Col·legiata de Sant Pau (Lieja)

La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja. Va ser promulgada catedral després del concordat del 1801 com a catedral de Lieja, després de l'enderroc a la revolució francesa de la catedral de Sant Lambert.

Infotaula edifici Col·legiata de Sant Pau Catedral de Sant Pau i de Sant Lambert
Epònim	Pau de Tars
Dades
Tipus	Catedral
Construcció	969 - segle xv
Dedicat a	Pau de Tars
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Material	Pedra blava, gres, tova
Mesura	37 () × 110 () m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lieja (Bèlgica)
50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E
Format per	chapelle Saint-Lambert (fr)
Patrimoni excepcional de Valònia
Data	27 maig 2009
Identificador	62063-PEX-0008-03
Patrimoni protegit de Valònia
Data	24 juliol 1936
Identificador	62063-CLT-0022-01
Conservació i restauració
965 a 971	Fundació de la primera col·legiata
segle xiii-±Segle XV	Construcció de la col·legiata gòtica
1802	Elevació com a catedral
1936	Monument enumerat
web	Cathédrale de Liège
Activitat
Categoria	Catedral
Diòcesi	Bisbat de Lieja
Religió	catolicisme
Fundador	Èracli
Lloc web	cathedraledeliege.be

L'església va construir-se a l'«illa» una part de la ciutat de Lieja formada pels braços del Mosa a la confluència amb el Llègia. El príncep-bisbe Èracli va fonamentar la col·legiata entre el 965 i 971, al mig d'un terra d'unes 12 hectàrees, a la terra pantanosa. La creació de la col·legiata va contribuir a la urbanització d'aquesta zona poca hospitalària. Va elegir l'indret d'una proto-església dedicada a Germà d'Auxerre o Caprasi de Lerins, segons les fonts. Va instituir un capítol de vint canonges, al qual Notger va afegir-ne deu més. Notger va consagrar la col·legiata i dos altars, un dedicat a Germà d'Auxerre i l'altre a Calixt I el 7 de maig de 972.

El cor, el transsepte, la nau central i les naus laterals actual van construir-se al segle tretze en estil gòtic primitiu. L'absis pluriangular és en estil gòtic flamíger i els claristoris, les capelles laterals i el campanar són en estil gòtic tardà. El claustre data dels segles xv i xvi. Al moment de la seva elevació a catedral va subir una restauració incisiva.

El tresor va acollir moltes obres d'art del tresor de la catedral de Sant Lambert derrocada: un reliquiari de Llambert, obres de vori del segle xi, la sepultura de Francesc Carles de Velbrück… És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant-Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, Sant Dionís, Sant Martí i Sant Bartomeu.

• 
  El claustre
• 
  Joan Baptista per Jean Del Cour
• 
  Teodard de Maastricht (segle xix)
• 
  Llucifer per l'escultor Guillaume Geefs (segle xix)
• 
  La nau central
• 
  El sarcòfag de Francesc Carles de Velbrück escultat per Francesc Josep Dewandre
• 
  Reliquiari de Sant Lambert
• 
  La col·legiata el vers 1730, per Remacle Le Loup

Bibliografia

• Charles, Marie-Cécile. La cathédrale de Liège. Institut du Patrimoine wallon, 2006, p. 48 (Carnets du Patrimoine núm. 41). 
• Forgeur, Richard «La construction de la collégiale Saint-Paul à Liège aux temps romans et gothiques» (en francès). Bulletin de la Commission royale des Monuments et des Sites. Commission royale des Monuments et des Sites [Bruxelles], vol. XVIII, 1969, pàg. 156-204.
• George, Philippe. «Le trésor de la cathédrale, entre tradition et modernité: rénovation». A: Cahiers de l'urbanisme, 2009. ISBN 9782804700294.  Arxivat 2017-12-12 a Wayback Machine.
• Thimister, Olivier-Joseph. Essai historique sur l'église de Saint Paul, ci-devant collégiale, aujourd'hui cathédrale de Liége (eBook gratuït) (en francès). Lieja: Grandmont-Donders, 1867, p. 439. 

Enllaços externs

• Planta del santuari
• El tresor de Sant Pau Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. (anglès), (francès), (neerlandès), (castellà)