Alps orientals

Alps orientals
	Piz Bernina (centreesquerra) amb el Biancograt a l'esquerra, Piz Scerscen (centredreta) i Piz Roseg (dreta), vist des del Piz Corvatsch
Tipus	serralada
Localització
Localització	Àustria; Alemanya; Liechtenstein; Itàlia; Eslovènia; Suïssa; Hongria
	47° N, 12° E / 47°N,12°E
Serralada	Alps
Serra	Alps centrals de l'est; Alps del nord-est; Alps del sud-est
Limita amb	Alps Dinàrics ; plana venetafrioulana ; Plana padana ; Alps occidentals
Format per	Alps Centrals Orientals ; Northern Eastern Alps (en) ; Alps del sud
Característiques
Cims	Piz Bernina
Altitud	4.049 m
Punt més alt	Piz Bernina (4.048 m )
Travessa	Liechtenstein, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Àustria i Eslovènia
Material	Pedra calcària i Dolomita
Superfície	130.000 km²

Els Alps orientals és una serralada, una porció del sistema muntantanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema aplí, ha tingut significats diversos. Els Alps orientals inclouen parts de Suïssa, la major part d'Àustria i Liechtenstein, així com part de l'extrem meridional d'Alemanya, gran part del nord d'Itàlia i una bona porció de la zona de transició dels Carpats. Durant la glaciació de Würm, els Alps orientals eren més secs que els Alps occidentals, amb l'escut de gel proper que acabava a la regió de Niedere Tauern a Àustria. Això va permetre a moltes espècies sobreviure a l'edat del gel als Alps orientals quan no podien sobreviure en altres llocs. Per aquesta raó, moltes espècies de plantes són endèmiques d'aquesta regió.

Divisió actual: SOIUSA

Alps occidentals i Alps orientals segons la SOIUSA. Es nota la posterior subdivisió en Alps centrals de l'est, Alps del nord-est i Alps del sud-est.

Les seccions dels Alpes orientals segons la SOIUSA.

La Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí (SOIUSA),^[1] presentada l'any 2005, ha superat la partició que el 1926 es feia en tres parts. Aquesta subdivisió preveu la divisió dels Alps en dos: Alps occidentals i Alps orientals, separats per la línia Rin - Pas del Spluga - Llac de Como - Llac de Lecco.

Els Alps orientals es subdivideixen a la vegada en tres grans sectors: Alps centrals de l'est, Alps del nord-est i Alps del sud-est:

Alps centrals de l'est

15. Alps Rètics occidentals (Piz Bernina, 4.049 m)

16. Alps Rètics orientals (Wildspitze, 3.772 m)

17. Alps del Tauern occidentals (Großglockner, 3.798 m)

18. Alps del Tauern orientals (Hochgolling, 2.863 m)

19. Alps d'Estíria i Carintia (Eisenhut, 2.441 m)
- Alps de Gurktal
- Muntanyes de Klagenfurt

20. Prealps d'Estíria (Ameringkogel, 2.184 m)

Alps del nord-est

21. Alps calcaris del Tirol septentrional (Parseierspitze, 3.040 m)

22. Alps Bavaresos (Großer Krottenkopf, 2.657 m)

23. Alps esquistosos del Tirol (Lizumer Reckner, 2.884 m)
- Prealps del Tux
- Alps de Kitzbühel

24. Alps septentrionals de Salzburg (Hochkönig, 2.941 m)

25. Alps del Salzkammergut i de l'Alta Àustria (Hoher Dachstein, 2.993 m)

26. Alps septentrionals d'Estíria (Hochtor, 2.369 m)
- Alps d'Ennstal
- Alps del nord-est d'Estíria

27. Alps de la Baixa Àustria (Hochstadl, 1.919 m)

Alps del sud-est

Els Alps del sud-est es divideixen en nou seccions (que a la vegada es subdivideixen en vint-i-cinc subseccions i 65 supergrups):

28. Alps Rètics meridionals (Ortles, 3.905 m)
29. Alps i Prealps de Bèrgam (Pizzo di Coca, 3.052 m)
- Alps Orobies
- Prealps de Bèrgam
30. Prealps de Brescia i Garda (Monte Baldo, 2.218 m)
- Prealps de Brescia
- Prealps de Garda
31. Dolomites (Marmolada, 3.342 m)
32. Prealps de Véneto (Col Nudo, 2.472 m)
- Prealps Vicentins
- Prealps de Belluno
33. Alps Càrnics i del Gail (Monte Coglians, 2.780 m)
34. Alps i Prealps Julians (Monte Tricorno, 2.863 m)
- Alps Julians
- Prealps Julians
35. Alps de Caríntia i Eslovènia (Grintovec, 2.558 m)
- Karavanke
- Alps de Kamnik i de la Savinja
36. Prealps Eslovens (Porezen, 1.630 m)

Concepte tradicional

Les 26 seccions de la Partició dels Alps. Els Alps orientals conformen les seccions 17-26.

L'any 1926, després del IX Congrés Geogràfic Italià de 1924, es va adoptar la Partició dels Alps, que preveia la subdivisió dels sistema alpí en tres grans parts: els Alps occidentals, els Alps centrals i els Alps orientals. En aquesta partició tradicional, els Alps orientals anaven des del pas d'Arlberg cap a l'est o, més exactament, entre el pas del Brennero a la ciutat de Fiume. El cim més elevat seria la Marmolada (3.341 m), perquè el Piz Bernina quedaria dins els Alps centrals.

Segons la divisió acordada, els Alps orientals es dividien en:^{[nota 1]}

Alps Nòrics (17)
- Tuxer Gebirge (17.a)
- Alps de Zillertal (17.b)
- Hohe Tauern (17.c)
- Niedere Tauern (17.d)
- Alps de Caríntia (17.e)
Dolomites (18)
- Alps de Gardena i Fassa (18.a)
- Grup de la Marmolada (18.b)
- Alps d'Ampezzo i Cadore (18.c)
- Alps de Valsugana i de Primiero (18.d)
Alps Càrnics (19)
- Alps de la Gail (19.a)
- Alps de Tolmezzo (19.b)
Alps Julians (20)
- Alps Julians septentrionals (20.a)
- Alt Carso (20.b)
  - Altiplà de la Bainsizza (20.b.a)
  - Selva de Tarnova (20.b.b)
- Carso Corniolino (20.c)
  - Selva Piro (20.c.a)
  - Carso de Postumia (20.c.b)
  - Carso de la Carniola (20.c.c)
Caravanche (21)
- Cadena de les Caravanche (21.a)
- Bacher (21.b)
Alps de Salzburg (22)
- Alps de Kitzbühel (22.a)
- Steinernes Meer (22.b)
- Kaisergebirge (22.c)
- Leoganger Steinberge (22.d)
- Tennengebirge (22.e)
- Dachstein (22.f)
Alps austríacs (23)
- Totes Gebirge (23.a)
- Grup del Pyhrgass (23.b)
- Sengsengebirge (23.c)
- Alps d'Ennstaler (23.d)
- Hochschwab (23.e)
- Raxalpe (23.f)
- Schneeberg (23.g)
- Prealps de l'Ötscher (23.h)
- Wienerwald (23.i)
Prealps d'Estíria (24)
- Alps de Stub (24.a)
- Alps de Glein (24.b)
- Alps de Hoch (24.c)
- Alps de Kor (24.d)
- Windichen Bühel (24.e)
- Muntanyes d'Estíria (24.f)
- Bucklige Welt (24.g)
- Rosalien-Gebirge (24.h)
Prealps Trivénetos (25)
- Muntanyes Lesines (25.a)
- Altiplà d'Asiago (25.b)
- Muntanyes Grappa (25.c)
- Prealps de Belluno (25.d)
- Prealps Càrnics (25.e)
- Prealps Julians (25.f)
Carso (26)
- Petit Carso (26.a)
  - Carso de Monfalcone (26.a.a)
  - Carso Triestino (26.a.b)
  - Carso de la Cicceria (26.a.c)
  - Carso de Castua (26.a.d)
- Carso d'Istria (26.b)

Alpenvereinseinteilung der Ostalpen (AVE)

Existeix un tercer concepte d'Alps orientals, defensat per la Deutscher und Österreichischer Alpenverein, és a dir, el Club Alpí austro-alemanys, que adopten una classificació dels Alps orientals anomenada Alpenvereinseinteilung der Ostalpen (AVE). Els Alps orientals es subdivideixen en quatres sectors i 75 grups, segons la revisió aportada al Moriggl-Einteilung der Ostalpen de l'any 1982 per Frank Grassler.

Els quatre sectors serien:

Nördliche Ostalpen (Alps orientals septentrionals), que es correspondrien aproximadament amb els Alps bavaresos
Zentrale Ostalpen (Alps orientals centrals)
Südliche Ostalpen (Alps orientals meridionals), que es correspondrien aproximadament amb els Alps calcaris meridionals
Westliche Ostalpen (Alps orientals occidentals)

Notes

↑ Entre parèntesis apareix el número progressiu de les seccions de 17 a 26, i el número progressiu dels grups a l'interior de les seccions.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alps orientals

↑ Marazzi, Sergio. Priuli & Verlucca. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA (en italià), 2005.

Vegeu també

[2] Entre parèntesis apareix el número progressiu de les seccions de 17 a 26, i el número progressiu dels grups a l'interior de les seccions.

[soiusa-1] Marazzi, Sergio. Priuli & Verlucca. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA (en italià), 2005.

[1]

[nota 1]