El 389 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Publícola, Capitolí, Tricost, Mamercí, Corneli i Regil·lensis (o, més rarament, any 365 ab urbe condita). L'ús del nom «389 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre389 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià389 aC (ccclxxxix aC)
Islàmic1042 aH – 1041 aH
Xinès2308 – 2309
Hebreu3372 – 3373
Calendaris hindús-333 – -332 (Vikram Samvat)
2713 – 2714 (Kali Yuga)
Persa1010 BP – 1009 BP
Armeni-
Rúnic-138
Ab urbe condita365
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC
Anys
392 aC 391 aC 390 aC - 389 aC - 388 aC 387 aC 386 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica

Sicília

modifica
  • Dionisi el Vell, tirà de Siracusa, va derrotar una Lliga de ciutats de Sicília que patien les pressions dels pobles de l'interior i les del mateix Dionisi a les ribes del riu Heloros. Va poder sotmetre Caulònia, Hipponium, i finalment, després d'un setge d'onze mesos, Règion (387 aC).[7]
  • Leptines, germà de Dionisi el Vell, va anar amb una flota a ajudar els lucans contra els grecs italians. Quan va arribar els lucans havien guanyat una important batalla a Turis però en lloc de forçar la destrucció total dels grecs, va auxiliar als refugiats de Turis i va negociar una pau entre els dos bàndols. Aquesta conducta era contrària als desitjos de Dionisi que el va destituir com a comandant de la flota, i va donar el comandament al seu germà petit Teàrides.[8]

Antiga Roma

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Xenofont. Hel·lèniques, IV, 8
  3. Asimov, Isaac. Constantinopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 20. ISBN 9788420652818. 
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 89
  5. Xenofont. Hel·lèniques, IV, 25
  6. Xenofont. Hel·lèniques, V, 1, 6
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 103-108
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 7
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 2
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 22
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 26
  12. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 18. ISBN 9788496061972.