Assassinat a la rectoria
Assassinat a la rectoria (títol original en anglès The Murder at the Vicarage) és una novel·la negra de l'autora de llibres de misteri Agatha Christie.
| (en) The Murder at the Vicarage (pt) Encontro com um assassino  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Agatha Christie |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Regne Unit, 1930 |
| Editorial | Collins Crime Club |
| Dades i xifres | |
| Gènere | ficció detectivesca i gènere policíac |
| Personatges | |
| Sèrie | |
| Miss Marple | |
 | |
Primer va ser publicat al Regne Unit per Collins Crime Club a l'octubre de 1930 i el mateix any però una mica més tard als Estats Units per Dodd, Mead and Company.[1] És la primera novel·la en la que apareix el personatge de Miss Marple[2] tot i que sí que havia aparegut en una sèrie de contes curts publicats amb anterioritat a The Royal Magazine i The Story-Teller Magazine el 1927. Aquestes històries curtes es van recopilar al llibre Els tretze problemes el 1932. El 1999 va ser traduït al català per Jordi García Clavel.[3]
Argument
modificaA Saint Mary Mead no hi ha ningú més menyspreat que el coronel Protheroe. Fins i tot el rector local ha dit en alguna ocasió que si se'l matés s'estaria fent un servei a la gent del poble. Així que quan Protheroe és trobat mort en l'estudi del mateix vicari, i dues persones diferents confessen haver comès el crim, és el moment en què la vella soltera Jane Marple exerceixi les seves habilitats de detectiu. El vicari i la seva dona, Leonard i Clemente Griselda respectivament, que va fer la seva primera aparició en aquesta novel·la, continuaran apareixent en altres novel·les de Miss Marple: en particular, en Un cadàver a la biblioteca (1942) i El tren de les 4.50 de Paddington (1957)
Comentaris i ressò mediàtic
modificaThe Times Literary Supplement del 6 de novembre de 1930 plantejava diverses qüestions i dubtes sobre qui podia haver matat Protheroe i perquè, i va concloure: «Com una història de detectius, l'únic defecte és que és difícil de creure que es pogués portar a terme l'assassinat tan ràpida i sileciosament. La situació dels tres espais; l'habitació, el jardí i el poble, mostren que l'acció hauria d'haver estat vista i sentida per Miss Marple, ‘qui sempre sabia el que passava i es posava en la pitjor situació’. A més els altres veïns estaven a les tres cases contínues. Finalment, Miss marple descobreix l'assassí al final, però hom pensa que ho hauria d'haver descobert molt abans».[4]
La crítica de la novel·la del New York Times Review el 30 de novembre de 1930, començava: «La talentosa Miss Christie està lluny d'haver fet el seu millor treball en la seva darrera història. Aporta poc en la seva eminència en el camp del misteri» i de concloure: «La germanor local de solteres s'hi involucra amb molta xafarderia».
Bibliografia
modifica- Christie, Agatha; García Clavel, Jordi (traductor). Assassinat a la rectoria (en català traduït de l'anglès). 2a edició 2002. Barcelona: Columna, 1999, p. 268 (Col·lecció Agatha Christie (1890-1976)). ISBN 978-8483007419.
Referències
modifica- ↑ Cooper, John; Pyke, B.A. Detective Fiction - the collector's guide. Second Edition. Scholar Press, 1994, p. 82 & 86. ISBN 0-85967-991-8.
- ↑ Martínez Ascaso, Rosa Maria «Investigant: Agatha Christie». Avui Cultura, 08-03-2012, pàg. 6.
- ↑ Christie, García Clavell, 1999.
- ↑ The Times Literary Supplement, 06-11-1930, pàg. 921.