Miquel VIII Paleòleg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m claudàtor |
||
Línia 30:
{{article principal|Reconquesta de Constantinoble}}
{{article principal|Tractat de Nimfèon (1261)}}
El 13 de març [[1261]] Miquel Paleòleg es va aliar amb els [[República de Gènova|genovesos]]; aquests s'havien vist perjudicats en les condicions comercials (en comparació als venecians) amb Constantinoble, des de la caiguda d'aquesta ciutat en mans dels croats el [[1204]] i amb l'aliança amb els nicens esperaven recuperar els drets comercials.{{sfn|Bratianu|1929|p=79-81}} Junts van enviar un exèrcit al [[Bòsfor]], mentre Miquel seguia els seus progressos des de la seva residència a [[Kemalpaşa|Nimfèon]]. [[Aleix Estrategòpul]] dirigia les forces nicenes i com que la ciutat tenia defenses molt fortes es va establir el bloqueig. Així estaven les coses quan un comandant nicè anomenat Cutrizacos, va tenir coneixement de l'existència d'un pas subterrani entre l'exterior i una casa de l'interior de la ciutat. Va enviar a 50 homes per aquest passatge que van aconseguir obrir una porta propera i els nicens van entrar per allà; era de nit i els romans d'Orient de la ciutat donaven de fet suport als assetjadors; els llatins es van dispersar. Balduí va sortir de palau i va fugir en una galera veneciana cap a Itàlia. El matí del [[25 de juliol]] del [[1261]] la ciutat estava en mans dels assaltants, després de 57 anys, 3 mesos i 13 dies de domini llatí.{{sfn|Bréhier|2006|p=320-321}}{{sfn|Treadgold|1997|p=733}}
La notícia fou portada a [[Kemalpaşa|Nimfèon]] i fou inesperada. Miquel quasi no la creia. El [[14 d'agost]] del [[1261]] Miquel feia l'entrada a la capital que, si bé havia entrat en franca decadència durant el domini llatí, conservava encara força importància. Miquel va confirmar privilegis de comerç a [[República de Pisa|pisans]], [[República de Venècia|venecians]] i [[República de Gènova|genovesos]] i els en va donar de nous. Miquel va tornar a ser coronat a la catedral de [[Santa Sofia (Istambul)|Santa Sofia]] i en aquesta coronació no hi era el jove Joan IV, sinó el seu fill Andrònic. Amb aquest acte es consumà la restauració de l'[[Imperi Romà d'Orient]].{{sfn|Marcos Hierro|2003|p=36}} La [[República de Gènova]] va establir colònies a [[Pera (Constantinoble)|Pera]] i [[Caffa]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Carr |nom=Mike |títol=Merchant Crusaders in the Aegean, 1291-1352 |url=https://books.google.cat/books?id=vAU3CwAAQBAJ&pg=PA93&dq=pera+1352&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjLhpHt88zWAhUGb1AKHUzDDcMQ6AEIMTAC#v=onepage&q=pera%201352&f=false |llengua=anglès |editorial=Boydell & Brewer |data=2015 |pàgines=24 |isbn=1843839903}}</ref>
| |||