Càlam (botànica)

El càlam (Acorus calamus) és una planta amb flors de la família de les acoràcies, si bé fins ara havia estat classificada dins de les aràcies. Tot i ser originari de l'Índia, es troba present de manera naturalitzada a bona part de l'Europa central i boreal, Nord Amèrica i zones boreals d'Àsia (des de la Xina fins al golf Pèrsic) i, fins i tot, s'està aclimatant en algunes zones pantanoses d'Amèrica del Sur. No és present al Principat. També es coneix com a calamus i càlam aromàtic.

Càlam

Acorus calamus
Dades
Font de	oli de càlam
Planta
Tipus de fruit	baia
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	168639
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Acorales
Família	Acoraceae
Gènere	Acorus
Espècie	Acorus calamus L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Calamus aromaticus Garsault
Distribució

Etimologia

El terme "Acorus calamus" prové de la combinació del nom grec "coreon" (pupil·la de l'ull) fent referència al fet que havia estat utilitzat en algunes malalties oculars i "kalam", significat que fa referència a la semblança amb la planta de la canya.

Ecologia

Aquesta planta viu en terrenys humits de baixa altitud propers a llacs, estanys i rius. Aquestes zones es caracteritzen per la seva tranquil·litat i poca fondària.

Descripció

Neòfit o hemicriptòfit, planta petita de forma herbàcia i perenne que pot arribar fins a 75 cm de longitud i 1 m amb la tija i les fulles. Rel fasciculada amb tiges que presenten unes branques elàstiques d'un color verd fosc. Les fulles són basals localitzades en el rizoma i tenen una forma lanceolada amb el marge ondulat. Són glabres i tenen una mida 0,5-2 cm de longitud.

Les inflorescències són espàdix terminals acolorits recoberts per una beina que creix sobre un eix cilíndric cònic de 8 cm de longitud. Les flors són hermafrodites amb el calze molt petit i que presenta de manera indiferenciada els seus sèpals i pètals. La corol·la és de color groc-verdós, creixent lateralment i en abundància, formant un angle de 45° i recobrint l'espàdix donant semblança a una branca. L'androceu està constituït per 6 estams, de concrescència lliure. El gineceu és bi o tricarpelar. Els fruits són baies i en el seu interior apareixen 2-3 llavors.

El rizoma d'aquesta planta s'utilitza per les seves virtuts medicinals.

Composició química

• Olis essencials: Asarona i altres monosesquiterpens i sesquiterpens
• Glúcòsids amargs: Acorina
• Alcaloides: Calamina
• Aldehids aromàtics: Acoretina

Accions farmacològiques

• Eupèptic, carminatiu i digestiu
• Espamolític
• Hipotensor
• Bradicaditzant
• Sedant
• Anticonvulsiu
• Diürètic
• Diaforètic
• Mucolític
• Hidrocolerètic
• Rubefaent
• Orexigènic/Tònic estomacal

També pot presentar una discreta acció estimulant amb un lleuger efecte eufòritzant i suaument al·lucinogen.

Toxicitat

L'oli essencial del càlam, consumit en dosis elevades, pot produir avortaments i ser neurotòxic, a causa de l'elevada presència d'olis essencials. És per això que l'oli essencial de càlam està contraindicat durant l'embaràs i l'època de lactància. D'altra banda, s'ha observat que l'administració prolongada de l'oli essencial del càlam indueix tumors en el duodè de les rates i per tant es té sospita de cancerogenicitat en consums elevats.

Simbolisme cultural

El càlam ha estat un element de comerç en moltes cultures durant milers d'anys. En l'antiguitat en l'Orient i Egipte, el rizoma es creia que era un afrodisíac potent. A Europa era sovint afegit al vi, i l'arrel era també un dels possibles ingredients de l'absenta. Entre els indis americans del nord, s'utilitza com a estimulant. També es creu que l'arrel s'ha utilitzat com a enterogen entre els nadius americans del nord atès que a dosis altes, és al·lucinogen.

El canó ha estat molt de temps un símbol d'amor mascle. El nom està associat amb el mite grec de Kalamos, un fill del déu de riu Maeander, que estimava Karpos, el fill de Zephyrus i Chloris. Quan Karpos s'ofegava, Kalamos es transformava en una canya, que, murmurant en el vent, s'interpretava com a sospir o lament.

En alguns poemes del Romanticisme, el càlam s'utilitza com a símbol d'amor, luxúria i afecte. S'ha suggerit que la simbologia es deriva de la semblança visual de la canya al penis humà erecte.

Observacions

Com a curiositat, cal destacar que el fregament de les seves fulles produeixen una olor que recorda a l'aroma de la mandarina o d'una taronja seca.

Bibliografia

• Peris, JB; Stübing, G; Vanaclocha, B., (1995). Fitoterapia Aplicada (pp: 186-7). M.I. Colegio Oficial de Farmacéuticos, Valencia. ISBN 84-606-2631-8
• Berdonces i Serra, (1996). Gran enciclopedia de la plantas medicinales. Ediciones TIKAL. Barcelona. ISBN 84-305-8496-X