Batalla d'Ad Pontes
La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable de Martorell,[1] suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera, on va restar amb el seu pare, Carlemany, fins a l'hivern del 793 al 794.
| Conquesta carolíngia de la Marca hispànica | |||
|---|---|---|---|
  Batalla d'Ad Pontes Batalla d'Ad Pontes | |||
 L'extensió de l'Imperi Franc entre el 481 i el 814 | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 792 | ||
| Coordenades | 41° 29′ 00″ N, 1° 56′ 00″ E / 41.48333°N,1.93333°E | ||
| Lloc | Martorell | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria franca | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Antecedents
modificaFins al 791, el Valí de Barcelona havia estat Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, que després del 788 havia donat suport als pretendents Sulayman ibn Abd-ar-Rahman i Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí (el Valencià) oposats a Hixam I, que finalment es va aconseguir imposar el 790. El 791 Matruh fou assassinat pels seus lloctinents i l'emir va enviar a Sadun al-Ruayni (esmentat a les fonts llatines com Zade) com a nou governador. El nou valí fou mal rebut pels carolingis.
Batalla
modificaUn tal Joan Hispà, que sembla que manava forces carolíngies o locals a la frontera de la Marca Superior (els francs dominaven Girona i altres parts de Catalunya)[2] va lliurar una batalla anomenada d'Ad Pontes, a la rodalia del pont de Martorell i va aconseguir un important botí entre altres un preciós cavall, una cuirassa esplèndida[3] i una espasa de les Índies de la qual la funda estava guarnida de plata, i que al seu retorn a Aquitània va oferir al rei Lluís abans de sortir cap a Itàlia.
Conseqüències
modificaCom a recompensa va demanar o li fou donat el lloc de Fontes o Fontjoncouse, a les Corberes, a la diòcesi de Narbona, que el rei Lluís li va concedir i va ordenar al comte de Narbona d'entregar aquesta terra sense quedar subjecte a cap cens. Al mateix temps va donar carta de recomanació a Joan envers el rei el seu pare (Carlemany) que va ratificar la donació (793) i va donar orde al comte Esturmió,que hauria accedit al càrrec recentment succeint a Magnari, de cedir-la en plena propietat per a ell i la seva posteritat lliure i exempta de cens i servituds a reserva del jurament de fidelitat.[4] Posteriorment aquesta liberalitat fou confirmada pels seus successors en favor dels hereus de Joan. Les terres incultes així adquirides eren anomenades aprisio que eren un alou hereditari i lliure de càrregues sobre el qual el rei només tenia el dret de sobirania i el vassall cap més servitud que la de l'homenatge.
Notes
modifica- ↑ Montserrat Pagès i Paretas, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, p.101
- ↑ (francès) Joseph Vaisslete, Histoire générale de Languedoc, v.2, p.147
- ↑ el text diu brunia que seria més aviat una túnica de taques coberta de llana de ferro
- ↑ diploma datat a Aquisgrà el mes de març de 25è any de regnat (793)
Referències
modificaDevic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).