Eixàrcia

L'eixàrcia és el conjunt de cordes, cables, cadenes, aparells, bossells, etc., de l'aparell d'una nau.

Figura 1. Components de l'eixàrcia

Figura 2. Model del iot (de la Classe J) Ranger. Vegeu les burdes volants dobles de la banda d’estribord.

Eixàrcia morta

L'eixàrcia morta, també anomenada eixàrcia fixa per distingir-la de l'eixàrcia que es mou (drisses, escotes, amarres, etc.), és el conjunt de cables i cordes que es disposa en els velers per mantenir ferms els pals. Reben aquesta denominació, ja que romanen tensos tot el temps.

Pertanyen a l'eixàrcia morta:

• 1. Estai de proa o estai de galop
• 2. Estai de popa
• 3. Obencs
• 4. Creuetes
• 5. Estai de popa (repetit a la figura 1)
• 6. Baby estai
• 7. Botavara
• 8. Burdes volants o estais volants.
  • Cal amollar la burda de sotavent per a deixar passar la botavara i la vela.
• Obencs: són cables que subjecten els pals a les bandes.
• Estai: són cables que subjecten els pals en sentit proa-popa.
• Burdes: són cables de reforç als obencs que se subjecten amb més angle (més a popa i més baixos).
• Mostatxos: són cables que subjecten el bauprès a les amures.
• Barbiqueix: és un cable que subjecta el bauprès al tallamar.

Eixàrcia mòbil

Eixàrcia mòbil o de treball és la formada pels caps i cordes que es poden caçar i amollar, o fermar i desfermar durant una maniobra.

• Drisses: són cables que serveixen per a hissar les veles als pals.
• Escotes: són caps que subjecten les veles pel puny del seu nom i que permeten canviar el seu angle d'atac del vent.
• Amantines: són cables que serveixen per a sostenir una verga: tangó, botavara o qualsevol verga.
• Contres: són cables que serveixen per a variar l'angle d'una verga (en el cas de l'espinaker, es crea un triangle: amantina-tangó, contra, braça...
• Braces
• Contrabraces
• Ostes

Cordes i caps en un vaixell

Malgrat que la denominació de l'ofici de la persona que fabrica cordes és la de corder (en documents nàutics antics) i que un dels noms genèrics sinònim d'eixàrcia és cordam, hi ha una tendència important que afirma que, a bord d'un vaixell, de totes les cordes se n'ha de dir caps. Aquesta tendència és una imitació del lèxic mariner castellà. En castellà, d'una corda en diuen "cabo" (i cada "cabo" té dos "chicotes"). En català, una corda és una corda i cada corda té dos caps. Cal recordar que cap és sinònim de corda en l'àmbit mariner, tot i obligar a adoptar termes substitutius (extrem, punta..."xicot" en els documents més ridículs) per als caps veritables.

Vegeu també

• Eixàrcia d'amarratge

Bibliografia

• ViccionariDomingo, Jose Real. Manual de Conocimientos Marineros (en castellà). Buenos Aires: Guardacostas, 2002. ISBN 978-9872017118. 
• B. Costa, Juan. Tratado de maniobra y tecnología naval (en castellà). Tercera. Estudios Nauticos Costa, C.B., 2009. ISBN 978-84-933492-9-5.