Crònica P
La Crònica P, coneguda com a Crònica 22 en les Cròniques assíries i babilòniques de Grayson, Crònica mesopotàmica 45: Crònica dels reis cassites en les Cròniques mesopotàmiques de Glassner, rep aquest nom per T. G. Pinches, el primer editor del text.[2][3] Narra els esdeveniments de la segona meitat del mil·lenni II abans de la nostra era o període cassita, obra d'un escriba babilònic del mil·lenni I ae.
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Gènere | crònica |
| Llengua | babiloni |
La tauleta
modificaLa crònica es conserva en un sol fragment de 180 mm d'amplada i 120 mm de llarg, i està en prou mal estat. Correspon al terç inferior del que era una gran tauleta d'argila a dues columnes d'escriptura cuneïforme accàdia per cada cara, i es troba encara en el Museu Britànic (amb la referència BM 92701). Se'n desconeix la procedència; l'evidència interna, però, de les característiques de l'escriptura revela que es tracta d'una còpia tardobabilònica. Va ser comprada pel museu a Spartali & amp, Co. al 1882.
El text
modifica
El text narra un episodi, dividit en línies horitzontals en seccions d'extensió diversa sobre fets de regnats concrets. L'estil narratiu canvia de crònica a èpica quan descriu els esdeveniments del regnat de Kurigalzu II, i això indica que es va consultar més d'una font històrica. Malgrat que la secció relativa a la destitució del net d'Aixurubal·liṭ I difereix de la Història sincrònica assíria respecte als noms dels personatges, la fraseologia idèntica suggereix que els passatges deriven d'una font comuna.[5] Així mateix, la secció relativa a Kurigalzu II i la batalla de Sugagu varia només en el nom del rei assiri i el resultat de la batalla.
La narració comença amb una discussió sobre un tractat i treballs de restauració, però desconeixem la identitat del protagonista (Burnaburiaix I potser). Continua amb un passatge sobre Kadaixmankharbe I que es considera una confusió de la seua història amb la de Karakhardaix, successor de Burnaburiaix II.[5] També es creu que la victòria de Kurigalzu contra els elamites es confon amb la campanya de Kurigalzu I amb la de Kurigalzu II.[6] Després, la història fa un bot cap a la conquesta de Babilònia per part de Tukultininurta I, i proporciona l'única confirmació existent del seu govern de set anys amb governadors. També registra la revolta d'Adadxumauṣur i el derrocament de Tukultininurta (per Aixurnasirapli, probablement una reproducció de l'error de Aixurnādinapli en algunes còpies de la llista de reis assiris)[7] El text conclou amb dues seccions sobre les incursions del rei elamita Kidin-Ḫudrudiš, possiblement Kidin-Hutran, contra els monarques cassites Enlilnādinxumi i Adadxumaiddina, reis registrats com a anteriors a Adadxumauṣur en el Llista de reis de Babilònia.
El text no està prou conservat com per a poder determinar-ne l'ús. Conté una sèrie d'errors dels escribes, però, en marcat contrast amb la Història sincronista, retrata els revessos babilònics com a fets reals juntament amb les victòries, i això ha dut a alguns historiadors moderns a elogiar-ne la imparcialitat, malgrat l'aparent confusió d'alguns fets històrics.[2]
Publicacions principals
modificaTot i el seu estat fragmentari, el text s'ha publicat:
- T. G. Pinches «The Babylonian Chronicle». Journal of the Royal Asiatic Society, 1894, pàg. 807–833.
- Hugo Winckler «Text der Chronik P». Altorientalische Forschungen, 1895, pàg. 297–303.
- L. W. King. Records of the reign of Tukulti-Ninib I, King of Assyria, About B.C. 1275. Luzac and Co., 1904, p. https://archive.org/details/recordsreigntuk00kinggoog/page/n72 51, 96–101, 157. relating to iv 1–13.
- Friedrich Delitzsch. Die babylonische Chronik. B. G. Teibner, 1906, p. https://archive.org/details/diebabylonische00deligoog/page/n50 43–46.
- Ernst F. Weidner. Die Inschriften Tukulti-Ninurtas I. [des Ersten] und seiner Nachfolger (Archiv für Orientforschung, Vol. 12). Biblio-Verlag, 1959. no. 37, relating to iv 1–13.
- A. K. Grayson. Assyrian and Babylonian Chronicles. J. J. Augustin, 1975, p. 139–41.
- Jean-Jacques Glassner. Chroniques mésopotamiennes. La Roue à Livres, 1993, p. 278–281.
Referències
modifica- ↑ L. W. King. Records of the reign of Tikutli-Ninib I, King of Assyria, About B.C. 1275. Luzac and Co., 1904, p. 51.
- ↑ 2,0 2,1 A. K. Grayson. Assyrian and Babylonian Chronicles. J. J. Augustin, 1975, p. 139–41.
- ↑ Jean-Jacques Glassner. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 278–281.
- ↑ Hugo Winckler «Text der Chronik P». Altorientalische Forschungen, 1895, pàg. 297–303.
- ↑ 5,0 5,1 J. A. Brinkman. «The Chronicle Tradition Concerning the Deposing of the Grandson of Aššur-uballiṭ I». A: Materials and Studies for Kassite History. Oriental Institute of the University of Chicago, 1976, p. 418–423.
- ↑ F. Vallat «L'hommage de l'élamite Untash-Napirisha au Cassite Burnaburiash». Akkadica, 114–115, 2000, pàg. 109–117.
- ↑ Shigeo Yamada «The Assyrian King List and the Murderer of Tukulti-Ninurta I». NABU, 1, 1998, pàg. 26–27.