Efecte foehn

L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa. El Föhn va ser descrit per primera vegada al Tirol, on li van donar aquest nom.

Efecte Föhn. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.

Fonament físic

Per entendre el fonament físic cal conèixer, comprendre i aplicar la funció matemàtica que descriu la llei dels gasos ideals. En trobar un obstacle muntanyenc, els vents (l'aire) són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent. Aquest ascens va acompanyat d'una davallada de la pressió atmosfèrica i això provoca la condensació de la humitat continguda en l'aire. En conseqüència, formen núvols o boires que produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat a la vegada que la condensació del vapor d'aigua allibera calor.

En baixar pel vessant oposat són escalfats considerablement, ja que en tornar a augmentar la pressió atmosfèrica recuperen la calor perduda en l'expansió i es comporten com a vents secs i càlids. Si a més, són vents procedents del sud, com passa als Alps, l'efecte és encara més pronunciat. L'efecte foehn pot pujar les temperatures fins a 14 °C.

Causes

Hi ha quatre causes conegudes de l'efecte d'escalfament i assecat foehn. Aquests mecanismes sovint actuen conjuntament, amb les seves aportacions variant en funció de la mida i la forma de la barrera de la muntanya i de les condicions meteorològiques, com la velocitat del vent amunt, la temperatura i la humitat.

Les quatre causes són:

1. Condensació i precipitació: L'aire que puja a gran alçada s'expandeix i es refreda a causa de la disminució de la pressió amb l'alçada. A més, l'aire fred reté menys vapor d'aigua i la humitat es condensa, formant núvols i acumulant-se als vessants de les muntanyes com a pluja o neu. La transició del vapor a l'aigua líquida va acompanyada d'escalfament, i la pèrdua d'humitat per precipitació provoca un augment irreversible de la calor, creant condicions càlides i seques als vessants de les muntanyes.
2. La baixada d'aire des de nivells alts: Quan els vents que s'acosten a un obstacle no són prou forts per impulsar l'aire per sobre d'una barrera de muntanya a sota, es diu que l'aire està "bloquejat" per la muntanya i només l'aire més alt prop del cim de la muntanya pot arribar-hi. A mesura que l'aire baixa (sense font de calor) s'escalfa per l'efecte aïllant del descens, i com més baixa, més calent es fa. Aquesta zona de sortida alta fa que l'aire de la zona de l'espatlla es torni més càlid i sec després de ser comprimit pel corrent descendent a causa de l'augment de la pressió superficial.
3. Barreja turbulenta: Quan l'aigua del riu flueix sobre les roques, crea turbulències en forma de ràpids, i l'aigua blanca reflecteix la barreja turbulenta d'aigua i aire a sobre. Així mateix, quan l'aire passa per sobre d'una muntanya, es produeixen turbulències i l'atmosfera es barreja verticalment. Aquesta barreja generalment fa que el flux d'aire sobre les muntanyes s'escalfi cap avall i s'humitegi cap amunt, produint vents càlids i secs a les valls baixes.
4. Escalfament radiatiu: A les zones muntanyoses on predomina el temps obert i assolellat, es formen ombres de pluja a causa de les condicions de sequera. Això sovint es tradueix en una calor més radiant (calor solar) a causa del moviment d'aire diürn a les zones muntanyoses (cotes i pendents). Aquest tipus de calor és especialment important a les zones fredes on la fusió de la neu o el gel és un problema o les allaus són una amenaça.

Efectes

Sota els efectes d'un vent de tipus foehn augmenten molt la temperatura i l'evaporació, mentre que disminueix la humitat. Acostuma a produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els éssers vius, sobretot les plantes.

Els vents d'aquest tipus també se'ls coneix com a "menjadors de neu" o "traganeus" per la seva capacitat de fer fondre la neu o sublimar-la ràpidament i produir allaus. Aquesta habilitat per fondre la neu és causada no només per les altes temperatures, sinó també la baixa humitat relativa de la massa d'aire desposseïda de la humitat per precipitació orogràfica en el vessant de contravent de la muntanya.

El vent de foehn causa danys a la propietat i la infraestructura de la muntanya amb regularitat, i representen un greu perill per a les persones. Per exemple a la cara nord d'Eiger, on els escaladors han de vigilar molt.

Aquest vent no és exclusiu de les regions que exemplificarem posteriorment, sinó que a gairebé totes les contrades muntanyenques del món bufa un dia o altre.

Així mateix els Föhn propicien una ràpida propagació dels incendis a causa de la combinació d'aire càlid i sec, i la velocitat del vent. Això va ocórrer, per exemple, el 1941 en la ciutat de Santander (Cantàbria), on un fort vent sec del sud va propagar un devastador incendi que va arrasar gran part de la capital càntabra.

També efecte a la salut, en algunes regions alpines el fenomen està relacionat amb la depressió i crea insomni, mals de cap…

Origen del nom

El nom Foehn (alemany: Föhn, pronunciat [ˈføːn]) prové dels Alps. Originari del llatí (Ventus) Favonio, un vent suau a l'oest del qual Favoni n'era la personificació romana. El terme probablement fou incorporat a l'alemany del romanx favuogn o fuogn, adoptat per l'alt alemany antic com a phōnno. Als Alps del Sud, el fenomen és conegut com a föhn i també en la seva forma arpitana (feun), italiana (favonio) i eslovena (fen). La paraula alemanya "Föhn", el nom d'una marca vulgaritzada (originalment sense la "H", però pronunciada igual), també vol dir "eixugador de cabells", i la forma "phon" s'utilitza en algunes zones de parla francesa de Suïssa i el nord d'Itàlia en aquest sentit també.

Casos

• A les valls alpines del Rin i del Roine hi arriba quan s'estableix un sistema d'altes pressions al nord dels Alps. Hi és freqüent a la primavera, i a l'hivern hi duu els dies de temperatures més suaus. Els vents föhn són notoris entre els alpinistes als Alps, especialment els que pugen a l'Eiger, per a qui els vents afegeixen més dificultats d'ascensió a un pic de per si difícil.
• A la península Ibèrica, aquest efecte climàtic es pot apreciar clarament a la Serralada Cantàbrica així com a la Serra de Gredos o als Pirineus. Als cims de Serra Nevada opera fortament car fa ascendir l'aire humit provinent de la vall del Guadalquivir, descarregant tota la humitat en forma de pluja i al superar aquest relleu descendeix augmentant la seva temperatura formant el desert de Tavernes a Almeria i l'altiplà granadí de Guadix, zones on les precipitacions no superen els 150 mm a l'any. Aquests vents poden donar lloc a temperatures de 30 °C en tot just qüestió d'hores.
• Al País Valencià, el vent de Ponent pateix una pujada de la temperatura (deguda a l'augment adiabàtic de la pressió) típica de l'efecte foehn, on arriba com un vent molt sec i calent, provocant fortes ones de calor durant l'estiu. A l'hivern, per contra, proporciona agradables temperatures.
• A la Serra de Tramuntana, a l'illa de Mallorca, es produeix també aquest fenomen en llocs com la vall de Sóller, Banyalbufar, ...
• A les Terres Altes d'Escòcia, Regne Unit, on el vent humit de l'oest predomina a les zones més altes al llarg de la costa oest d'Escòcia. Per això hi ha un gran contrast en les condicions meteorològiques a tot el país, mentre que a les zones de l'oest hi ha molta humitat, a les de l'est gaudeixen de la calor i la llum solar.
• A Montana, Estats Units, l'any 1971 es va produir un esdeveniment, el vent chinook foehn va ser el responsable de l'oscil·lació més gran de temperatura en 24 hores registrat als Estats Units. Segons el Servei Nacional de Meteorologia dels EUA, la temperatura va passar de -48 a 9 °C, és a dir, la temperatura va augmentar uns 57 °C.

Noms atribuïts aquest vent

Rep noms locals molt diversos:

• fogony o fagony i traganeu al Pallars i Alt Urgell
• vent d'Espanya a la Vall d'Aran
• feun a la Vall d'Aosta i Piemont
• favonio al Tessí (cantó de Ticino) i a Itàlia
• bergwind a Àfrica del Sud, berg al sud-oest d'Àfrica
• chinook a les muntanyes Rocoses
• samun a l'Iran
• levante a la regió de Cadis, i terral a Màlaga
• abregu o surada o viento sur a Cantàbria
• solano a Castella
• viento zonda a la part oriental dels Andes a les províncies de Mendoza, San Juan (Argentina)
• vent de dalt a les Terres de l'Ebre
• cerç en català occidental
• vent helm als Penins d'Anglaterra
• vent de Santa Ana a Califòrnia
• tramuntana o ponent o mestral a Catalunya, València, Illes Balears i a la regió de Provença

Vegeu també

• Ombra orogràfica
• Vent Chinook