Viquipèdia

Bosó II d'Arle

Bosó II o Bosó II d'Arle (vers 910 - † 968) conegut també com a Bosó II de Provença o Bosó VII de Provença, fou comte d'Arles, d'Avinyó i de Provença (949-968). El seu origen és discutit i la seva vida és relativament poc coneguda. Segons qui en fos el pare, fet sobre el qual hi ha diverses teories, hauria tingut una germana anomenada Titberga o Teutberga de Provença (el que la relaciona amb els Bosònides per la seva tia Teutberga d'Arle i l'àvia d'aquest, Teutberga esposa de Lotari II de Lotaríngia). La seva tia Teutberga d'Arle va néixer vers 880/890 i va morir abans de setembre de 948; la Teutberga possible germana de Bosó II es va casar vers el 1001 amb el comte d'Urgell Ermengol I.

Plantilla:Infotaula personaBosó II d'Arle

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement915 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort968 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Arle
Count of Avignon (en) Tradueix
Comte de Provença Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBosònides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeConstança de Viena Modifica el valor a Wikidata
FillsRatbold I de Provença, Guillem I de Provença Modifica el valor a Wikidata
ParesRatbold l'Antic Modifica el valor a Wikidata  i NN d'Aquitaine Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata

Origen

modifica

Hipòtesi 1: Bosó II seria fill de Rotbold o Ratbold d'Agel (noble de Mâcon), anomenat també com Ratbold d'Arle, nomenat comte a Provença el 903 per Lluís III el Cec.

L'ascendència d'aquest Ratbold és desconeguda. Els historiadors consideren tanmateix que es podria tractar del marit d'una filla d'Ermengarda (filla de Boson V de Provença) i de Guillem d'Aquitània (vegeu la genealogia dels sobirans de Provença a: Llista de comtes de Provença). Aquesta hipòtesi descansa sobre el fet que l'origen d'una descendència de Bosó d'Arle (885-† 936) és rebutjat per a certs historiadors ja que aquest Bosó no hauria tingut més que noies[1]
Per a l'historiador Jean-Pierre Poly que sosté aquesta hipòtesi, aquesta família comtal situada al càrrec pels borgonyons (per exemple Hug d'Arle) seria probablement originària de Septimània. El seu representant Bosó hauria sabut canviar de bàndol a temps (cap a 947- 948?) trencant el seu matrimoni amb Berta de Lotaríngia, la neboda d'Hug, després dels revessos de fortuna d'aquest, casant-se després amb una dona de nom Constància, que bé que desconeguda[2] era prou il·lustre per donar el seu nom a la seva neta, Constança d'Arle, esposa d'un rei de França.[3] El nom de Guilhem (Guillem) portat pel seu germà i donat a un dels seus fills evoca probablement els Guillèmides de Tolosa. I Conrad, el nou rei de Provença, hauria trobat en Bosó un comte d'una família de segon rang, menys perillós i ambiciós, però més capaç de sentir-se bé amb els notables provençals.[4]

Hipòtesi 2: Bosó II, seria net de Bosó d'Arle (885- † 936) per Ratbold l'Antic (vers 907- † 936), fill d'un primer matrimoni d'aquest.

D'un primer matrimoni (no identificat) precedint el seu matrimoni amb Wil·la de Borgonya el 912, Bosó d'Arle hauria tingut un fill, Ratbold (Ratbald, Rotbald i Rotbold) l'Antic a vegades esmentat també Rotbold de Spoleto (vers 907- 936) que es va casar amb Ermengarda d'Aquitània i fou assassinat per ordre del seu oncle el rei Hug d'Arle el 936 probablement al mateix temps que el seu pare en el moment d'una temptativa de cop d'estat contra el rei.

Hipòtesi 3: Boson II i Bosó I, són una sola i mateixa persona

Certs autors, com Paul-Albert Février[5] identifiquen Bosó I i Bosó II, el pare de Guillen I de Provença, com una sola i mateixa persona; i per això fan morir a Bosó I el 968. En contra d'aquesta afirmació, certs autors comproven que aquest Bosó hauria viscut 73 anys i hauria tingut fills a una edat avançada, als gairebé 60 anys.

Biografia

modifica

Malgrat aquestes interrogacions, la majoria dels autors, sobretot aquells partidaris de les hipòtesis 1 i 3, consideren que Bosó II es va casar, probablement abans del 931 a Berta d'Arle, la filla de Bosó I d'Arle[6] el germà d'Hug d'Arle. En aquestes condicions hauria pogut ser comte d'Arles des de la sortida del seu sogre a Itàlia, o a la mort d'aquest últim, sigui el 931 o 936. Aquests mateixos historiadors estan d'acord sobre el fet que aquest matrimoni hauria estat trencat en el moment dels revessos d'Hug, és a dir el més tard cap als anys 945- 948.

El 948, a la mort d'Hug d'Arle, Conrad III va procurar reemplaçar a Hug i dominar els poders de seu o seus successors. És per això què va dividir Provença en tres comtats, limitant així l'autoritat i els recursos dels nous comtes.

Bosó i el seu germà Guillem, d'origen incert, borgonyó o altre,[7] s'encarregaren dels comtats d'Arles i Avinyó. Havent estat ràpidament eliminat el tercer comte, Griffó d'Apt, els dos germans, sense alliberar-se de l'autoritat nominal del rei, es van fer els verdaders amos del país.

Vers 953 (o 942 ?),[8] Bosó II es va casar amb Constància anomenada sovint com Constància de Provença o Constància de Viena, que podria ser una filla o germana de Carles Constantí de Viena, comte de Viena i besneta de Bosó V de Provença.

Bosó II i Constància van tenir dos fills:

  • Ratbold I (†1008), comte d'Arles i de Provença
  • Guillem I l'Alliberador (vers 953 † 993), comte d'Arles i de Provença, després marquès de Provença el 975.

Va morir el 968.

Notes

modifica
  1. ↑ . El que és verdader, si un es limita a només els fills procedents del seu matrimoni amb Wil·la de Borgonya el 912
  2. ↑ Altres autors identifiquen tanmateix aquesta Constància a Constància de Provença anomenada també Constància de Viena.
  3. ↑ Robert II de França
  4. ↑ Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166 - pàgina 33.
  5. ↑ Paul-Albert Février (sota la direcció de), La Provence des origines à l'an mil, Editions Ouest-France Université, 1989 - ISBN 2737304563, es pot llegir: El 949, després de la mort d'Hug, apareix un nou comte d'Arle, Bosó, sobre la identitat del qual els historiadors han vacil·lat molt. Ha estat finalment identificat amb el primer marit de Berta, la neboda d'Hug, que l'hauria repudiat per tal de dissociar la seva sort de la dels parents del marquès en el moment dels seus revessos de fortuna. S'hauria casat llavors amb Constància, una desconeguda. En va tenir dos fills, Rotbald i Guillem Bosó o Guillem l'Alliberador (que) amb el seu germà anomenat també Guillem, van exercir de manera indivisa l'autoritat comtal, sempre única, en temps (en tant ?) que representants de Conrad. Berta, quant a ella, es va casar de nou amb el comte de Rouerge o Rodès i va acabar els seus dies a Aquitània.
  6. ↑ Se sap que quan el seu pare Bosó I d'Arle va marxar a Itàlia, era ja casada.
  7. ↑ Segons Jean-Pierre Poly, citat a La Provence au Moyen Âge, pàgina 12, el primer membre de la dinastia, el pare de Bosó II i Guillem s'anomenava Rotbald (Ratbold l'Antic), i seria no d'orígens borgonyons, sinó provençals o septimans.
  8. ↑ Probablement després 945 i abans del 948, és a dir en el moment dels revessos de fortuna d'Hug d'Arle

Enllaços externs

modifica



Precedit per:
Hug d'Arles 		Comte de Provença
948-968 		Succeït per:
Guillem I
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bosó_II_d%27Arle&oldid=34183556»