El 337 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Llong i Petus (o, més rarament, any 417 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «337 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre337 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià337 aC (cccxxxvii aC)
Islàmic988 aH – 987 aH
Xinès2360 – 2361
Hebreu3424 – 3425
Calendaris hindús-281 – -280 (Vikram Samvat)
2765 – 2766 (Kali Yuga)
Persa958 BP – 957 BP
Armeni-
Rúnic-86
Ab urbe condita417
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
360 aC 350 aC 340 aC - 330 aC - 320 aC 310 aC 300 aC
Anys
340 aC 339 aC 338 aC - 337 aC - 336 aC 335 aC 334 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica
  • Creació de la Lliga de Corint. El nom fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia. Al principi, és només un tractat de «pau comuna» al que s'adhereixen totes les ciutats-estat gregues excepte Esparta. En realitat és una manera per a Macedònia d'imposar la seva sobirania a tots els grecs.[2]
  • Filip II de Macedònia es fa proclamar hegemon, és a dir general en cap de la Lliga de Corint. Va advocar per una guerra comuna de Macedònia i totes les ciutats gregues contra l'Imperi Aquemènida. El primer acte polític de la Lliga és la declaració de la guerra contra els perses, i el nomenament de Felip II com a estrateg autocràtor. Però la mort de Felip retarda el projecte i és el seu fill, Alexandre el Gran, qui implementa el seu pla a partir de l'any 334 aC.[3]
  • Filip II de Macedònia es casa amb Cleòpatra després d'haver-se divorciat d'Olímpia, que es va retirar a la cort del seu germà, el rei Alexandre I de l'Epir.[4]

Antiga Roma

modifica

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica
  • Timoleont, militar de Corint, que va exercir el poder a Siracusa lluitant contra els tirans. Cap al final de la seva vida es va quedar cec, i va morir el vuitè any després de la seva arribada a Sicília. Se'l va enterrar a la plaça del mercat de Siracusa om més tard s'hi va aixecar un pòrtic i un gimnàs al voltant. Es van instruir uns jocs anuals en honor seu.[7]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 14
  3. Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre el Gran, XVIII, 13
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 92
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 15
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 15, 2
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 90