Viquipèdia

69è Festival Internacional de Cinema de Canes

El 69è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme de l'11 al 22 de maig de 2016.[2] El director australià George Miller va ser el president del jurat de la competició principal.[3] L'actor francès Laurent Lafitte va fer de mestre de les cerimònies d'apertura i clausura. El 15 de març es va anunciar que la directora japonesa Naomi Kawase seria la presidenta dels jurats Cinéfondation i Curtmetratges.[4] El festival va obrir amb la pel·lícula de Woody Allen Café Society.[5][6]

Plantilla:Infotaula esdeveniment69è Festival Internacional de Cinema de Canes
Imatge
Pòster oficial del 69è Festival de Canes, mostrant una escena de la pel·lícula de Jean-Luc Godard Le Mépris (1963), amb Michel Piccoli pujant a la Casa Malaparte[1]
Map
 43° 33′ N, 7° 01′ E / 43.55°N,7.02°E / 43.55; 7.02
Tipusedició d'un festival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps11 - 22 maig 2016 Modifica el valor a Wikidata
Data2016 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició69 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanes (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfestival-cannes.com… Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

La Palma d'Or fou atorgada a la pel·lícula britànica I, Daniel Blake dirigida per Ken Loach,[7][8] que també va clausurar el festival.[9] En una conferència de premsa, Loach va dir que estava "desconcertat" per haver guanyat.[10]

Jurats

modifica
 
George Miller, president del jurat de la competició principal
 
Marthe Keller, president del jurat Un Certain Regard
 
Catherine Corsini, presidenta del jurat Caméra d'or
 
Naomi Kawase, presidenta del jurat Cinéfondation i curtmetratges

Competició principal

modifica

Un Certain Regard

modifica

Caméra d'or

modifica
  • Catherine Corsini, directora i actriu francesa, Presidenta[13]
  • Jean-Christophe Berjon, crític francès
  • Alexander Rodnyansky, productor ucraïnès
  • Isabelle Frilley, CEO de Titra Film
  • Jean-Marie Dreujou, cineasta francès

Cinéfondation i curtmetratges

modifica

Jurats Independents

modifica

Gran Premi Nespresso (Setmana Internacional de la Crítica)

L'Œil d'or

  • Gianfranco Rosi, director italià de documentals, President[16]
  • Anne Aghion, directora de documentals francoestatunidenca
  • Natacha Régnier, actriu belga
  • Thierry Garrel, consultor artístic francès i director de documentals per Arte TV
  • Amir Labaki, crític brasiler

Palma Queer

Selecció oficial

modifica

En competició – pel·lícules

modifica

Les pel·lícules que participaven en la secció principal de la competició de la Palma d'Or foren anunciades en una conferència de premsa el 14 d'abril de 2016:[19][20] Forushande, dirigida per Asghar Farhadi va ser afegida a la programació de la competició el 22 d'abril de 2016.[21] El guanyador de la Palma d'Or ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
American Honey Andrea Arnold   Regne Unit,   Estats Units
Aquarius (QP) Kleber Mendonça Filho   Brasil
Elle Paul Verhoeven   França,   Alemanya,   Bèlgica
Mal de pierres Nicole Garcia   França
Els exàmens Cristian Mungiu   Romania,   França
Agasshi (QP) 아가씨 Park Chan-wook   Corea del Sud
I, Daniel Blake Ken Loach   Regne Unit,   França
Juste la fin du monde (QP) Xavier Dolan   Canadà,   França
Julieta Pedro Almodóvar   Espanya
Diré el teu nom Sean Penn   Estats Units
Loving Jeff Nichols   Estats Units,   Regne Unit
Ma' Rosa Brillante Mendoza   Filipines
The Neon Demon (QP) Nicolas Winding Refn   Estats Units
Paterson Jim Jarmusch   Estats Units
Personal Shopper Olivier Assayas   França
Forushande فروشند Asghar Farhadi   Iran,   França
Sieranevada Cristi Puiu   Romania,   França,   Croàcia,
  Bòsnia i Hercegovina,
  Macedònia del Nord
Ma loute Bruno Dumont   França,   Alemanya
Rester Vertical (QP) Alain Guiraudie   França
Toni Erdmann Maren Ade   Alemanya,   Àustria
La fille inconnue Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne   Bèlgica
(QP) indica pel·lícula elegible a la Palma Queer.[22]

Un Certain Regard

modifica

Les següents pel·lícules foren seleccionades per competir a Un Certain Regard: Les pel·lícules que competien a la secció Un Certain Regard foren anunciades en conferència de premsa el 14 d'abril de 2016:[19][20] Eshtebak, dirigida per Mohamed Diab, fou anunciada com la pel·lícula d'apertura de la secció Un Certain Regard. Hell or High Water, dirigida per David Mackenzie fou afegida a la programació d'Un Certain Regard el 22 d'abril de 2016.[21] El guanyador del premi Un Certain Regard ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Umi yori mo Mada Fukaku 海よりもまだ深く Hirokazu Koreeda   Japó
Apprentice Boo Junfeng   Singapur,   França,   Alemanya
Me'Ever Laharim Vehagvaot
מעבר להרים ולגבעות		 Eran Kolirin   Israel
Captain Fantastic Matt Ross   Estats Units
Eshtebak (pel·lícula d'apertura) اشتباك Mohamed Diab   Egipte,   França,   Alemanya,   Emirats Àrabs Units
La Danseuse (CdO) (QP) Stéphanie Di Giusto   França
Câini (CdO) Bogdan Mirică   Romania,   Bulgària
Hymyilevä Mies (CdO) Juho Kuosmanen   Finlàndia
Fuchi ni Tatsu 淵に立つ Kōji Fukada   Japó
Hell or High Water David Mackenzie   Estats Units
Varoonegi وارونگی Behnam Behzadi   Iran
La larga noche de Francisco Sanctis (CdO) Francisco Márquez, Andrea Testa   Argentina
Pericle il Nero Stefano Mordini   Itàlia
Omor Shakhsiya (CdO) أمور شخصية Maha Haj   Israel
La tortue rouge (CdO) Michael Dudok de Wit   França,   Japó
Voir du pays Delphine Coulin, Muriel Coulin   França
Utxenik (М)Ученик Kirill Serebrennikov   Rússia
The Transfiguration (CdO) Michael O'Shea   Estats Units
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or as directorial debut feature. - (QP) pel·lícula elegible a la Palma Queer.[22]

Pel·lícules fora de competició

modifica

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades fora de competició:[19][20][21]

Títol original Director(s) País
The BFG Steven Spielberg   Estats Units,   Regne Unit,   Canadà
Café Society (pel·lícula d'apertura) Woody Allen   Estats Units
Money Monster Jodie Foster   Estats Units
The Nice Guys Shane Black   Estats Units
Gokseong 곡성 Na Hong-jin   Corea del Sud
Projeccions nocturnes
Blood Father Jean-François Richet   França
Gimme Danger (ŒdO) Jim Jarmusch   Estats Units
Train to Busan 부산행 Yeon Sang-ho   Corea del Sud
(ŒdO) indica pel·lícula elegible al Œil d'or com a documental.[22]

Projeccions especials

modifica
Títol original Director(s) País
Le Cancre (QP) Paul Vecchiali   França
Chouf شوف / Karim Dridi   França,   Tunísia
La mort de Louis XIV Albert Serra   França,   Portugal,   Espanya
Exile (ŒdO) Rithy Panh   Cambodja
La Forêt de Quinconces Grégoire Leprince-Ringuet   França
Hands of Stone[23] Jonathan Jakubowicz   Estats Units,   Panamà
Hissein Habré, une tragédie tchadienne (ŒdO) Mahamat-Saleh Haroun   Txad
L'ultima spiaggia (ŒdO) Thanos Anastopoulous, Davide Del Degan   Itàlia
Peshmerga[24] Bernard-Henri Lévy   França
Wrong Elements (ŒdO) Jonathan Littell   França,   Bèlgica
(ŒdO) pel·lícula elegible a la Œil d'or com a documental. - (QP) pel·lícula elegible a la Palma Queer.[22]

Cinéfondation

modifica

La secció Cinéfondation se centra en les pel·lícules realitzades per estudiants a les escoles de cinema. Es van seleccionar les 18 entrades següents (14 pel·lícules de ficció i 4 pel·lícules d'animació) de 2.300 treballs. Més d'un terç de les pel·lícules seleccionades representen escoles que participen per primera vegada a Cinéfondation. També és el primer cop que una pel·lícula representant escoles de Veneçuela i Bòsnia foren seleccionades. Més de la meitat de les pel·lícules seleccionades foren dirigides per dones.[25] El guanyador del primer premi Cinéfondation ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) Escola
1 Kilogram Park Young-Ju K-ARTS,   Corea del Sud
The Alan Dimension Jac Clinch NFTS,   Regne Unit
Toate fluviile curg în mare Alexandru Badea UNATC,   Romania
Anna Or Sinai Sam Spiegel Film and Television School,   Israel
Aram Fereshteh Parnian Lumière University Lyon 2,   França
Business Malena Vain Universidad del Cine,   Argentina
Dobro Marta Hernaiz Pidal film.factory,   Bòsnia i Hercegovina
Gabber Lover Anna Cazenave Cambet La Fémis,   França
La culpa probablemente Michael Labarca Universidad de los Andes,   Veneçuela
In the Hills Hamid Ahmadi London Film School,   Regne Unit
Gudh Saurav Rai Satyajit Ray Film and Television Institute,   Índia
A nyalintás nesze Nadja Andrasev MOME,   Hongria
Las razones del mundo Ernesto Martínez Bucio CCC,   Mèxic
La santa che dorme Laura Samani Centro Sperimentale di Cinematografia,   Itàlia
Ailleurs Mélody Boulissière E.N.S.A.D.,   França
Submarine Mounia Akl Columbia University School of the Arts,   Estats Units
Poubelle Alexandre Gilmet INSAS,   Bèlgica
Bei Wind und Wetter Remo Scherrer Hochschule Luzern - Design & Kunst,   Suïssa

Curtmetratges en competició

modifica

Els següents curtmetratges foren escollits d'entre 5.008 per competir per la Palma d'Or al millor curtmetratge.[25] El guanyador a la Palma d'Or al millor curtmetratge ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
4:15 PM Sfarsitul Lumii Catalin Rotaru, Gabi Virginia Sarga   Romania
Après Suzanne Félix Moati   França
Dreamlands Sarah Dunlop   Regne Unit
Fight on a Swedish Beach Simon Vahlne   Suècia
A moça que dançou com o diabo João Paulo Miranda Maria   Brasil
Imago Raymond Gutierrez   Filipines
صوف على الظهر / Souf alla al-dhahr (La Laine sur le dos) Lotfi Achour   Tunísia,   França
Madre Simón Mesa Soto   Colòmbia
Il Silenzio Farnoosh Samadi Frooshani, Ali Asgari   Itàlia
Timecode Juanjo Giménez Peña   Espanya

Cannes Classics

modifica

La programació completa de la secció Cannes Classics fou anunciada el 20 d'abril de 2016.[26]

Títol original Director(s) País
La doble Palma d'Or de 1966[27]
Signore e signori (1966) Pietro Germi   Itàlia,   França
Un homme et une femme (1966) Claude Lelouch   França
Un tribut creuat a Raymond Depardon i Frederick Wiseman[28]
Faits divers (1983) Raymond Depardon   França
Hospital (1970) Frederick Wiseman   Estats Units
70è Aniversari del Fipresci[29]
Projecció del primer premi dels Fipresci, per a la celebració del 70è aniversari dels premis de la Federació Internacional de Crítics de Cinema.
Farrebique ou Les quatre saisons (1946) Georges Rouquier   França
Projeccions especials[30]
Terrore nello spazio (1965) Mario Bava   Itàlia,   Espanya,   Estats Units
Tiempo de morir (1966) Arturo Ripstein   Mèxic
Pel·lícules restaurades[31]
Títol original Director(s) País
Weda'an Bonaparte (1985) وداعاً بونابرت Youssef Chahine   Egipte,   França
Jago hua savera (1959) Aaejay Kardar   Pakistan
Dekalog, pięć i Dekalog, sześć (1990) Krzysztof Kieślowski   Polònia
Howards End (1992) James Ivory   Regne Unit,   Japó,   Estats Units
Indochine (1992) Régis Wargnier   França
Gueule d'amour (1937) Jean Grémillon   França,   Alemanya
Die letzte Chance (1945) Leopold Lindtberg   Suïssa
Szerelem (1971) Károly Makk   Hongria
Masculin, féminin (1966) Jean-Luc Godard   França,   Suècia
Memorias del subdesarrollo (1968) Tomás Gutiérrez Alea   Cuba
Momotarō: Umi no Shinpei (1945) 桃太郎 海の神兵 Mitsuyo Seo   Japó
One-Eyed Jacks (1961) Marlon Brando   Estats Units
Dragées au poivre (1963) Jacques Baratier   França,   Itàlia
The Pit and the Pendulum (1961) Roger Corman   Estats Units
Rendez-vous de juillet (1949) Jacques Becker   França
Santi-Vina (1954) Thavi Na Bangchang   Tailàndia
Solyaris (1972) Солярис Andrei Tarkovsky   Unió Soviètica
Sorcerer (1977) William Friedkin   Estats Units
Ugetsu monogatari (1953) 雨月物語 Kenji Mizoguchi   Japó
Dolina miru (1956) France Štiglic   Iugoslàvia
Valmont (1989) Miloš Forman   França,   Estats Units
Ikarie XB-1 (1963) Jindřich Polák   Txèquia
Documentals sobre Cinema[32]
Títol original Director(s) País
The Cinema Travelers (CdO) (ŒdO) Shirley Abraham, Amit Madheshiya   Índia
The Family Whistle (CdO) (ŒdO) Michele Russo   Itàlia,   Estats Units
Cinema Novo (ŒdO) Eryk Rocha   Brasil
Midnight Return: The Story of Billy Hayes and Turkey (CdO) (ŒdO) Sally Sussman   Estats Units,   Regne Unit,   Portugal,   Turquia
Bright Lights: Starring Carrie Fisher and Debbie Reynolds (ŒdO) Alexis Bloom, Fisher Stevens   Estats Units
Gentleman Rissient (ŒdO) Benoît Jacquot, Pascal Mérigeau, Guy Seligmann   França
Close Encounters with Vilmos Zsigmond (CdO) (ŒdO) Pierre Filmon   França
Et la femme créa Hollywood (ŒdO) Clara Kuperberg, Julia Kuperberg   França
Bernadette Lafont et Dieu créa la femme libre (ŒdO) Esther Hoffenberg   França
Primícia mundial en visió[33]
Voyage à travers le cinéma français[34] Bertrand Tavernier   França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or as directorial debut feature. - (ŒdO) pel·lícula elegible a la Œil d'or com a documental.[22]

Cinéma de la Plage

modifica

Cinéma de la Plage és una part de la Secció Oficial del festival. Les projeccions a l'aire lliure a la platja de Canes són obertes al públic.[35]

Jornada Títol original Director(s) País
Dijous 12 Purple Rain (1984) Albert Magnoli   Estats Units
Divendres 13 Le Roi de coeur (1966) Philippe de Broca   França
Dissabte 14 Coup de tête (1979) Jean-Jacques Annaud   França
Diumenge 16 The Endless Summer (1966) Bruce Brown   Estats Units
Dimarts 17 The Great Dictator (1940) Charlie Chaplin   Estats Units
Dimecres 18 Sorcerer (1977) William Friedkin   Estats Units
Dijous 19 Il Sorpasso (1962) Dino Risi   Itàlia
Divendres 20 Kiss Me Deadly (1955) Robert Aldrich   Estats Units
Dissabte 21 C'eravamo tanto amati (1974) Ettore Scola   Itàlia

Seccions paral·leles

modifica

Setmana Internacional de la Crítica

modifica

La selecció completa per a la secció de la Setmana Internacional de la Crítica va ser anunciada el 18 d'abril de 2016, al lloc web de la secció.[36] Victoria, dirigida per Justine Triet fou seleccionada per obrir la secció de la Setmana Internacional de la Crítica, mentre que els curtmetratges Bonne Figure, dirigida per Sandrine Kiberlain, En Moi, dirigida per Laetitia Casta, i Kitty, dirigida per Chloë Sevigny foren seleccionades com a pel·lícules de clausures.[37]

Pel·lícules – El guanyador del Gran Premi Nespresso ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Albüm (CdO) Mehmet Can Mertoğlu   Turquia,   França,   Romania
Diamond Island Davy Chou   Cambodja,   França
Mimosas Oliver Laxe   Espanya,   França,   Marroc,   Qatar
Shavua ve yom (CdO) שבוע ויו Asaph Polonsky   Israel
Grave (CdO) (QP) Julia Ducournau   França,   Bèlgica
Rabi'h (CdO) ربيع Vatche Boulghourjian   Líban,   França
A Yellow Bird (CdO) K. Rajagopal   Singapur,   França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or com a debut com a director. - (QP) pel·lícula elegible a la Palma Queer.[22]

Curtmetratges – El guanyador del Premi Discovery Award al curtmetratge ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Arnie 阿尼 Rina B. Tsou   Taiwan,   Filipines
Ascensão Pedro Peralta   Portugal
L'enfance d'un chef Antoine de Bary   França
Campo de Viboras Cristèle Alves Meira   Portugal
O Delírio é A Redenção Dos Aflitos Filipe Fernandes   Brasil
Limbo Konstantina Kotzamani   Grècia
Oh What a Wonderful Feeling François Jaros   Canadà
Prenjak Wregas Bhanuteja   Indonèsia
Superbia Luca Tóth   Hongria
Le Soldat vierge Erwan Le Duc   França

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Apnée (CdO) (QP) Jean-Christophe Meurisse   França
En Moi (pel·lícula de clausura) Laetitia Casta   França
Myomano shel tzalam hatonot
מיומנו של צלם חתונות		 Nadav Lapid   Israel
I tempi felici verranno presto Alessandro Comodin   Itàlia,   França
Victoria (pel·lícula d'apertura) Justine Triet   França
Kitty (pel·lícula de clausura) Chloë Sevigny   Estats Units
Los pasos del agua César Augusto Acevedo   Colòmbia
Bonne figure (pel·lícula de clausura) Sandrine Kiberlain   França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or com a director en pel·lícula de debut. - (QP) pel·lícula elegible a la Palma Queer.[22]

Quinzena dels Directors

modifica

La selecció completa per a la secció de la Quinzena de Directors va ser anunciada el 19 d'abril de 2016, al lloc web de la secció.[38][39] Fai bei sogni, dirigida per Marco Bellocchio, va ser seleccionada com a pel·lícula inaugural de la secció de la Quinzena de Directors i Dog Eat Dog, dirigida per Paul Schrader, va ser seleccionada com a pel·lícula de clausura de la secció Quinzena de directors.

Pel·lícules – El guanyador del premi Art Cinema ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
L'Économie du couple Joachim Lafosse   França,   Bèlgica
L'Effet aquatique Sólveig Anspach   França,   Islàndia
Divines (CdO) (QP) Uda Benyamina   França
Dog Eat Dog (pel·lícula de clausura) Paul Schrader   Estats Units
Poesía sin fin Alejandro Jodorowsky   Xile,   Japó,   França
Fiore (QP) Claudio Giovannesi   Itàlia,   França
La pazza gioia Paolo Virzì   Itàlia,   França
Les vies de Thérèse (ŒdO) (QP) Sébastien Lifshitz   França
Mean Dreams Nathan Morlando   Canadà
Mercenaire (CdO) Sacha Wolff   França
Ma vie de courgette (CdO) Claude Barras   Suïssa,   França
Neruda Pablo Larraín   Xile,   Argentina,   França,   Espanya
Psycho Raman Anurag Kashyap   Índia
Risk (ŒdO) Laura Poitras   Estats Units,   Alemanya
Fai bei sogni (pel·lícula d'apertura) Marco Bellocchio   Itàlia,   França
Tour de France Rachid Djaïdani   França
Two Lovers and a Bear Kim Nguyen   Canadà
Gorg o goosfand (CdO) گرگ و گوسفند Shahrbanoo Sadat   Dinamarca,   Afganistan
(CdO) pel·lícula elegible a la Caméra d'Or com a director en pel·lícula de debut. - (ŒdO) pel·lícula elegible a la Œil d'or com a documental. - (QP) pel·lícula elegible a la Palma Queer.[22]

Curtmetratges – El guanyador del Premi Illy al curtmetratge ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Abigail Isabel Penoni, Valentina Homem   Brasil
Zvir Miroslav Sikavica   Croàcia
Chasse Royale Romane Gueret, Lise Akoka   França
Decorado Alberto Vázquez   Espanya
Habat Shel Hakala Tamar Rudoy   Israel
Happy End Jan Saska   Txèquia
Hitchhiker Jero Yun
Import Ena Sendijarevic   Països Baixos
Kindil El Bahr قنديل البحر Damien Ounouri   Algèria
Léthé Dea Kulumbegashvili   França,   Geòrgia
Listening to Beethoven Garri Bardine   Rússia

ACID

modifica

L'Associació pel Cinema Independent i la seva Distribució (ACID), una associació de cineastes francesos i estrangers, demostra el seu suport a nou pel·lícules cada any, buscant donar suport de cineastes a altres cineastes.[40][41] The full ACID selection was announced on 19 April 2016, at the section's website.[42]

Títol original Director(s) País
La Jeune Fille sans mains Sébastien Laudenbach   França
Isola Fabianny Deschamps   França
Madame B, histoire d'une nord-coréenne Jero Yun   França,   Corea del Sud
Le Parc Damien Manivel   França
Sac la mort Emmanuel Parraud   França
Swagger Olivier Babinet   França
Tombé du ciel Wissam Charaf   França,   Líban
Le voyage au Groenland Sébastien Betbeder   França
Willy 1er (QP) Ludovic Boukherma, Zoran Boukherma, Marielle Gautier, Hugo P. Thomas   França
(QP) indica pel·lícula elegible a la Palma Queer.[22]

Premis

modifica
 
Ken Loach, guanyador de la Palma d'Or 2016
 
Xavier Dolan, guanyador del Gran Prix
 
Jurat de la competició principal.

Premis oficials

modifica

En Competició[7]

Un Certain Regard[44]

Cinéfondation[45]

  • Primer Premi: Anna d'Or Sinai
  • Segon Premi: In the Hills de Hamid Ahmadi
  • Premi Premi: The Noise of Licking de Nadja Andrasev i The Guilt, Probably de Michael Labarca

Caméra d'Or[8]

Curtmetratges

Premis independents

modifica

Premis FIPRESCI[46]

Premi Vulcan a l'Artista Tècnic[47]

Jurat Ecumènic[48][49]

Premis en el marc de la Setmana Internacional dels Crítics[50]

Premis en el marc de la Quinzena dels Directors[51]

Jurat L'Œil d'or[52]

Jurat Palma Queer[53][54]

Jurat Palma Dog[55]

Prix François Chalais[56]

Premi Cannes Soundtrack[57]

Referències

modifica
  1. ↑ «Official poster for the 69th Festival de Cannes». Cannes. Arxivat de l'original el 21 abril 2016. [Consulta: 30 març 2016].
  2. ↑ «Cannes Film Festival». Cannes. Arxivat de l'original el 8 de maig 2017. [Consulta: 27 maig 2017].
  3. ↑ «George Miller to preside the Jury of the 69th Festival de Cannes». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 30 desembre 2016. [Consulta: 2 febrer 2016].
  4. ↑ «Naomi Kawase to Preside Over Cannes Cinefondation, Short Film Jury». [Consulta: 21 juliol 2020].
  5. ↑ «Woody Allen's Café Society to open the 69th Festival International du Film». Cannes. Arxivat de l'original el 29 març 2016. [Consulta: 29 març 2016].
  6. ↑ «Cannes: Woody Allen's Cafe Society to Open Film Festival». Variety. [Consulta: 29 març 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Cannes 2016». The Guardian. [Consulta: 22 maig 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Cannes Film Festival Winners: Palme d'Or To Ken Loach's 'I, Daniel Blake'». Deadline. [Consulta: 22 maig 2016].
  9. ↑ «'Money Monster,' 'The BFG,' 'The Nice Guys' Among Cannes 2016 Lineup». The Hollywood Reporter. [Consulta: 23 maig 2016].
  10. ↑ «Cannes 2016: Ken Loach's I, Daniel Blake wins Palme d'Or». BBC News. [Consulta: 23 maig 2016].
  11. ↑ Rhonda Richford. «Cannes Film Festival Unveils Full Jury». The Hollywood Reporter, 25-04-2016. [Consulta: 25 abril 2016].
  12. ↑ «Un Certain Regard Jury 2016». Cannes Film Festival, 28-04-2016. Arxivat de l'original el 1 maig 2016. [Consulta: 28 abril 2016].
  13. ↑ «The Caméra d'or Jury 2016». Cannes Film Festival, 28-04-2016. Arxivat de l'original el 1 maig 2016. [Consulta: 28 abril 2016].
  14. ↑ «The Short Films and Cinéfondation Jury 2016». Cannes Film Festival, 28-04-2016. Arxivat de l'original el 29 abril 2016. [Consulta: 28 abril 2016].
  15. ↑ «Jury 2016». Semaine de la Critique de Cannes. Arxivat de l'original el 12 maig 2016. [Consulta: 22 març 2016].
  16. ↑ Eddy Moine. «Cannes 2016 : The President and Jury of the L'Oeil d'Or Unveiled». Challenges, 12-04-2016. Arxivat de l'original el 23 d'abril 2016. [Consulta: 13 abril 2016].
  17. ↑ Christophe Martet. «Yagg exclusive: Olivier Ducastel and Jacques Martineau chair the jury of the Queer Palm at Cannes». Yagg, 14-04-2016. [Consulta: 15 abril 2016].
  18. ↑ Christophe Martet. «Discover the 2016 Queer Palm Jury». Yagg, 28-04-2016. [Consulta: 28 abril 2016].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «2016 Cannes Film Festival Announces Lineup». IndieWire. [Consulta: 14 abril 2016].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «Cannes 2016: Film Festival Unveils Official Selection Lineup». Variety. [Consulta: 14 abril 2016].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Kevin Jagernauth. «Cannes Film Festival Adds Asghar Farhadi's 'The Salesman' To Competition Lineup, Mel Gibson's 'Blood Father' And More». Indiewire, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 5 de maig 2016. [Consulta: 22 abril 2016].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 22,8 «Cannes Film Festival, Awards for 2016». imdb.com. [Consulta: 4 agost 2017].
  23. ↑ «Hands of Stone as a special screening to pay a tribute to Robert De Niro». Cannes Film Festival, 03-05-2016. Arxivat de l'original el 6 maig 2016. [Consulta: 3 maig 2016].
  24. ↑ Patrick Frater. «Cannes Adds Bernard-Henri Levy's 'Peshmerga' to Official Selection». Variety, 16-05-2016. [Consulta: 16 maig 2016].
  25. ↑ 25,0 25,1 «The Short Films Selection at the 69th Cannes Film Festival». Cannes. Arxivat de l'original el 18 gener 2017. [Consulta: 13 abril 2016].
  26. ↑ «Cannes Classics 2016». Cannes Film Festival, 20-04-2016. Arxivat de l'original el 10 febrer 2017. [Consulta: 21 abril 2016].
  27. ↑ «Cannes Classics: The double Palme d'or of 1966». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2017. [Consulta: 4 agost 2017].
  28. ↑ «Cannes Classics: A crossed tribute to Raymond Depardon and Frederick Wiseman». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2017. [Consulta: 4 agost 2017].
  29. ↑ «Cannes Classics:70th anniversary of the Fipresci». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2017. [Consulta: 4 agost 2017].
  30. ↑ «Cannes Classics: Special screenings». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2017. [Consulta: 4 agost 2017].
  31. ↑ «Cannes Classics: Restored prints». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2017. [Consulta: 4 agost 2017].
  32. ↑ «Cannes Classics: Documentaries about Cinema». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2017. [Consulta: 4 agost 2017].
  33. ↑ «Cannes Classics: World Premiere Preview - Bertrand Tavernier's Documentary about French Cinema». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2017. [Consulta: 4 agost 2017].
  34. ↑ Martin Dale. «Bertrand Tavernier’s ‘Journey to the Heart of French Cinema’ Slated for 2016 Release». Variety, 14-10-2014. [Consulta: 21 abril 2016].
  35. ↑ «Cinema de la Plage 2016». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2017. [Consulta: 4 agost 2017].
  36. ↑ «Selection de la 56e Semaine de la Critique». semainedelacritique.com. [Consulta: 10 agost 2017].
  37. ↑ Nancy Tartaglione. «Cannes: Critics' Week 2016 Lineup – Full List». Deadline Hollywood, 18-04-2016. [Consulta: 18 abril 2016].
  38. ↑ «Quinzaine 2016». quinzaine-realisateurs.com. Arxivat de l'original el 21 de maig 2017. [Consulta: 7 juny 2017].
  39. ↑ Nancy Tartaglione. «Cannes: Directors' Fortnight 2016 Lineup – Laura Poitras' ‘Risk’, Pablo Larrain's ‘Neruda’, Paul Schrader’s ‘Dog Eat Dog’». Deadline Hollywood, 19-04-2016. [Consulta: 19 abril 2016].
  40. ↑ «What Is ACID?». ACID. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2016. [Consulta: 19 abril 2016].
  41. ↑ «The ACID at Cannes». ACID. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2016. [Consulta: 19 abril 2016].
  42. ↑ «Cannes 2016: ACID unveils its Cannes programming». ACID, 19-04-2016. Arxivat de l'original el 22 d'abril 2016. [Consulta: 19 abril 2016].
  43. ↑ Nancy Tartaglione. «Jean-Pierre Léaud To Receive Honorary Palme d'Or – Cannes». Deadline Hollywood, 10-05-2016. [Consulta: 20 maig 2016].
  44. ↑ Rebecca Ford; Rhonda Richford. «Cannes: 'The Happiest Day in the Life of Olli Maki' Wins Un Certain Regard Premi». The Hollywood Reporter, 21-05-2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  45. ↑ Hopewell, John. «Cannes: Naomi Kawase Jury Awards 'Anna' Cinefondation First Prize». Variety, 20-05-2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  46. ↑ Rebecca Ford. «Cannes: 'Toni Erdmann,' 'Dogs' Take Fipresci Premis». The Hollywood Reporter, 21-05-2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  47. ↑ «69th Festival de Cannes Awards». Cannes, 22-05-2016. Arxivat de l'original el 22 novembre 2016.
  48. ↑ @SIGNISEurope. «#Cannes 2016 Ecumenical Premi goes to Juste la fin du monde de Xavier Dolan», 21-05-2016.
  49. ↑ Odile Tremblay. «Ecumenical Premi to Xavier Dolan film». Le Devoir, 21-05-2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  50. ↑ Nancy Tartaglione. «Critics' Week Grand Premi Goes To 'Mimosas' – Cannes». Deadline, 19-05-2016. [Consulta: 19 maig 2016].
  51. ↑ Patrick Frater. «Cannes: 'Wolf & Sheep' Rounds up Directors' Fortnight Premi». Variety, 20-05-2016. [Consulta: 20 maig 2016].
  52. ↑ «2016: Cinema Novo wins the Œil d'or per best documentary». Ecran Noir, 21-05-2016. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2017. [Consulta: 21 maig 2016].
  53. ↑ @ecrannoir. «#QueerPalm #Cannes2016 pour Les vies de Thérèse de Sébastien Lifshitz (long métrage @Quinzaine) et Gabber lover (court métrage)», 21-05-2016.
  54. ↑ Omaïs, Mehdi. «Cannes 2016: the Palma Queer awarded to the documentary "Les vies de Thérèse" de Sébastien Lifshitz». MetroNews, 21-05-2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  55. ↑ Vikram Murthi. «The 2016 Palm Dog Posthumously Awarded to Nellie, The Dog From Jim Jarmusch's 'Paterson'». Indiewire, 20-05-2016. [Consulta: 20 maig 2016].
  56. ↑ «Cannes Bullet Points:   Brasil the documentary Premi and "The Student" the François Chalais Premi». L'Express, 21-05-2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  57. ↑ @AFPCannes. «Prix #CannesSoundtrack de la meilleure musique de film originale: Cliff Martinez dans #TheNeonDemon #AFP», 21-05-2016.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=69è_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes&oldid=33949941»