Llíria: diferència entre les revisions

L'accés més habitual a Llíria, des de València, es fa a través de la [[CV-35]], que rodeja la ciutat pel [[Nord-est|NE]]; si bé des de les veïnes [[Pedralba]] i [[Vilamarxant]] s'hi arriba per les carreteres CV-375 i [[CV-50]], respectivament. Limita amb els municipis de [[Casinos]], [[Benaguasil]], [[Benissanó]], [[La Pobla de Vallbona]], [[Olocau]], [[Marines (Camp de Túria) |Marines]], [[les Alcubles]], [[Andilla]], [[Villar del Arzobispo|el Villar]], [[Bugarra]] i [[Pedralba]], tots ells de la [[província de València]], i [[Altura (Alt Palància)|Altura]], que pertany a la [[província de Castelló]].

Situada a les faldes de les muntanyes de [[les Alcubles]] i [[Marines (Camp de Túria)|Marines]] fins al marge esquerre del [[riu Túria]], Llíria es considera el límit occidental de la gran plana central valenciana. El seu és un dels termes valencians més grans en extensió i presenta un interessant paisatge de contrast entre una zona muntanyosa que pertany als primers contraforts de la Serra Calderona, amb un cim de notable altura (887 metres a l'Alt de l'Ombria i 668 m del ''cerro Agudo''),<ref name=lirienci>{{ref-llibre| editorial= Editorial Prensa Valenciana| títol= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any= 2009|volum= Geografía|capítol= Llíria}}</ref> i la zona d'horta del marge esquerre del Túria.

L'actual nucli urbà de Llíria té el seu origen en el turó de la Sang, sobre el qual s'alça l'església de Santa Maria de la Sang, en el quequal es coneix com la ''Vila Vella''. Al costat de l'església s'observen les restes del primitiu castell, al seu voltant es disposa una sèrie de carrerons adaptats a la irregularitat del terreny. Durant els segles  {{Romanes|XV}} i {{Romanes|XVI}} el creixement de la població va estar contingut dins del límit físic de les muralles. Va ser a finals del {{segle|XVI|s}} i principis del {{Romanes|XVII}} quan la ciutat va créixer extramurs i es va assentar preferentment en la conca dibuixada pels tres [[Tossal|tossalstossal]]s que la delimiten actualment.<ref name=lirienci />

La importància d'[[Edeta]] va ser primordial durant els dos primers segles de la nostra Era. Amb la [[crisi del segle III|crisi del {{segle|III}}]], Edeta va entrar en decadència, en part eclipsada pel creixement de ''[[Valentia]]'', i cap al {{segle|v}}, sota [[SpaniaEspània|domini de l'Imperi]], havia esdevengut un centre monàstic.

Durant les guerres de la Unió, Llíria va prendre partit del rei. El [[1363]] fou presa per [[Pere el Cruel]] durant la [[guerra dels Dos Peres]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Masià i de Ros |nom=Àngels |títol=Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso |url= http://books.google.cat/books?id=JiMDTjZkcUUC&pg=PA297&dq=villel+1363&hl=ca&ei=1mxJToHsNsex8gOk-cSuBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=villel%201363&f=false |llengua=castellà | editorial=CSIC |data=1994 |pàgines=v.1, p.297 |isbn=8400074459}}</ref> Al juny de [[1364]], [[Pere el Cerimoniós]] es va dirigir cap a Llíria amb ànim de recuperar-la.

Durant el {{segle|XVIII|s}} la política fisiocràtica dels Borbó va donar lloc a un avanç espectacular de l'agricultura lliriana.

A finals del {{Seglesegle|XIX}}, es projectà un ferrocarril de València a Calataiud per Terol. Tot i que mai no es va acabar, el tram des de València fins a Llíria sí que es va realitzar, inaugurant-se el 10 d'octubre de 1890. Aquesta línea va millorar l'exportació de vins de Llíria i de la resta del Camp de Túria pel port del [[El Grau de València|Grau]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Besó Ros|nom=Adrià|article=Pels camins de l'Horta Sud. Una aproximació al patrimoni de les vies de comunicació ferroviàries|publicació=Papers de l'Horta|pàgines=26|any=2005|mes=Primer semestre|exemplar=22}}</ref>

El municipi tenia uns 21.000 residents l'any 2006, dels quals uns 16.400 vivien al centre de la ciutat, uns 3.300 vivien en urbanitzacions residencials als afores, i uns 1.300 vivien de manera disseminada. Llíria i el [[Camp de Túria]] tenen una de les mitjanes de creixement de població més altes del País Valencià. Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i il·luminació. La major població immigrada prové del [[Marroc]] (424), [[Romania]] (421) i el [[Regne Unit]] (409). {{CCCitació necessària|data=2016}}

{| class=bellataulawikitable

El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 21 [[regidorregidors]]s. En les [[Eleccions municipals espanyoles de 2019|eleccions municipals de 26 de maig de 2019]] foren elegits 9 regidors del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]] (PP), 6 del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE), 5 de [[Coalició Compromís|Compromís per Llíria]]-Moviment Veïnal Camp de Túria (Compromís-MoVe) i 1 de [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania]] (Cs).

|article=Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayomaig de 2019

|url= http://bop.dival.es/bop/drvisapi.dll?LO=00000001a6b7c8d9000000050000005b00000090434f1242000000000001000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000&type=application/pdf

| consulta=31 març 2020

| editorial= [[Diputació Provincial de València]]

| consulta=31 març 2020

|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20190625223853/https://resultados.eleccioneslocaleseuropeas19.es/#/va/mun/resultados/provincias/valencia-valencia/lliria

|url= https://eleccions.ara.cat/municipals-26m-2019/resultats/municipi/46/147/99/17/lliria

| consulta=31 març 2020

|enllaçautor=Ara (diari)

| capdellista2 = [[Manuel Civera Salvador]]

| logo3 = Compromís-MoVe.png

| votsalcalde = 11 vots: 6 de PSPV i 5 de Compromís<ref>{{ref-publicació |publicació= [[Diari La Veu]] |url= https://www.diarilaveu.com/lliria-godella-alternaran-alcaldia-pspv-compromis-garantir-govern-esquerres |títol=Llíria i Godella alternaran l'Alcaldia entre PSPV i Compromís per a garantir un govern d'esquerres |autor=Redacció |data=15 de juny de 2019 | consulta=2020-03-31 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20190626074210/https://www.diarilaveu.com/lliria-godella-alternaran-alcaldia-pspv-compromis-garantir-govern-esquerres |arxiudata=2019-06-26 }}</ref>

|url= http://www.argos.gva.es/bdmun/pls/argos_mun/DMEDB_MUNDATOSGENERALES.DibujaPagina?aNMunId=46147&aVLengua=V

| consulta=1 de setembre de 2015

| alcalde_1 = Josep Maria Jordan Galduf<br />Enrique Manuel Pérez

| partit_1 = [[Partit Comunista d'Espanya|PCE]]<br />[[Grupo Independiente]]

| alcalde_10 = [[Manuel Civera Salvador]]

* [[Tossal de Sant Miquel (jaciment)|Tossal de Sant Miquel]]: es tracta d'un extens jaciment que es correspon amb Edeta, l'antiga capital dels [[Edetània|edetans]], i que va ser una de les majors ciutats dels [[ibers]]. El jaciment, estratègicament situat sobre el turó de Sant Miquel, ha proporcionat, entre d'altres, interessants ceràmiques pintades.<ref name=lirienci /><ref name=edetenci>{{ref-llibre| editorial= Editorial Prensa Valenciana| títol= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any= 2009|volum= Historia|capítol= Sant Miquel, cerro de}}</ref><ref name=lirienci /> La seua cronologia va des del {{segle|V|-}} al {{segle|ii|-}}, quan fou abandonada a conseqüència de la [[conquesta romana d'Hispània|conquesta romana]].

* [[Pla de l'Arc (jaciment)|Pla de l'Arc]]: es tracta del jaciment que es correspon amb la ciutat romana d'Edeta, establerta un segle després de l'abandonament de l'''oppidum'' ibèric, i que es troba integrat en el nucli urbà de la població.<ref name=plaenci>{{ref-llibre| editorial= Editorial Prensa Valenciana|títol= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any= 2009|volum= Geografía|capítol= Pla de l'Arc, El}}</ref> Hi destaquen:

** [[Mausoleus romans de Llíria|Mausoleus romans]]: es tracta de dos [[mausoleu]]s d'època [[Imperi Romà|romana]], situats originalment a l'entrada septentrional de la ciutat romana i construïts al voltant del {{segle|I|s}}.<ref>{{cita publicació|publicació=Mausoleus Romans| editorial=Turisme Llíria|año=2005}}</ref> El primer edifici, de planta rectangular i forma d'arc, tenia la façana decorada amb [[pilastres]] acanalades i davant seu es conserva una inscripció en ''tabula ansata''. El segon pertany als sepulcres turriformes i en el seu interior es conserva una llosa amb orifici central per a les [[Libació|libacions]] sota la qual es trobaven les restes carbonitzades del difunt. El conjunt constituïx una de les millors mostres de l'arquitectura funerària d'[[Hispània]] i ha estat declarat [[Bé d'interès cultural|BIC]].<ref>{{ref-llibre|títol=Mausoleus romans|any=2009|llengua=català, castellà, i anglès| editorial=M.I. Ajuntament de Llíria}}</ref>

** [[Santuari i termes romanes de Mura]]: és un jaciment de 3600 m² que es va començar a excavar en la [[dècada de 1970]] i hui dia encara es troba en fase de recuperació arqueològica. Es va construir al {{segle|I|s}}, probablement promogut per [[Marc Corneli Nigrí]], i és un dels complexos religiosos i d'aigües termals més monumentals d'[[Hispània]]<ref name=santuari>{{ref-llibre|títol=Santuari i termes romanes de Mura|any=2009| editorial=M.I. Ajuntament de Llíria}}</ref> El temple, d'estil grec, està envoltat per un recinte tancat de planta lleugerament trapezoïdal i inclou una ''aedicula''. El conjunt termal s'enquadra dins de l'estil [[Pompeia # Les Termes Estabianas|pompeià]] i consta de dos grans edificis, el major masculí i el menor femení, separats entre si i articulats al voltant d'una [[palestra]], encara que l'accés es feia mitjançant una ''basilica thermarum'', ja que a la palestra només tenien accés els homes. Les dues termes es componen de ''apodyterium'' (vestuari), ''frigidarium'' (sala freda), ''tepidarium'' (sala tèbia) i ''caldarium'' (sala calenta) i compten amb el seu propi ''praefurnium'' (forn). La part masculina comptava amb una piscina freda en una cantonada de la palestra i la femenina amb una piscina coberta. Durant l'època [[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]] i [[visigoda]] el santuari i les termes es transformen en un monestir cristià, que és abandonat definitivament cap a finals del {{segle|VII|s}}.<ref name=museu4>{{ref-llibre|obra=MALL: Museu Arqueològic de Llíria: guia / guía / guide|títol=Història de la ciutat|pàgina=4|nom=Vicent |cognom=Escrivà |coautors=Xavier Vidal | editorial=M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric|lloc=Liria |llengua=català, castellà i anglès |data=2005}}</ref> D'època romana d'Orient s'ha recuperat un llum amb representació d'una creu [[Església Ortodoxa Copta|copta]] de clara influència oriental, mentre que d'època visigoda proliferen els enterraments tant dins com fora de l'edifici, en un dels quals es va descobrir el passador de cinturó que va proporcionar la datació més tardana de l'ocupació de l'antic municipi.<ref name=museu18>{{ref-llibre|obra=MALL: Museu Arqueològic de Llíria: guia / guía / guide|títol=Bizantins i visigots|pàgina=18|nom=Vicent|cognom=Escrivà|coautors=Xavier Vidal| editorial=M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric|lloc=Liria|data=2005}}</ref> El conjunt, que conserva en molt bon estat gran part del paviment original i de les conduccions d'aire calent, és un dels principals jaciments romans del [[País Valencià]].<ref name=santuari />

|nom= Pierre (dir.)|títol= [http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/TV/TV101_Guerin.zip El poblado del Castellet de Bernabé y el Horizonte Ibérico Pleno Edetano; Serie de Trabajos Varios del S.I.P., 101 ]|any= 2003| editorial = Diputación Provincial de Valencia| id = {{ISBN|84-7795-349-X}}}}</ref> Excavat en la seua totalitat, és un dels principals assentaments ibèrics visitables.<ref name=llibretlliritiner>{{ref-llibre|títol=Llíria| editorial=M.I. Ayuntamiento de Llíria|any=2009|capítol=Itinerarios turísticos|llengua=castellà}}</ref>

* [[Mont-ravana]] situat a uns 10 km al nord-oest de Llíria, es tracta d'un poblat ibèric d'entre 6000 i 8000 m², que conserva tot el recinte emmurallat. Adossades a la muralla es van trobar cinc llargues dependències, probablement un complex industrial destinat a la transformació d'aliments.<ref name=monravenci>{{ref-llibre| editorial= Editorial Prensa Valenciana|títol= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any= 2009|volum= Historia|capítol= Monravana, La}}</ref> Els habitatges estan adossats entre si i oberts a carrers que recorren l'assentament longitudinalment. S'han recuperat materials des de la seua aparició en el {{segle|V|-|s}} fins a la seua destrucció i abandonament a mitjan {{segle|II|-|s}},<ref name=monravenci /> destacant la figura d'un [[bou]], que és l'única mostra d'escultura ibèrica que s'ha trobat en el [[Camp de Túria]].<ref name=museu8>{{ref-llibre|obra=MALL: Museu Arqueològic de Llíria: guia / guía / guide|títol=Edeta a l'època ibèrica|pàgina=8|nom=Vicent|cognom=Escrivà|coautors=Xavier Vidal| editorial=M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric|lloc=Liria|data=2005}}</ref> La Mont-ravana correspon al tipus de pobles que configuren la segona categoria de poblaments [[edetans]], amb base econòmica agropecuària i funcionant com a fonts d'aprovisionament de la capital.<ref name=monravenci />

* [[Reial Monestir de Sant Miquel]]. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de Llíria i el seu entorn. Va ser fundat pel rei [[Jaume el Just]] en l'any [[1319]], i es va reformar en [[1406]], encara que el temple actual data del [[1774]] i el cambril es va construir entre 1794 i 1807 sota la direcció de [[Vicent Marzo]].<ref>{{GEC|0040890|Vicent Marzo}}</ref> La seua església, d'estil [[neoclàssic]], és d'una sola nau decorada amb pintures que representen la llegenda de Sant Miquel.<ref name=lirienci />

* [[Església de la SangMare de Llíria|EsglésiaDéu de la Sangl'Assumpció]]:. construïda alDel {{segle|XIIIXVII|s}} sobrei ld'antigaestil mesquita,[[barroc]]. combinaEl elementsseu romànicsinterior ambconsta elsde deltres gòticnaus deamb conquesta.arc Vade sermig lapunt. principal parròquia deDestaca la població fins agran [[1642cúpula]], ensituada quèsobre vael sercreuer, substituïdala per l'Esglésiatraça de Lala Marequal defou Déurealitzada deper l'Assumpció.<refPablo name=lirienci/>Albiniano Constade d'unaRaxas solaen [[Nau (arquitectura)|nau1626]], deencara quatreque trams,el ambprojecte cobertava d'armaduraser demodificat fustaper dePedro dobleAmbuesa vessant,en sostinguda sobre l'[[extradós1634]]. delsLa quatreseua arcsfaçana diafragmamonumental, sentestà unainspirada deen lesla poques esglésies que conserven unadel [[Coberta (arquitectura)|teulada]] d'eixes característiques. El teginat mostra una decoració policromadaMonestir de tradicióSant [[mudèjar]],Miquel endels la qual es veuen representades escenes cavalleresques, animals mitològics, motius [[vegetalReis]]s ide [[Heràldica|heràldicsValència]]. Entre els contraforts s'obren petites capelles voltades, algunes amb restes de pintures murals, algunes del {{segle|XIV}}.<ref name=sangenciasuncenci>{{ref-llibre| editorial= Editorial Prensa Valenciana|títol= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any= 2009|volum= Historia|capítol= SangAsunción, iglesia de la (Llíria)}}</ref> La porta principal, situadaS'articula a lamanera partde sud-oestretaule delde temple,tres escossos vai construir uns seixanta anys després de la primitiva portadoble lateralescalinata, eni unva estilser mésrealitzada elaboratper il'escultor complex,Tomàs estructuratLleonart.<ref pername=lirienci fines/> arquivoltesA del'interior migtambé puntes queconserven descansen sobrealgunes columnesobres d'estil gòticimportants, totcom aixòel decorat[[baldaquí]] ambque motiusva vegetals,realitzar animalsl'arquitecte iVicente humans<ref>{{citaTraver publicació|publicació=Laper Portaa dela l'església[[Catedral de Santa MaríaValència]] o de la Sang|editorial=Turismetomba Llíria|any=2005}}</ref>de Va ser declarada monument històric-artístic nacional enl'última [[1919duquessa d'Alba]] i en l'actualitat téde la consideracióCasa deSilva.<ref [[Béname=asuncenci d'interès cultural|BIC]]./>

* [[EsglésiaErmita de laSanta MareBàrbara (Llíria)|Ermita de DéuSanta de l'AssumpcióBàrbara]].: Deles {{segle|XVII|s}}va iconstruir d'estilel [[barroc1620]]. Eli seuva interiorestar constaa decàrrec tres naus amb arc de migdels puntfranciscans. DestacaEs la gran [[cúpula]] situada sobre el creuer, la traça de la qual fou realitzada per Pablo Albiniano de Raxastroba en [[1626]]ruïnes, encaraja que el projecte va ser modificatdestruïda perdurant Pedrola Ambuesa[[Guerra enCivil [[1634espanyola|Guerra Civil]]. LaÉs seuainteressant façanael monumentalseu calvari, està inspirada en la del [[Monestir de Sant Miquel dels Reis]] de [[València]]{{segle|XIX}}.<ref name=asuncencibarbarenci>{{ref-llibre| editorial= Editorial Prensa Valenciana|títol= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any= 2009|volum= Historia|capítol= AsunciónSanta Bárbara, iglesiaermita de la (Llíria)}}</ref> S'articula a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata, i va ser realitzada per l'escultor Tomàs Lleonart.<ref name=lirienci /> A l'interior també es conserven algunes obres d'importants, com el [[baldaquí]] que va realitzar l'arquitecte Vicente Traver per a la [[Catedral de València]] o la tomba de l'última [[duquessa d'Alba]] de la Casa Silva.<ref name=asuncenci />

* [[Palau dels Ducs de Llíria]] o Ca la Vila: D'estil [[Renaixement|renaixentista]], construït a finals del {{segle|XVI}}, està construït en estil renaixentista, té un matís una tan manierista i regional.<ref name=lirienci /> És seu de l'ajuntament com a mínim des [[1847]], fins a l'actualitat. Destaca la seua portada renaixentista i està declarat [[Bé d'interés cultural|BIC]].<ref name=palauenci>{{ref-llibre| editorial= Editorial Prensa Valenciana|títol= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any= 2009|volum= Historia|capítol= Duques de Llíria, palacio de los}}</ref>

* Banys àrabs: daten del {{segle|XII}}.<ref name=llibretllirpatrh>{{ref-llibre|títol=Llíria| editorial=M.I. Ayuntamiento de Llíria|any=2009|capítol=Patrimonio histórico|llengua=castellà}}</ref>

* Forn de la Vila: es tracta d'un forn medieval construït en estil [[Art gòtic|gòtic]],<ref name=lirienci /> amb arcs de carreu en ogiva oberta, de tipus [[Arc diafragma|diafragmàtic]], i petites estances cobertes de bigues.<ref name=forndelavila>{{ref-llibre|títol=Catálogo monumental de la provincia de Valencia|autor=Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.)|any=1986|lloc=Valencia| editorial=Caja de Ahorros de Valencia|isbn=84-505-4653-2|capítol=Llíria: Llíria: Forn de la Vila|pàgina=319}}</ref>

La [[música]] és possiblement una de les manifestacions que més caracteritza a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint al llarg de la seua història formen el sustent que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músico-cultural que fa que avui dia tots identifiquem a Llíria com a la Ciutat de la Música. Les seues dues Bandes de Música, La [[Unió Musical de Llíria|Unió Musical]] i la [[Banda Primitiva de Llíria|Banda Primitiva]] són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria proveïx de músics moltes orquestres, bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de totatot [[Espanya]].

* [[Museu Arqueològic de Llíria|Museu Arqueològic]] o MALL: es va construir el [[1997]] en un edifici de nova planta,<ref name=museu6 /> obra dels arquitectes Ignacio Docavo i Gema Casany,<ref name=mallenci>{{ref-llibre| editorial= Editorial Prensa Valenciana| títol= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any= 2009|volum= Historia|capítol= Museu Arqueològic de Llíria}}</ref> i que es troba integrat el les ruïnes de l'antiga alcassaba. Es va inaugurar oficialment l'abril de [[2002]] i conté una important col·lecció de peces [[ibers|ibèriques]], [[Imperi Romà|romanes]] i [[medieval]]s de Llíria i el [[Camp de Túria]].<ref name=museu6>{{ref-llibre|obra=MALL: Museu Arqueològic de Llíria: guia / guía / guide|títol=El Museu Arqueológic de Llíria. MALL|pàgina=6|nom=Vicent|cognom=Escrivà|coautors=Xavier Vidal| editorial=M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric|lloc=Liria|data=2005}}</ref> Destaquen les [[Ceràmica|ceràmiques]], [[monedes]] i estris recollits en el [[Tossal de Sant Miquel (jaciment)|Tossal de Sant Miquel]], el Pla de l'Arc i el mateix nucli urbà.<ref name=mallenci /> El museu s'encarrega, així mateix, de realitzar projectes de recerca arqueològica en els conjunts visitables de la ciutat.<ref name=museu6 />

* [[Falles]]: Llíria és u dels vora noranta municipis valencians que participen en el culte mediterrani al foc.<ref>[{{Ref-web |url= http://va.comunitatvalenciana.com/que-vols-fer/festes/fallas/localizacions |títol=«On se celebren les Falles. Turisme de la Comunitat Valenciana»] | consulta=2019-09-19 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20170307204547/http://va.comunitatvalenciana.com/que-vols-fer/festes/fallas/localizacions |arxiudata=2017-03-07 }}</ref>

* [[Ibn Ayyad]] (1109-?): historiador.<ref>{{ref-web |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&pg=PA182&dq=Ibn+Ayyad&hl=ca&ei=OtJFTZmGC8qn8QPb6YyvCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC4Q6AEwAQ#v=onepage&q=Ibn%20Ayyad&f=false|títol=La Valencia musulmana|pàgina=45|autor=Vicente Coscollá|lloc=Valencia|any=2003| editor=Carena}}</ref>

* [[Juan Manuel Gómez de d'Edeta]] (Llíria, 1943): trompetista i compositor.<ref>CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): ''Diccionario de la Música Valenciana.'' Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgina 452. Volum I, {{ISBN|84-8048-706-2}}</ref>

* [[Hèctor Faubel]] (Llíria, 1983-), motociclista.

* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20100618120114/http://www.ive.es/pegv/start.jsp |date=2010-06-18}}.

* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20080526224556/http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm |date=2008-05-26}}

{{ORDENA:Lliria}} <!--ORDENA generat per bot-->