DAPI
El DAPI (4′,6-diamidino-2-fenilindol) és un colorant fluorescent que tenyeix el material genètic. S'utilitza comunament en microscòpia de fluorescència per tenyir els nuclis cel·lulars.
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 277,133 Da |
| Rol | fluorocrom, intercalating agents (en)  , trypanocidal agent (en) i serine proteinase inhibitor (en) |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₆H₁₅N₅ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
Història
modificaEl DAPI va ser sintetitzat per primera vegada el 1971 al laboratori d'Otto Dann com a part de la recerca per trobar un medicament per la tripanosomosi africana. Tot i no ser útil com a tractament, durant la seva caracterització es va observar que s'unia fortament a l'ADN i que, un cop unit, augmentava la seva fluorescència. Gràcies a això, va ser usat per a identificar ADN mitocondrial el 1975, el primer registre d'ús del DAPI com a marcador d'ADN.[1]
Unió a l'ADN
modificaEl DAPI s'uneix al solc petit de la doble hèlix de l'ADN, especialment en regions riques en parells d'adenina i timina (A-T).[2]
Propietats fluorescents
modificaEl DAPI unit a una cadena bicatenària d'ADN té 20 vegades més fluorescència que aïllat.[3] Té una absorbància màxima a 358 nm (ultraviolat) i una emissió màxima a 461 nm (blau). Per tant, en un microscopi de fluorescència, el DAPI s'excita amb llum ultraviolada i es detecta amb un filtre de blau/cian.[4]
L'emissió blava del DAPI és particularment útil en histologia, ja que permet usar-lo en conjunt amb altres marcadors fluorescents de diferent color, com el verd (GFP i YFP) i el vermell (rodamina). Hi ha cert encavalcament d'emissió entre el DAPI i les proteïnes fluorescents verdes.
Toxicitat
modificaEl DAPI pot travessar la membrana plasmàtica de les cèl·lules. Per tant, es pot fer servir per tenyir nuclis de cèl·lules fixades i cèl·lules vives. Així i tot, els mecanismes d'homeòstasi dificulten la tinció de cèl·lules vives, i per això s'ha d'usar una concentració de DAPI molt més elevada. El DAPI s'ha de manipular amb les mesures de seguretat adequades perquè és una molècula petita amb la propietat d'unir a l'ADN.
Referències
modifica- ↑ Russell, W. C.; Newman, Carol; Williamson, D. H. «A simple cytochemical technique for demonstration of DNA in cells infected with mycoplasmas and viruses». Nature, 253, 5491, 06-02-1975, pàg. 461–462. DOI: 10.1038/253461a0. PMID: 46112 [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ Kapuscinski, J «DAPI: a DNA-specific fluorescent probe.». Biotechnic & histochemistry : official publication of the Biological Stain Commission, 70, 5, 9-1995, pàg. 220-33. DOI: 10.3109/10520299509108199. PMID: 8580206 [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ Biancardi, Alessandro; Biver, Tarita; Secco, Fernando; Mennucci, Benedetta «An investigation of the photophysical properties of minor groove bound and intercalated DAPI through quantum-mechanical and spectroscopic tools». Physical Chemistry Chemical Physics, 15, 13, 2013, pàg. 4596. DOI: 10.1039/C3CP44058C. PMID: 23423468 [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ «PubChem». PubChem Compound Summary for CID 2954, 4',6-Diamidino-2-phenylindole. National Center for Biotechnology Information (2024). [Consulta: 23 juny 2024].