Diòcesi de Palència

La diòcesi o bisbat de Palència —Dioecesis Palentina (llatí)— és la demarcació episcopal de l'Església catòlica en aquesta província civil d'Espanya. Canònicament forma part de la província eclesiàstica de Burgos, i depèn de l'arxidiòcesi de Burgos. El territori de la diòcesi coincideix, gairebé íntegrament, amb el de la província de Palència, pertanyent a la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. La seva església principal és la catedral de San Antolín, a Palència, capital de la província. La diòcesi està encapçalada des del 2016 pel bisbe Manuel Herrero Fernández.

Diòcesi de Palència

Diœcesis Palentina
Tipus	bisbat catòlic i diòcesi sufragània
Localització
42° 00′ 40″ N, 4° 32′ 13″ O
Espanya
província de Palència
Parròquies	459
Població humana
Població	162.035 (2019) (20,12 hab./km²)
Llengua utilitzada	castellà
Religió	Romà
Geografia
Part de	Arxidiòcesi de Burgos, Fidel Herráez Vegas (Arquebisbe de Burgos)
Superfície	8.052 km²
Limita amb	bisbat de Lleó, nord-oest arquebisbat de Burgos, nord-est bisbat de Santander, nord arquebisbat de Valladolid, sud
Creació	segle VI
Catedral	Catedral de Palència
Organització política
• Bisbe	Manuel Herrero
Lloc web	www.diocesispalencia.org

Història

Rep el seu nom de l'antiga Pallantia, una de les ciutats més importants de la part habitada pels vacceus. Després d'algunes victòries en la seva defensa, contra els romans, va quedar subjecta per fi al seu domini al llarg de cinc segles. Saquejada i destruïda cap al 456 pel rei visigot Teodoric, i reedificada, va brillar durant la monarquia visigoda amb els seus bisbes Murila, Conanci, Ascari, Concordi i Baroald, que van subscriure les actes d'onze dels concilis de Toledo entre els anys 589 i 693.

Destruïda de nou en la invasió dels àrabs, així va continuar durant més de tres segles de silenci, amb bisbes en l'exili, fins que va ser restaurada el 1035 per Sanç III de Pamplona i Beremund III de Lleó. Tornant, a partir d'aquest mateix any, una sèrie ininterrompuda de 96 bisbes.

Els límits geogràfics establerts per Sanç III el Major de Navarra per a la diòcesi de Palència el 1034, estaven assenyalats pel riu Cea fins al Duero, i el Pisuerga fins a Peñafiel i Portillo. Però el 1035 Beremund III va avançar molt la diòcesi de Lleó cap al llevant, mentre que la de Palència s'estenia més enllà del Pisuerga. No obstant això el 1059 Ferran I va fer alguns reajustaments fixant els límits a l'orient i l'occident.

El 1595 es va erigir la diòcesi de Valladolid i es desmembraren de la de Palència els arxiprestats de Portillo, Simancas i Tordesillas. L'últim gran canvi de límits va tenir lloc el 1955, en fer coincidir els límits eclesiàstics amb els de la província civil.

Episcopologi

Article principal: Llista de bisbes de Palència

Demografia

A la fi de 2013 la diòcesi tenia 173.990 persones i tenia 165.290 batejats, corresponent al 95,0% del total.

Any	Població			Sacerdots				Diaques	Religiosos		Parròquies
	batejats	total	%	total	clergue secular	clergue regular	batejats por sacerdot		homes	dones
1950	260.000	260.000	100,0	449	430	19	579		334	870	350
1969	240.908	241.033	99,9	537	385	152	448		272	1.108	253
1980	189.333	192.102	98,6	461	319	142	410		323	1.003	468
1990	186.000	190.010	97,9	413	294	119	450		279	992	468
1999	178.700	180.571	99,0	391	285	106	457		190	769	455
2000	178.700	180.571	99,0	363	260	103	492		295	765	455
2001	177.670	179.465	99,0	340	257	83	522		291	736	455
2002	173.798	177.345	98,0	335	253	82	518		157	534	455
2003	168.918	174.143	97,0	342	256	86	493		193	512	455
2004	174.471	177.128	98,5	335	252	83	520	1	180	509	455
2013	165.290	173.990	95,0	299	223	76	552	1	152	643	456

Enllaços externs

• (llatí) Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 60–61
• (llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., p. 386; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 210; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 267; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 271; vol. 5, p. 304; vol. 6, p. 325
• GCatholic.org
• Catholic Hierarchy
• Web de la diòcesi