Diputació de València

entita regional a la comunitat valenciana
(S'ha redirigit des de: Diputació Provincial de València)

La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat. Està presidida per Toni Gaspar i es troba al Palau de la Batlia i el colindant Palau del Marqués de la Scala, a la ciutat de València.

Infotaula d'organitzacióDiputació de València
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdiputació provincial
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació de dret públic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1833
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAntoni Francesc Gaspar Ramos (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdival.es Modifica el valor a Wikidata
X: dipvalencia Modifica els identificadors a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau de la Batlia
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segle XIX renovació Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióPlaça de Manises 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 28′ 38″ N, 0° 22′ 36″ O / 39.4772°N,0.3767°O / 39.4772; -0.3767
Bé immoble de rellevància local
Identificador46.15.250-131

Orígens

modifica

La Diputació de València, com la resta de diputacions, té el seu inici en la Constitució espanyola de 1812, coneguda com "La pepa" o la Constitució de Cadis. Amb uns inicis molt irregulars pels avatars polítics de l'època, és en 1833 amb la nova divisió provincial, quan, restablida definitivament, comença la seua trajectòria. La finalitat de la Diputació era la d'administrar els interessos de la província i entre altres funcions li van ser encomanades la conservació de carreteres, el foment d'aigües, la cultura, i des de 1849, amb l'aprovació de la Llei de Beneficència, l'assistència benèfico-sanitària. A partir de llavors la Diputació va començar a gestionar els interessos d'establiments tan emblemàtics com la Casa de Misericòrdia, la Casa de la Beneficència, hui convertida en centre cultural, el Sanatori Psiquiàtric i l'Hospital General, llavors anomenat provincial, ara Consorci Hospital General Universitari, els orígens del qual procedien de l'Hospital dels folls e ignoscents del pare fra Juan Gilabert Jofré en 1410. L'Hospital General va aportar el Teatre Principal (València), ja que des de 1582 tenia el privilegi del monopoli de les representacions teatrals, igualment va aportar la Plaça de Bous amb els beneficis de les corregudes de toros concessió que li va ser atorgada en 1801. En l'àmbit cultural i ja entrat el segle xx la Diputació va iniciar una incursió en el món cultural amb la creació en 1927 del Servei d'Investigació Prehistòrica o en 1947 la Institució Alfons el Magnànim, entre altres. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics una visió nova conforma la Diputació: el projecte de millora en la qualitat de vida de la gent dels pobles. Tots els esforços i el treball de la Diputació es dirigixen a l'àmbit de la salut pública, els serveis socials, la cultura, l'educació, les obres públiques i la defensa del medi ambient. La Diputació es transforma en l'"ajuntament dels ajuntaments".

Informació institucional

modifica

La Diputació de València és una institució al servei dels municipis de la província. Opera com un Ajuntament d'Ajuntaments, preservant l'equilibri interterritorial, cooperant i assessorant els municipis i col·laborant en l'execució d'obres d'infraestructures, la tasca de les quals seria d'impensable realització a càrrec dels pressupostos dels municipis amb menors ingressos. D'esta manera, la Diputació distribuïx recursos i serveis, prestant una atenció molt especial als pobles menuts que en el cas de la nostra província són la majoria. La província de València té en l'actualitat 266 municipis.

Precisament, la Diputació de València compta amb tres empreses públiques: Egevasa (gestió hidràulica i depuració d'aigües), Girsa (tractament integral dels residus sòlids urbans o RSU), i Imelsa (polítiques d'ocupació i activitats formatives per a l'impuls del desenvolupament local).

Àmbit cultural i museístic

modifica

La Diputació de València compta amb diversos centres dedicats a la producció cultural i museística. El Centre Cultural La Beneficència, ubicat al barri del Carme de València, és la seu permanent del Museu de Prehistòria de València i del Museu Valencià d'Etnologia. Compta també amb el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat), ubicat al carrer Quevedo de la ciutat de València.Entre els nombrosos objectius que tenen els tres museus valencians s'hi troba: la investigació i la difusió del patrimoni arqueològic de la província de València[1] i la col·laboració amb els museus adherits a la Xarxa de Museus Etnològics Locals.

Composició històrica

modifica
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
AP/PPCV 0 10 5 6 17 17 17 18 19 12 8 13
PSPV-PSOE 13 20 20 20 11 12 12 12 10 9 13 12
UPV/Compromís - 0 0 0 0 0 0 0 1 6 6 3
Vox - - - - - - - - - 0 1 2
Ens Uneix - - - - - - - - - - 1 1
C's - - - - - - - - 0 2 3 0
Podem - - - - - - - - - 1 0 0
PCE/EUPV 3 1 1 1 2 1 1 1 1 1 0 0
UV - - 3 4 1 1 1 0 0 - - -
UCD/CDS 14 - 2 0 0 0 0 - - - - -
Total 30 31 31 31 31 31 31 31 31 31 31 31
Fonts:

Presidents

modifica
President Inici del mandat Fi del mandat Partit
Francisco Serrano Larrey 1901 1902 PRDF
José Puig Boronat 1902 1903 PL
José Alberola Serra 1903 1905 PC
Joaquín Santonja Lisbona 1905 1907 N/a
Juan Bautista Valldecabres Rodrigo 1907 1909 PC
Rafael Albiñana Marín 1909 1911 PL
Pascual Testor Pascual 1911 1911 PL
Francisco Pérez Ballester 1911 1912 N/a
Juan Izquierdo Alcaide 1912 1914 PL
José Martínez Aloy 1914 1915 PC
Juan Polo de Bernabé 1915 1916 N/a
Fernando Ibáñez Payés 1916 1917 PL
Miguel Paredes García 1917 1919 PL
Alfredo Navarro Ferrer 1919 1921 PC
Modesto Jiménez de Bentrosa 1921 1923 PL
Pedro Juan Serrano Viguer 1923 1924 PL
José María Carrau Juan 1924 1930 UP
Pedro Juan Serrano Viguer 1930 1931 PL
Juan Calot Sanz 1931 1934 PURA
Juan Bort Olmos 1934 1936 PURA
José Donat Sanz 1936 1937 IR
Juan Murria Dolz 1937 1939 PSOE
Lorenzo Latorre Blay 1939 1939 PSOE
Rafael Palop Ruiz 1939 1939 FET-JONS
José María Zumalacárregui y Prat 1939 1941 FET-JONS
Rafael Cort Álvarez 1941 1943 FET-JONS
Adolfo Rincón de Arellano y García 1943 1949 FET-JONS
Francisco Cerdà Reig 1949 1958 FET-JONS
Bernardo Lassala González 1958 1970 FET-JONS
José Antonio Perelló Morales 1970 1974 FET-JONS
Salvador Escandell Cortés 1974 1975 FET-JONS
Ignacio Carrau Leonarte 1975 1979 FET-JONS
Manuel Girona i Rubio 1979 1983 PSPV-PSOE
Antoni Asunción Hernández 1983 1988 PSPV-PSOE
Francisco Blasco Castany 1988 1991 PSPV-PSOE
Clementina Ródenas Villena 1991 1995 PSPV-PSOE
Manuel Tarancón Fandos 1995 1999 PP
José Rafael Díez Cuquerella 1999 1999 PP
Fernando María Giner Giner 1999 2007 PP
Alfonso Rus Terol 2007 2015 PP
Jorge Rodríguez Gramage 2015 2018 PSPV-PSOE
Antoni Francesc Gaspar Ramos 2018 2023 PSPV-PSOE
Vicente Mompó Aledo 2023 PP

Polèmiques

modifica

La Diputació de València, com altres Diputacions del País Valencià, no ha quedat exempta de polèmica. A l'organisme encapçalat per Giner se l'acusà de donar suport al blaverisme mitjançant subvencions i ajudes a les entitats que promouen la declaració del valencià com a llengua independent.[2] En este sentit, també fou polèmic el finançament per part d'esta institució del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana on es defenia una normativa lingüística diferent a l'oficial de l'AVL.[3]

Referències

modifica
  1. «Jaciments». Valencia Extra. [Consulta: 15 setembre 2018].
  2. La Diputació de València subvenciona amb 120.000 euros la RACV
  3. Levante-emv. «Giner edita un libro con la normativa antigua de la RACV, sin acentos» (en castellà), 13-07-2007.

Enllaços externs

modifica
  • Diputació de València - Lloc web oficial (castellà)