Constitució espanyola de 1869
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869[1] fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. Aquesta nova constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època.[2]
| Tipus | constitució  |
|---|---|
| Estat | Espanya |
| Publicació | 1869 |
Composició
modificaLa constitució està dividida en onze títols en aquest ordre: drets; poders públics; poder legislatiu, s'inclouen les seccions de convocatòria de corts, i les del Senat i el Congrés; rei; successió de la corona i regència; ministres; poder judicial; administracions territorials; contribucions i forces públiques; províncies d'Ultramar i, finalment, un títol referent a la reforma de la Constitució. Tanmateix, el text inclou dues disposicions transitòries: la primera referent a l'elecció d'un nou monarca, i la segona sobre certes potestats del poder executiu fins a la promulgació d'una llei orgànica de tribunals.[1]
Elements bàsics
modificaLa Constitució Espanyola de 1869 era de tendència liberal radical i reconeixia:
- El principi de la sobirania nacional.
- Establia una monarquia parlamentària, amb predomini de les Corts Generals sobre el rei.
- Reconeixia llibertats democràtiques plenes (entre les quals, la llibertat de culte).
- Proclamava el sufragi universal masculí.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Constitución de 1869» (en castellà), 1869.
- ↑ Palomero Caro, Rafael; Pérez Rodríguez, Josep Maria. Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. núm. 14. Barcelona: Castellnou Edicions, 2006, p. 47. ISBN 84-9804-211-9.
Enllaços externs
modifica- Document íntegre de la Constitució Espanyola del 1869. (castellà)
- Explicacions sobre les diverses Constitucions espanyoles en català (pàgina web allotjada a Buxaweb.com)