Àger
Àger (pronunciat [ˈajʒe])[1] és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya. El municipi està situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, té uns 160,7 km² d'extensió i està delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, a est i oest, i pel Montsec d'Ares, al Nord. Administrativament limita amb els termes de Sant Esteve de la Sarga, Guàrdia de Noguera (Pallars Jussà) al nord, a llevant pels termes de Camarasa i Vilanova de Meià, a migdia per les Avellanes i Santa Linya i Ós de Balaguer, i a ponent, ja a l'Aragó i a l'altra riba de la Noguera Ribagorçana, amb el municipi ribagorçà de Viacamp i Lliterà.[2]
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
| Comarca | Noguera | ||||
| Capital | Àger | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 582 (2023) (3,62 hab./km²) | ||||
| Llars | 96 (1553) | ||||
| Gentilici | agerenc, agerenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 160,6 km² | ||||
| Banyat per | Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i pantà de Canelles | ||||
| Altitud | 642 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Mireia Burgués Novau (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25691 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 25002 | ||||
| Codi IDESCAT | 250024 | ||||
| Lloc web | ager.cat | ||||
Etimologia
modificaEl terme Àger ja apareix en documents des del segle xi. Probablement prové del llatí AGGERE, "terraplè".[3]
Geografia
modifica- Llista de topònims d'Àger (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitats de població
modificaEl terme d'Àger comprén diferents viles i llogarets. El cap del municipi, la vila d'Àger es troba al bell mig de la vall homònima. A ponent de la vila i a la mateixa vall trobem el poble d'Agulló i a llevant, els llogarets de la Règola i les Casetes de l'Estació (al sector oriental). Aquest últim nucli de població, pren el nom de l'estació d'Àger de la línia de ferrocarril de Lleida a Pobla de Segur. Al sud del terme i sobre els contraforts de la serra de Millà hi ha els llogarets de Millà, els Masos de Millà, Vilamajor i Fontdepou i la urbanització de Sant Josep de Fontdepou, aquests últims termes situats molt a prop del port d'Àger.[2]
| Entitat de població | Habitants (2019) |
|---|---|
| Àger | 401 |
| Agulló | 47 |
| Corçà | 26 |
| Fontdepou | 19 |
| Masos de Millà, els | 8 |
| Millà | 5 |
| Règola, la | 17 |
| Sant Josep de Fontdepou | 42 |
| Vilamajor | 23 |
| Font: Idescat | |
Economia
modificaL'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada…)
Llocs d'interès cultural
modifica
El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle xi, en ple procés de conquesta comtal, sobre les ruïnes d'un possible antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.[4]
De l'època romana en resta una part de via romana del segle ii, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.
Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle xv, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle xi al costat de l'edificació actual, que data del segle xvii.
A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.
El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar. Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.
També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.[5]
Demografia
modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Fills il·lustres
modifica- Joan Castells i Rossell, (1802-1891) militar i cap important dels carlins.
Política
modifica| Partit | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 |
| CiU/JxCat | 3 | 4 | 4 | 4 | 3 | 3 | 3 | 3 | 4 | ||
| IxA- AM | 3 | 4 | 4 | 4 | 3 | ||||||
| PSC - CP | 1 | 0 | |||||||||
| PP | 2 | 3 | 3 | 1 | 0 | 0 | |||||
| Independents[a] | 7 | 7 | 4 | ||||||||
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 |
Referències
modifica- ↑ «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». ICGC. Arxivat de l'original el 3 de gener 2020. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Àger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.
- ↑ Sàez, Anna «El misteri del sarcòfag romà». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 71. ISSN: 1695-2014.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Resultats electorals a Àger». Municat. [Consulta: 18 gener 2020].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- Toponímia de la vall d'Àger, Joan J. Vinyoles i Vidal, Àger, 2014 Arxivat 2015-08-31 a Wayback Machine.
- Viulafesta.cat les seves festes