Aina Clotet Fresquet
actriu catalana
(S'ha redirigit des de: Aina Clotet)
Aina Clotet Fresquet (Barcelona, 23 de setembre de 1982)[1] és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, germana petita del també actor Marc Clotet i filla del doctor Bonaventura Clotet.[1]
(2018) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 setembre 1982 (42 anys) Barcelona |
Formació | Universitat Pompeu Fabra |
Activitat | |
Ocupació | cantant, guionista, directora de teatre, directora de cinema |
Activitat | 1994 - |
Família | |
Parella | Marcel Borràs |
Pare | Bonaventura Clotet i Sala |
Germans | Marc Clotet i Fresquet |
Premis | |
| |
Lloc web | ainaclotet.com |
|
És graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2005).[2]
Teatre
modifica- Tota una senyora (2002), de Montserrat Cornet. Teatre Goya (Barcelona)
- Geloses (2003), d'Esther Villar. La Villarroel (Barcelona)
- Las señoritas de Siam (2005), d'Ever Blanchet. Versus Teatre (Barcelona)
- Algo (2005-2006), d'Àlex Mañas. Versus Teatre (Barcelona) i Teatro Tarambana (Madrid)
- Borges y Sábato (2006), lectura dramatitzada dirigida per Carles Canut. Teatre Romea (Barcelona)
- Sonets (2007), de Jordi Prat i Coll. Sala Planeta (Girona)
- Germanes (2008-2009), de Carol López. La Villarroel (Barcelona)
- Escenes d'un matrimoni/Sarabanda (2010), d'Ingmar Bergman. Dir. Marta Angelat. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
- Joc de Miralls (2015), d'Annie Baker. Dir. Juan Carlos Martel Bayod. Teatre Lliure (Barcelona)
Cinema
modifica- Anita no perd el tren (2001), de Ventura Pons
- Joves (2004), de Ramón Termens i Carles Torras
- Mala uva (2004), de Javier Domingo
- Sprint especial (2005), telefilm de Juan Carlos Claver
- Animals ferits (2006), de Ventura Pons
- 53 dies d'hivern (2006), de Judith Colell
- Positius (2007) (TV), amb guió d'Àlex Mañas i ella mateixa, i direcció de Judith Colell
- Elisa K (2010), de Judith Colell i Jordi Cadena
- El gènere femení (2010), de Carles Benpar
- Germanes (2011), de Carol López
- Les infidèles (2012), de Jean Dujardin, Gilles Lellouche, Emmanuelle Bercot, Fred Cavayé, Michel Hazanavicius, Eric Lartigau, Alexandre Courtès i Jan Kounen
- Els nens salvatges (2012)
- Difuminado (2014)
- Rastres de sàndal (2014)
- La filla d'algú (2019)
- 7 raons per fugir (2019)
- Curtmetratges
- Bad Girl (2010), de Neil LaButte
- Room 21 (2010), de Roger Gual
- Mola ser malo, d'Alam Raja
- Hondo malestar, de Jordi Sánchez
- Gnomon, de Xabi García i Albert Baquero
- Arde en silencio, de David Victori
Sèries de televisió
modifica- Estació d'enllaç (1994-1999) (126 episodis)
- Temps de silenci (2001)
- Des del balcó (2001)
- Mirall trencat (2002) (1 episodi)
- Hospital Central (2005) (3 episodis)
- El cor de la ciutat (2006-2007) (26 episodis)
- Infidels (2009-2011) (42 episodis)
- Germanes (2010)
- Et dec una nit de divendres (2012)
- Gran Nord (2012-2013)
- Benvinguts a la família (2018-2019)
- Això no és Suècia (2023) [3]
Premis Gaudí
modificaAny | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2009 | Millor pel·lícula per a televisió | Positius | Nominat |
2011 | Millor actriu | Elisa K | Nominat |
2013 | Millor actriu secundària | Els nens salvatges | Nominat |
2015 | Millor actriu | Rastres de sàndal | Nominat |
2016 | Millor actriu secundària | Barcelona, nit d'hivern | Nominat |
2017 | Millor curtmetratge | Tiger | Nominat |
2020 | Millor curtmetratge | Después también | Nominat |
Millor actriu secundària | 7 raons per fugir | Nominat | |
Millor actriu | La filla d'algú | Nominat | |
2024 | Millor actriu secundària | Els encantats | Nominat |
Premis
modifica- 2004. Premi a la millor interpretació femenina en la IV Edició dels Premis de Cinema de Barcelona, amb la pel·lícula Joves
- 2007. Premi a la millor interpretació femenina i premi actriu revelació en el Festival de Cinéma Espagnol de Toulouse, amb la pel·lícula 53 dies d'hivern
- 2008. Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema, amb la pel·lícula 53 dies d'hivern
- 2011. Premi Sant Jordi a la millor actriu espanyola, per Elisa K
- 2012. Premi a la millor actriu secundària en el Festival de Màlaga, per Els nens salvatges
- 2024. Premi a la millor interpretació al festival Canneserie per Això no és Suècia.[5]
Nominacions
modifica- 2006. Millor actriu en la VI edició dels Premis de Cine de Barcelona, amb la pel·lícula 53 dies d'hivern
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Biografia a IMDb (anglès)
- ↑ «Aina Clotet i Caracremada, entre els guanyadors dels Premis Sant Jordi de Cinema». UPF Alumni, 20-05-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 maig 2011].
- ↑ NacióDigital. «Jordi Borràs - Efectivament, això no és Suècia». [Consulta: 14 desembre 2023].
- ↑ Nominacions i premis a IMDb (anglès)
- ↑ «Aina Clotet gana el premio de interpretación en Canneseries por 'Això no és Suècia'» (en castellà), 10-04-2024. [Consulta: 11 abril 2024].
Enllaços externs
modifica- Aina Clotet Fresquet - Lloc web oficial (en català, castellà, francès i anglès)