Les angiospermes basals són les primeres plantes amb flors que van divergir de les angiospermes ancestrals. En particular, la majoria de les angiospermes basals són les anomenades ANITA grade, que està composta per les Amborella (una sola espècie de Nova Caledònia), Nymphaeales (unes plantes aquàtiques) i Austrobaileyales (plantes aromàtiques que inclouen l'anís estrellat).[1] ANITA inclou els gèneres Amborella, Nymphaea, Illicium, Trimenia i Austrobaileya.
Les angiospermes basals només són uns pocs centenars d'espècies, comparades amb els centenars de milers d'espècies dels eudicots, monocots o magnoliids. Van divergir de les angiospermes ancestrals abans que els cinc grups que comprenen les mesangiospermes divergissin entre si.
Paleodicots (de vegades escrit "palaeodicots") és un nom informal usat pels botànics (Spichiger & Savolainen 1997,[3] Leitch et al. 1998[4]) per a referir-se a les angiospermes que no són monocots o eudicots.
Els paleodicots corresponen a Magnoliidae en sentit Cronquist 1981 (excepte Ranunculales i Papaverales) i a Magnoliidae en sentit Takhtajan 1980 (Spichiger & Savolainen 1997).
Els "paleodicots" no són un grup monofilètic i aquest terme no s'ha acceptat àmpliament.
↑Rudolphe Spichiger & Vincent Savolainen. 1997. Present state of Angiospermae phylogeny. Candollea 52: 435-455 (textArxivat 2007-03-12 a Wayback Machine.)
↑Leitch, I. J., M. W. Chase, and M. D. Bennett. 1998. Phylogenetic analysis of DNA C-values provides evidence for a small ancestral genome size in flowering plants. Annals of Botany 82 (Suppl. A): 85-94.
