Edmond Jabès

Edmond Jabès
Biografia
Naixement	14 abril 1912 ; El Caire (Egipte)
Mort	2 gener 1991 (78 anys); París (França)
Sepultura	Grave of Jabès (en) ; Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	escriptor, poeta
Membre de	Art et Liberté (en)
Gènere	Poesia
Cronologia
8 gener 1991	funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise)
Premis
	Grand prix national de la poésie (en) ;

Edmond Jabès (el Caire, 1912 – París, 1991) va ser un poeta i escriptor jueu conegut per ser una de les figures literàries més conegudes en llengua francesa després de la Segona Guerra Mundial.^[1]

Trajectòria

Fill d'una família jueva italiana, va néixer a Egipte, on va rebre una educació colonial francesa clàssica. Va començar publicant en francès a una edat primerenca i se'l va fer Cavaller de la Legió d'Honor el 1952 pels seus èxits literaris.

Quan Egipte va expulsar la seva població jueva, el 1956, Jabès va marxar a París, que ja havia visitat per primera vegada en la dècada de 1930. Allà, va reprendre la seva vella amistat amb els surrealistes, encara que mai no va ser formalment membre del grup. Es va convertir en ciutadà francès el 1967, el mateix any en el qual se li va concedir l'honor de ser un dels quatre escriptors francesos (juntament amb Jean-Paul Sartre, Albert Camus i Claude Levi-Strauss) que van presentar els seus treballs a l'Exposició Mundial de Mont-real. D'altra banda, se li va atorgar el Premi de la Crítica el 1972 i una designació com a oficial en la Legió d'Honor el 1986.^[2]

Obra

Làpida de Jabès al cementiri del Père-Lachaise

Jabès és recordat pels seus llibres de poesia, sovint publicats en forma de cicles. En ells es poden observar nombroses referències al misticisme jueu i a la Càbala.

Una de les seves obres més importants és Le Livre des questions (1963-1973), que el va consagrar com un escriptor reconegut. A aquest cicle de set volums, el seguiren Le Livre des ressemblances (1976-1980) i Le Livre des marges. El seu final és El llibre de l'hospitalitat, aparegut pòstumament el 1991.^[3] Edmond Jabès va morir d'un atac de cor a la seva llar del Barri Llatí el 2 de gener de 1991.^[4]

El seu treball marcà indeleblement el pensament de Maurice Blanchot i de Jacques Derrida.

Bibliografia

Je bâtis ma demeure: Poèmes 1943-1957, Gallimard, 1959
Le Livre des questions, t. I, Gallimard, 1963
Le Livre de Yukel (Le Livre des questions, t. II), Gallimard, 1964
Le Retour au livre (Le Livre des questions, t. III), Gallimard, 1965
Yaël, Gallimard, 1967
Elya, Gallimard, 1969
Aely, Gallimard, 1972
• (El, ou le dernier livre),^[5] Gallimard, 1973
Le Livre des ressemblances, t. I, Gallimard, 1976^[6]
Le Soupçon le Désert (Le Livre des ressemblances, t. II), Gallimard, 1978
L'Ineffaçable l'Inaperçu (Le Livre des ressemblances, t. III), Gallimard, 1980
Le Petit Livre de la subversion hors de soupçon, Gallimard, 1982
Le Livre du dialogue, Gallimard, 1984
Le Parcours, Gallimard, 1985
Le Livre du Partage, Gallimard, 1987
Un étranger avec, sous le bras, un livre de petit format, Gallimard, 1989
Le Seuil le Sable: poésies complètes 1943-1988, Gallimard,, 1990
Le Livre de l'hospitalité, Gallimard, 1991 (El llibre de l'hospitalitat, traducció de David Cuscó, Editorial Flâneur, 2019)^[7]
Petites Poésies pour jours de pluie et de soleil, Gallimard Jeunesse, 1991
Désir d'un commencement Angoisse d'une seule fin, Fata Morgana, 1991.

Sobre la seva obra

Jacques Derrida, L'écriture et la différence, Le Seuil, 1967
Maurice Blanchot, L'Amitié, Gallimard, 1971
Joseph Guglielmi, La Ressemblance impossible, Edmond Jabès, EFR/Messidor, 1977
Gabriel Bounoure, Edmond Jabès, La demeure et le livre, Fata Morgana, 1985
Didier Cahen, Edmond Jabès, Belfond, 1991
Daniel Lançon, Jabès l'Egyptien, Jean-Michel Plau, 1998
Steven Jaron, ed., Portrait(s) d'Edmond Jabès, Bibilothèque Nationale de France, 1999
Eric Benoit, Ecrire li cri: Le Livre des questions d'Edmond Jabès, Presses Universitaires de Bordeaux, 2000
Geoffrey Obin, L'autre Jabès, Uneix Lecture de l'altérité dans le cycle Le Livre des questions, Presses universitaires de Franche-Comté, 2002
Didier Cahen, Edmond Jabès, Seghers/Laffont, 2007
Catherine Mayaux, Daniel Lançon, eds., Edmond Jabès : l'éclosion des énigmes, Presses Universitaires de Vincennes, 2008
Enrico Lucca, La scrittura in esilio. Ermeneutica i poetica in Edmond Jabès, LED, 2011

Referències

↑ Lagarriga, Dídac P. «Edmond Jabès: acollir el silenci». Ara, 25-02-2016. [Consulta: 19 abril 2019].
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
↑ Costa-Gramunt, Teresa. «Edmond Jabès. El llibre de l'hospitalitat», 26-07-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
↑ «Muere en París el poeta egipcio Edmond Jabès» (en castellà). El País [Madrid], 03-01-1991. ISSN: 1134-6582.
↑ «• (El, ou le dernier livre)» (en francès). [Consulta: 22 març 2023].
↑ «La tarea del escritor es conseguir la máximma apertura» (en castellà). El País [Madrid], 24-06-1978. ISSN: 1134-6582.
↑ Puigdevall, Ponç. «La passió d'editar», 17-02-2019. [Consulta: 19 abril 2019].

[1] Lagarriga, Dídac P. «Edmond Jabès: acollir el silenci». Ara, 25-02-2016. [Consulta: 19 abril 2019].

[2] Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.

[3] Costa-Gramunt, Teresa. «Edmond Jabès. El llibre de l'hospitalitat», 26-07-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].

[4] «Muere en París el poeta egipcio Edmond Jabès» (en castellà). El País [Madrid], 03-01-1991. ISSN: 1134-6582.

[5] «• (El, ou le dernier livre)» (en francès). [Consulta: 22 març 2023].

[6] «La tarea del escritor es conseguir la máximma apertura» (en castellà). El País [Madrid], 24-06-1978. ISSN: 1134-6582.

[7] Puigdevall, Ponç. «La passió d'editar», 17-02-2019. [Consulta: 19 abril 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]