Denominació d'origen protegida

Una denominació d'origen protegida (DOP) és, segons la reglamentació de la Unió Europea, la indicació geogràfica d'una regió, localitat o país, que designa un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament o essencialment al medi geogràfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans. La producció, l'elaboració i la transformació del producte s'han de realitzar a la zona geogràfica delimitada. Els requisits estan establerts pel Reglament (UE) núm. 1151/2012 sobre règims de qualitat de productes agrícoles i alimentaris.^[1]

Logotip europeu de Denominació d'origen protegida

Reglamentació

La reglamentació és similar a la denominació d'origen, però s'exclouen els vins i les begudes espirituoses, excepte el vinagre de vi, ja que tenen la seva pròpia reglamentació europea com a VQPRD i Denominació Geogràfica, respectivament. Entre els productes protegits es troben: formatges, carn i derivats, fruites, verdures, cereals, pastisseria, olis i olives, espècies, mel i begudes no espirituoses.

Altres categories d'indicacions geogràfiques relacionades amb la DOP són:

Indicació geogràfica protegida (IGP), quan només part de les qualitats són atribuïbles a l'entorn geogràfic.
Especialitat tradicional garantida (ETG), quan es garanteix un producte o un procés tradicional, però no el seu origen.

Per a vins i begudes espirituoses no existeix la DOP sinó:

Denominació d'origen (DO), vins segon el seu origen geogràfic i el seu procés d'elaboració
Indicació geogràfica (IG), per a qualitats d'una beguda espirituosa (excepte vins i caves) atribuïbles a l'entorn geogràfic
Denominació d'origen qualificada (DOQ), vins segons el seu origen geogràfic, el seu procés d'elaboració i el de comercialització. Un vi ha d'haver tingut una DO durant almennys deu anys per poder accedir a tenir una DOQ.