Boville Ernica

Boville Ernica és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci. Es troba sobre el cim d'un turó escarpat que comanda les valls dels rius Liri, Cosa i Sacco.

Boville Ernica

Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
41° 38′ 33″ N, 13° 28′ 26″ E
País	Itàlia
Regió	Laci
Província	província de Frosinone
Capital	Boville Ernica
Població humana
Població	8.366 (2023) (296,77 hab./km²)
Geografia
Superfície	28,19 km²
Altitud	450 m
Limita amb	Monte San Giovanni Campano Torrice Strangolagalli Ripi Veroli
Organització política
Membre de	Els pobles més bonics d'Itàlia
Identificador descriptiu
Codi postal	03022
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0775
Identificador ISTAT	060014
Codi del cadastre d'Itàlia	A720
Altres
Agermanament amb	Pierre-Bénite Markkleeberg (2005–)
Lloc web	boville.it →

Boville Ernica limita amb els municipis de Monte San Giovanni Campano, Ripi, Strangolagalli, Torrice i Veroli.

A 1 de gener de 2019 tenia 8.526 habitants.

Història

La història de la ciutat es remunta a l'època pre-romana, amb testimonis de nombroses troballes arqueològiques i prehistòriques (muralla pelàsgica). El seu nom primordial, "Bauco", recorda l'antic culte agrícola del déu Bove, símbol de la fertilitat. A la zona arqueològica del Monte Fico, on antigament s'alçava un temple dedicat a aquesta divinitat, han aparegut estatuetes votives amb bous.

Boville Ernica estava situada a les planes per sota de la seva ubicació actual, però després de les invasions sarraïnes i magiars (segles IX-X), la seva població es va traslladar als nivells més alts del Monte Fico, on l'antic centre es va transformar en una de les ciutats més fortificades de la regió.

Llocs d'interès

A més de les muralles dels pelasgs, els llocs d'interès inclouen el castell i les seves muralles medievals amb fins a 18 torres i torretes (alternant formes rodones i quadrades), totes en peu.

Boville també acull molts palaus i esglésies renaixentistes. Entre ells es troba l'església de San Pietro Ispano, erigida al segle xii sobre la gruta en la qual va viure molts anys el patró. L'església encara conserva un sarcòfag primerenc cristià, dos reliquiaris, una capella que pertanyia a la família noble dels Simoncelli, un baix relleu de Sansovino i un mosaic atribuït a Giotto.

Enllaços externs

• web oficial Arxivat 2014-12-17 a Wayback Machine. (italià)