Viquipèdia

Enric Solsona i Gilabert

violinista, violoncel·lista i compositor català

Enric Solsona i Gilabert (Barcelona, 6 d'abril del 1895 - 2 de desembre del 1974) va ser un violinista, violoncel·lista i compositor català. Hom [1] l'ha considerat "un dels violoncel·listes importants anteriors al 1960".

Plantilla:Infotaula personaEnric Solsona i Gilabert
Biografia
Naixement6 abril 1895 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 desembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Activitat
Ocupacióviolinista, violoncel·lista, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Pertangué a l'Orquestra Simfònica de Barcelona (en la primera època, activa entre 1910 i 1925). El 1916, i com un dels primers violins, va ser membre fundador [2] de l'orquestra de l'"Associació Amics de la Música"; a la llista d'integrants del 1917, però, el seu nom ja no hi aparegué. El 1920 formà part de la primera formació [3] de l'Orquestra Pau Casals. Durant la guerra civil espanyola (1937), consta que tocava al "Quartet de Corda de Barcelona" [4] juntament amb el també violinista Joan Farrarons, el viola Mateu Valero i el violoncel·lista Sants Sagrera (anteriorment també havien tocat en aquest quartet Martí Cabús i Claudi Agell).

Després de la guerra, entre els anys 1939 i 1941 tocà regularment al barceloní cafè "Oro del Rhin" formant part [5] del sextet Toldrà, juntament amb Eduard Toldrà i Eduard Bocquet (violins), Josep Trotta (violoncel), Joan Sendra i Arnau (contrabaix) i Eveli Burrull (piano). A l'any 1943, Solsona es presentà a les oposicions per accedir a l'Orquestra Municipal de Barcelona, infructuosament [6] perquè passava de l'edat requerida (entre els vint-i-un i els quaranta-cinc anys).

Al llarg de cinquanta anys d'activitat, va compondre algunes peces de música lleugera i diverses sardanes. La primera d'aquestes darreres, Pomell de roselles, és de l'any 1924, i és una d'aquelles composicions amb solo de tenora que han fet dir [7] que, en tocar-les el gran Albert Martí "pel seu gran sentiment, en interpretar-les semblava que dormia". Dues sardanes d'Enric Solsona foren guardonades: La pubilla enamorada (primer premi al concurs "Hospitalet, Ciutat Pubilla", 1966) [8] i Girona dansa (menció d'honor al concurs de Girona, 1967) [9]

El seu germà Josep també va ser violinista, i instrumentista de l'"Orquestra Municipal de Barcelona" (1943, 1944).[6]

Obres

modifica
  • Bella Argentina, tango (1964), per a veu, acordió i piano
  • Chistoso, pasodoble (1935)
  • Mi viejo, pericón (1931)
  • Musulmán, paso-doble moro (1935)
  • Paloma blanca, danzón coreable (1936)
  • Pinocho, pericón ranchera (1934)
  • Poti-Poti, marcha galop (1935)

Sardanes

modifica
  • Bella ciutat d'Olot
  • Davant l'ermita (1974)
  • Elisenda (1930)
  • L'encís d'Olot (1970)
  • Girona dansa (1967), premi al concurs de sardanes de Girona
  • Pomell de roselles (1924), enregistrada[Disc 1]
  • La pubilla enamorada (1966), primer premi[8] al concurs L'Hospitalet, Ciutat Pubilla de la Sardana 1966, enregistrada[Disc 2]
  • Virtèlia (1957)
  • Vols ésser meva? (1929), enregistrada[Disc 3][9]

Enregistraments

modifica
  1. ↑ Cobla Barcelona; Albert Martí (tenora solista). Pomell de roselles - Francisca. San Sebastián: Columbia, 1928?.  Francisca és de Narcís Carbonell i Turbau
  2. ↑ Cobla Municipal Ciutat de Barcelona. Sardanes!. Barcelona: Gramófono-Odeón, 1970.  Comprèn les sardanes Andorra aïmada (N.Paulís); Canigó (J.Pahissa); Capvespre i La festa de Sant Llorenç (J.Altisent); La pubilla enamorada (E.Solsona); Bons amics (R. de Mariano); La Santa Espina (E.Morera); La calàndria refila (F.Cervera); El conte de l'avi (J.Zamacois); Montserrat en primavera (E.Casals); A Paul Whiteman (J.A.Amargós); Sortint de concert (L.Albert)
  3. ↑ Cobla Barcelona. Vols ésser meva? - Enriqueta. San Sebastián: Columbia, 1929?.  Enriqueta és de Francesc Payàs i Planas

Referències

modifica
  1. ↑ Campá Ansó, Cecilia de Montserrat. Propuesta metodológica para la enseñanza de la clase de conjunto en el grado elemental aplicada al violoncello [tesi doctoral]. Madrid: Universidad Rey Juan Carlos, 2012. 
  2. ↑ «Orquestra de l'"Associació Amics de la Música", al web Eduard Toldrà». Arxivat de l'original el 2017-12-29. [Consulta: 28 desembre 2017].
  3. ↑ «Orquestra Pau Casals» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-29. [Consulta: 9 novembre 2017].
  4. ↑ «Palacio de la Música Catalana». La Vanguardia, 23-03-1937, pàg. 5.
  5. ↑ «1937-1943: the search for light after the devastating Spanish civil war, al web "Eduard Toldrà"». Arxivat de l'original el 2017-12-29. [Consulta: 28 desembre 2017].
    Monsalvatge, Xavier «El miércoles próximo, 31 de mayo, se cumple el X aniversario de la muerte de Eduardo Toldrá». La Vanguardia Española, 28-05-1972.
  6. ↑ 6,0 6,1 Almacellas i Díez, Josep M «El procés de creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona». Revista Catalana de Musicologia (Societat Catalana de Musicologia), núm. III, 2005, pàg. 93-112.
  7. ↑ «"Solsona i Gilabert, Enric", al web Músics per la cobla».
  8. ↑ 8,0 8,1 «Hospitalet. La entrega de los premios del I Concurso de Música para la Cobla». La Vanguardia Española, 30-11-1966, pàg. 30.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Sardanes d'Enric Solsona, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 8 novembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Solsona_i_Gilabert&oldid=32320160»