Escola d'Economia de Chicago

No s'ha de confondre amb Escola de Chicago.
Escola d'Economia de Chicago
 ·  ·
 · Categoria:Finances  ·

L'Escola d'Economia de Chicago és un grup informal d'economistes liberals.[1]

Les polítiques monetàries i fiscals intervencionistes del govern que van recomanar els economistes keynesians de la postguerra van ser atacades per un grup de teòrics que treballaven a la Universitat de Chicago, que a la dècada de 1950 va ser coneguda com l'Escola d'Economia de Chicago. Abans de la Segona Guerra Mundial, Frank Knight, Jacob Viner i Henry Calvert Simons van fundar la Old Chicago School of Fort Keynesians. La segona generació era coneguda per una línia de pensament més conservadora, que reafirmava una visió llibertària de l'activitat del mercat segons la qual la gent és millor deixar-se a si mateixa per ser lliure d'escollir com dirigir els seus propis assumptes.[2] Són generalment associats amb la teoria neoclàssica dels preus, al lliure mercat llibertari i al monetarisme, així com l'oposició al keynesianisme[3][4] desenvolupant la teoria de les expectatives racionals, que aplicada a les finances donà lloc la Hipòtesi dels Mercats Eficients. El seu nom prové del Departament d'Economia de la Universitat de Chicago, on la majoria dels professors eren membres d'aquesta escola de pensament.

Es limita sovint l'escola de Chicago als economistes monetaristes. De fet, inclou també l'aplicació del càlcul estocàstic als mercats financers (vegeu la «Teoria moderna de cartera»).[5]

Les teories de l'escola de Chicago es troben a l'origen de les polítiques econòmiques del Banc Mundial a mitjans de la dècada del 1980 fins a mitjans dels anys 1990, durant els quals moltes empreses públiques dels països en desenvolupament van ser privatitzades.[6]

«Chicago Boys»

modifica

El departament econòmic de la Universitat de Chicago ha format nombrosos tecnòcrates d'Amèrica Llatina, dels quals els més cèlebres, els Chicago Boys, que havien establert les polítiques econòmiques xilenes durant la dictadura d'Augusto Pinochet.[7][8]

Principals exponents

modifica

Hi són lligats:

Referències

modifica
  1. Julià Buxadera i Vilà. «Conceptes d'economia», 1998. Arxivat de l'original el 2011-03-11. [Consulta: 24 abril 2011].
  2. T. V. Smith, W. K. Wright «Review: Second Generation of "The Chicago School"» (en anglès). International Journal of Ethics. The University of Chicago Press, Vol. 40, No. 3, 4-1930, pàg. 402-415.
  3. Instituto Superior de Técnicas y Prácticas Bancarias, S.L. «escuela de Chicago de economía» (en castellà), 2010. Arxivat de l'original el 2012-03-24. [Consulta: 24 abril 2011].
  4. Henry C. K. Liu. «Un homenaje inmerecido a Friedman» (en castellà). Asia Times, 08-09-2008. [Consulta: 24 abril 2011].
  5. Valeriano F. García. «La escuela de Chicago» (pdf) (en castellà), 01-05-1986. [Consulta: 24 abril 2011].
  6. Naomi Klein. Espasa Libros. La Doctrina del Shock (en castellà), 02-2010, p. 222 [Consulta: 24 abril 2011]. 
  7. Michael Hudson. «La teología del libre mercado de los Chicago Boys» (en castellà), 12-07-2010. [Consulta: 24 abril 2011].
  8. Soto, Angel. «Los Chicago Boys» (en castellà). Cato Institute, 09-04-2008. [Consulta: 24 abril 2011].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica