Bous al carrer

festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre

Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya,[1] sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. És molt típic de fer soltes de vaques, que és el mateix però emprant vaques. Si bé es pot fer a qualsevol moment de l'any, en general coincideix amb les festes patronals i la majoria es fan a l'agost.

Bou al carrer a Alfara de Carles
Bous a Albocàsser
Escarafalls al carrer, al Verger
Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou

Descripció

modifica

Els carrers, típicament els més llargs i amples del vilatge, es tanquen amb unes tanques de ferro o fusta a cada entrada. Als costats dels carrers, s'hi munten els barrots i el corral que són gàbies amb engraellats de ferro, i seients situats a dalt. Aquests permeten de sortir i entrar fàcilment, i així es pot envestir el bou, fugir cap a dins i observar-lo sense perill. També es disposen barrots per dins del recinte, a l'obert, que permeten d'amagar-s'hi a dins, i algun "enganyador" (espai resguardat per una mampara de fusta, darrere la qual es refugia el torero o altra persona quan es veu perseguit pel bou en la plaça on se fan les curses de braus) o filar a dalt i així escapar del bou.

Quan tothom siga al seu lloc –els atrevits a baix, els més tímids a dalt– se solta un bou al carrer. L'espectacle consisteix a sortir al carrer des dels barrots (sortir a torejar), envestir l'animal i córrer a amagar-se entre les reixes de nou.

En són una varietat els bous a la mar practicats a Dénia, Benicarló i, fins al 2015 a l'Ampolla,[2][3][4] on en comptes del carrer hi ha uns enormes barrots, en forma d'arena, oberta a la mar. Aquí l'objectiu és de fer entrar el bou a l'aigua.

Polèmiques

modifica

Potser el que més caracteritza aquest espectacle és que, a diferència de la major part dels espectacles taurins, no es mata ni es fereix l'animal. Es prohibeix terminantment el maltractament físic, si no mental, del bou. Si bé, com que van lligats o porten foc a les banyes, alguns moren d'estrès. Una de les regles és que ningú no hi utilitze navalles, pals afilats o articles que feren malbé el bou, ni tampoc li poden llançar objectes. Tanmateix hi ha qui el critica en el sentit que l'objectiu és molestar i enrabiar el bou perquè perseguisca els participants. Si s'hi afegeixen els xiulets i espentes que rep dels espectadors, alguns consideren que la bèstia sí que pateix.[5]

Malgrat tot açò, les festes dels bous gaudeixen d'un ample suport popular al sud de Catalunya[6] i es realitzen molts actes taurins al País Valencià,[7] i al 2015, quan es varen veure amenaçades, hi va haver una manifestació en suport d'aquestes a Amposta.[8][9]

A Olot, però, animalistes també es varen manifestar en 2016 en contra de la celebració de correbous.[10] Aquesta manifestació va precedir una consulta ciutadana en l'esmentat municipi a on el 60,06% dels electors va emetre un vot a favor d'acabar amb l'espectacle taurí de les Festes del Tura.[11] Posteriorment, el ple de l'Ajuntament d'Olot va ratificar per unanimitat la prohibició dels correbous en el municipi.[12] De forma similar, un altre consulta relativa a les "vaquetes" es va realitzar al 2022 al municipi de Santpedor, a on el "no" relatiu a celebrar aquestes va guanyar igual que a la consulta anterior realitzada al mateix municipi tres anys abans.[13] A Vidreres, però, els veïns varen votar a favor de mantenir la festa.[14]

Tant personalitats ebrenques del món de la cultura i la societat,[15][16] com d'altres parts de Catalunya, com es el cas de la Pilar Rahola[17] o d'en Peyu,[18] com internacional en el cas de la Jane Goodall,[19] varen mostrar la seva oposició a la celebració de correbous.

Segons una enquesta encarregada per l'entitat animalista ADDA al 2012, el 68% dels catalans es mostraven contraris a la celebració dels correbous.[20] Al 2020, segons una enquesta posterior encarregada per la plataforma animalista Prou Correbous, el 81,3% dels catalans consideraven que els correbous suposen maltractament animal, i el 85,5% consideraven que els correbous no haurien de subvencionar-se amb diners públics.[21]

També s'han realitzat crítiques relatives al cost econòmic en diners públics que tenen aquestes festes tant a Catalunya[22][23] com al País Valencià.[24] La Comunitat Valenciana es, de fet, la comunitat autònoma de l'estat espanyol que lidera la inversió en festejos taurins al carrer, amb una despesa d'aproximadament 17 milions d'euros en els bous al carrer que s'hi celebren.[25]

Referències

modifica
  1. «Relació de les festes de bous a Catalunya.». Arxivat de l'original el 2013-09-27. [Consulta: 12 març 2008].
  2. Set anys sense bous a la mar
  3. Els bous a la mar la tercera modalitat més discutida
  4. Documentan el "maltrato animal" de los 'bous a la mar' de Dénia para denunciar y "retratar su brutalidad" (castellà)
  5. Article sobre la crueltat dels bous al carrer.
  6. Soler i Amigó, Joan. Cultura popular tradicional. Pòrtic, 2001, p. 149. ISBN 8473067053. 
  7. Roch, J. «Pueblos con bous al carrer este fin de semana» (en castellà). Levante, 23-10-2010. [Consulta: 17 gener 2022].
  8. «A la Catalunya independent “bous sí o bous no”?». La República, 19-04-2015. [Consulta: 17 gener 2022].
  9. Miles de personas reivindican en Amposta que pervivan las tradiciones taurinas (castellà)
  10. Un centenar d'animalistes es manifesten a Olot en contra dels correbous
  11. Olot vota «Sí» a abolir els correbous (castellà)
  12. El ple d'Olot ratifica per unanimitat la prohibició dels correbous
  13. El «no» a les vaquetes de Santpedor guanya amb un resultat encara més just que fa 3 anys
  14. Vidreres decideix en referèndum mantenir els correbous
  15. Personalitats ebrenques de la cultura i la societat donen la cara en contra dels correbous
  16. Personalitats de les Terres de l'Ebre donen la cara contra dels correbous
  17. Rahola, molt crítica amb els partits independentistes pels correbous a Vidreres
  18. En Peyu denuncia insults després de criticar Camarles per celebrar correbous
  19. Jane Goodall: «Els catalans han liderat l'esforç de reconèixer que els animals tenen emocions»
  20. Gairebé el 70% dels catalans opinen que els correbous no haurien d'existir, segons una enquesta animalista
  21. 4 de cada 5 catalanes considera los correbous maltrato animal, según encuesta (castellà)
  22. Tots Som Poble: «No s'ha de destinar diners públics als correbous»
  23. Catalunya va destinar més de 800.000 euros públics a espectacles taurins el 2019, segons entitats animalistes
  24. El 22% de los municipios españoles organiza festejos taurinos con un gasto público de unos 42 millones de euros (castellà)
  25. La Comunidad Valenciana lidera la celebración de festejos taurinos en la calle con una inversión de 17 millones (castellà)

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica