-egalite-un-mythe-noble-empeche-de-revenir-sur-le-crime-de-_1601455|títol= Christiane Taubira : «Le mythe français de l'égalité, un mythe noble, empêche de revenir sur le crime de l'esclavage» |lloc=liberation.fr|data= 6 octubre 2017|autor= Sonya Faure et Catherine Calvet|consulta= 27 desembre 2018}}</ref>}}
 
=== Posteritat de Colbert ===