Llíria: diferència entre les revisions

** [[Santuari i termes romanes de Mura]]: és un jaciment de 3600 m² que es va començar a excavar en la [[dècada de 1970]] i hui dia encara es troba en fase de recuperació arqueològica. Es va construir al {{segle|I|s}}, probablement promogut per [[Marc Corneli Nigrí]], i és un dels complexos religiosos i d'aigües termals més monumentals d'[[Hispània]]<ref name=santuari>{{ref-llibre|títol=Santuari i termes romanes de Mura|any=2009|editorial=M.I. Ajuntament de Llíria}}</ref> El temple, d'estil grec, està envoltat per un recinte tancat de planta lleugerament trapezoïdal i inclou una ''aedicula''. El conjunt termal s'enquadra dins de l'estil [[Pompeia # Les Termes Estabianas|pompeià]] i consta de dos grans edificis, el major masculí i el menor femení, separats entre si i articulats al voltant d'una [[palestra]], encara que l'accés es feia mitjançant una ''basilica thermarum'', ja que a la palestra només tenien accés els homes. Les dues termes es componen de ''apodyterium'' (vestuari), ''frigidarium'' (sala freda), ''tepidarium'' (sala tèbia) i ''caldarium'' (sala calenta) i compten amb el seu propi ''praefurnium'' (forn). La part masculina comptava amb una piscina freda en una cantonada de la palestra i la femenina amb una piscina coberta. Durant l'època [[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]] i [[visigoda]] el santuari i les termes es transformen en un monestir cristià, que és abandonat definitivament cap a finals del {{segle|VII|s}}.<ref name=museu4>{{ref-llibre|obra=MALL: Museu Arqueològic de Llíria: guia / guía / guide|títol=Història de la ciutat|pàgina=4|nom=Vicent |cognom=Escrivà |coautors=Xavier Vidal |editorial=M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric|lloc=Liria |llengua=català, castellà i anglès |data=2005}}</ref> D'època romana d'Orient s'ha recuperat un llum amb representació d'una creu [[Església Ortodoxa Copta|copta]] de clara influència oriental, mentre que d'època visigoda proliferen els enterraments tant dins com fora de l'edifici, en un dels quals es va descobrir el passador de cinturó que va proporcionar la datació més tardana de l'ocupació de l'antic municipi.<ref name=museu18>{{ref-llibre|obra=MALL: Museu Arqueològic de Llíria: guia / guía / guide|títol=Bizantins i visigots|pàgina=18|nom=Vicent|cognom=Escrivà|coautors=Xavier Vidal|editorial=M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric|lloc=Liria|data=2005}}</ref> El conjunt, que conserva en molt bon estat gran part del paviment original i de les conduccions d'aire calent, és un dels principals jaciments romans del [[País Valencià]].<ref name=santuari />