Dècim Juni Brutus (cònsol 77 aC)
Dècim Juni Brutus (en llatí: Decimus Iunius D. F. M. N. Brutus) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era fill de Dècim Juni Brut Galaic, i pertanyia a la família dels Juni Brutus, una branca plebea de la gens Júnia. El seu fill, Dècim Juni Brutus Albí, va ser un dels que participaren en l'assassinat de Juli Cèsar.
| Nom original | (la) D. Iunius D.f.M.n. Brutus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle II aC antiga Roma |
| Mort | p. segle I aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 77 aC – 77 aC Juntament amb: Mamerc Emili Lèpid Livià | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Juni Brutus |
| Cònjuge | Postumia Semprònia |
| Fills | Dècim Juni Brutus Albí (  ) Postumia |
| Pares | Dècim Juni Brutus Gal·laic i Clodia |
| Germans | Licínia Licínia Publius Licinius Crassus Dives Júnia Luci Juni Brutus Damasip |
Va ser un membre destacat del partit aristocràtic, i ja de molt jove es va oposar activament al tribú Saturní. Va ser elegit cònsol l'any 77 aC amb Mamerc Lèpid com a col·lega. L'any 74 aC es va posicionar contra Verres en el seu judici. Ciceró diu que estava molt familiaritzat amb la literatura grega i romana.[1]
La seva dona era Semprònia, una dama educada però llicenciosa que va participar en la conspiració de Catilina i va rebre els ambaixadors dels al·lòbroges a casa del seu marit quan era absent de Roma (63 aC), segons diu Sal·lusti.[2]
Referències
modifica- ↑ Ciceró, Brutus, 47.
- ↑ Sal·lusti, La conjuració de Catilina, 40.
Bibliografia
modifica- Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 510 (v. 1).