Estranys al paradís

Estranys al paradís
Stranger than Paradise
Fitxa
Direcció	Jim Jarmusch
Protagonistes	John Lurie; Eszter Balint; Richard Edson; Rammellzee; Tom DiCillo; Rockets Redglare; Sara Driver; Logan Carter
Producció	Sara Driver
Guió	Jim Jarmusch
Música	John Lurie
Fotografia	Tom DiCillo
Muntatge	Jim Jarmusch
Distribuïdor	The Samuel Goldwyn Company i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica i Alemanya
Estrena	1984
Durada	89 min i 88 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova York, Cleveland i Florida
Color	en color i en blanc i negre
Pressupost	100.000 $
Recaptació	2.436.000 $
Descripció
Basat en	Stranger than Paradise (en)
Gènere	drama, comèdia i road movie
Qualificació MPAA	R
Tema	vinculació humana i cultura dels Estats Units
Lloc de la narració	Nova York, Cleveland i Florida
Època d'ambientació	dècada del 1980
Premis i nominacions
Premis	Lleopard d'Or (1984) ;

Estranys al paradís^[1] (títol original en anglès Stranger Than Paradise) és una comèdia germano-estatunidenca de 1984, escrita i dirigida per Jim Jarmusch, i protagonitzada pel músic de jazz John Lurie, per l'ex-bateria de Sonic Youth Richard Edson i per l'actriu hongaresa Eszter Balint.

Quatre anys més tard d'haver fet el seu debut amb Vacances permanents Jarmusch ens presenta aquesta obra rodada en blanc i negre i amb actors no professionals, i es revela com un dels grans directors de cinema estatunidencs; es tracta d'una pel·lícula d'alta importància històrica, ja que va tenir una gran influència en el cinema independent. Aquest reconeixement també va venir de la mà de la crítica i els festivals de cinema, aconseguint, entre d'altres, la Càmera d'Or al Festival de Cinema de Canes i el Premi especial del Jurat al de Sundance.^[2]

Argument

Es tracta d'una road movie que reflexiona en tres actes sobre el "somni americà", on els personatges viatgen pel país i van passant per ambients sòrdids.

Primer acte. Willie (John Lurie) és un apostador hipster que viu en un petit apartament de Nova York, i ha d'acollir a casa seva la seva cosina hongaresa Eva (Eszter Balint) durant deu dies abans que aquesta marxi a Cleveland (Ohio) a viure amb la seva tieta Lotte (Cecillia Stark). No està gaire content amb la idea i li mostra indiferència i antipatia, però canvia d'opinió en veure que ella s'acostuma fàcilment als cigarrets estatunidencs i als típics plats precuinats del país, i que fins i tot en roba a la botiga de la cantonada. Això impressiona Willie, qui comença a sentir un estrany afecte per la noia. Eddie (Richard Edson), l'amic de Willie, coneix la noia i també congenien, i tots tres omplen els dies mirant la televisió, fumant i jugant a les cartes.

Segon acte. Quan Eva marxa a Cleveland els nois la troben a faltar, i un any més tard, quan guanyen 600 $ jugant al pòquer, decideixen llogar un cotxe per anar a visitar Eva i la tieta. Però quan hi van és ple hivern i, després de ser-hi dos dies, s'hi avorreixen molt, ja que no tenen cap distracció i els resulta depriment. I tornen cap a Nova York.

Tercer acte. De camí a la gran ciutat Willie i Eddie canvien d'idea i volen "rescatar" Eva d'aquell lloc, convidant-la a anar amb ells de vacances a Florida, i s'estan en un hotelet horrorós de Miami; però perden els seus diners apostant a les curses de gossos i Willie s'aventura a jugar-se els seus últims estalvis a les curses de cavalls, i aconsegueixen guanyar diners. Mentre està passejant, un desconegut ha confós Eva amb una traficant de droga i li dona una gran quantitat de diners. Eva en deixa uns quants per als nois a l'hotel juntament amb una nota explicant que marxa a l'aeroport, decidida a tornar a Europa. Però quan hi arriba només queda un viatge a Budapest, que és d'on venia ella, i decideix tornar a l'hotel i esperar l'endemà. Però Eva i els nois es creuen, ja que quan ells llegeixen la nota van a l'aeroport a intentar convèncer-la de quedar-se als Estats Units... encara que hagin d'agafar el vol a Budapest.

Repartiment

Eszter Balint en un concert el 2009.

John Lurie: Willie, un apostador hipster que viu en un petit apartament de Nova York
Eszter Balint: Eva, la cosina hongaresa de Willie, acabada d'arribar als Estats Units
Richard Edson: Eddie, l'amic de Willie
Cecillia Stark: Tia Lotte, tieta de Willie i Eva
Danny Rosen: Billy
Richard Boes: treballador de la fàbrica
Rockets Redglare: jugador de pòquer
Harvey Perr: jugador de pòquer
Brian J. Burchill: jugador de pòquer
Rammellzee: Home dels diners
Sara Driver: noia del barret
Paul Sloane: propietari del motel
Tom DiCillo: agent d'aerolínia

Estil

La pel·lícula està dividida en tres actes i té una trama i un estil molt minimalistes.

Va ser rodada en blanc i negre, fent servir preses llargues i estàtiques. La seva estètica de baix pressupost va establir un exemple per a posteriors directors de cinema independent.

Explica el concepte "No és el que dius, sinó com ho dius", cosa que es posa especialment en relleu en l'escena del malentès a la platja entre Eva i el desconegut.

Context i producció

Jarmusch havia rodat prèviament el seu primer llargmetratge, Vacances permanents (1980) com el seu projecte final de carrera a l'Escola de Cinema de la Universitat de Nova York, i va passar els següents quatre anys fent Estranys al paradís (Stranger than Paradise). A la Universitat havia estudiat sota la direcció de Nicholas Ray, que el va agafar com el seu assistent personal per a la producció de Lightning Over Water, un retrat de Ray que estava filmant Wim Wenders.^[3] Aquest li va prometre que li donaria les restes de pel·lícula que sobressin un cop acabat el rodatge de Der Stand der Dinge (1982), cosa que va permetre al jove director de rodar un curtmetratge de 30 minuts que finalment es convertiria en Stranger than Paradise. Aquest curt es va estrenar com una pel·lícula independent el 1982,^[3] i presentada com Stranger than Paradise al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam de 1983. Quan posteriorment es va allargar a una obra de tres actes, aquest nom va ser apropiat per a la pel·lícula en si, i el segment inicial va passar a dir-se "The New World" ("El nou món").

Al voltant de la pel·lícula

Jarmusch es va inspirar en la cançó "I Put a Spell on You" de Screamin' Jay Hawkins per al títol de la pel·lícula; el tema serà la cançó preferida del personatge femení.

L'encant d'Estranys al paradís ve en part marcat per la fotografia en blanc i negre, els surrealistes paisatges despoblats i unes actuacions totalment inexpressives, que transmeten comicitat.

Recepció

Jim Jarmusch al Festival de Canes de 2005.

La pel·lícula es va projectar per primer cop el maig de 1984 al Festival de Cinema de Canes, guanyant la Càmera d'Or, el premi a les òperes primes. Posteriorment va fer la seva première el 25 de juliol a la televisió d'Alemanya Occidental, però no va ser fins al 29 de setembre d'aquell any que no es va estrenar als Estats Units.

Va passar pel Festival de Cinema de Locarno, el de Toronto, el de Sundance i va guanyar diversos premis i nominacions. Partint d'un pressupost d'uns 90.000 $ va arribar a guanyar uns 2.436.000 $.^[4]

La crítica de cinema Pauline Kael va escriure una opinió positiva del film, comentant que «Les imatges són tan buides que Jarmusch fa que et fixis en cada petit detall. I aquests enfosquiments tenen alguna cosa de l'efecte de les pauses de Samuel Beckett: Beckett ens fa escoltar més intensament.»^[5] La pel·lícula va ser triada com la millor de l'any 1984 per la National Society of Film Critics.^[6]

Premis i nominacions

Premis

1984 - Festival de Cinema de Canes: Càmera d'Or per a Jim Jarmusch
1984 - Festival de Cinema de Locarno: Lleopard d'Or i menció especial del Jurat, tots dos per a Jim Jarmusch
1985 - Festival de Cinema de Sundance: Premi especial del Jurat per a Jim Jarmusch
1985 - National Society of Film Critics Award a la millor pel·lícula
1987 - Kinema Junpo Award a la millor pel·lícula en llengua estrangera per a Jim Jarmusch
2002 - National Film Registry

Nominacions

1985 - Festival de Cinema de Sundance: Gran premi del Jurat per a Jim Jarmusch
2007 - Satellite Award al millor DVD clàssic

Referències

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ Guardons a IMDb
↑ ^3,0 ^3,1 Hoberman, J. «Paradise Regained». Criterion.com. The Criterion Collection, 03-09-2007. [Consulta: 5 gener 2010]. (anglès)
↑ Estranys al paradís a Box Office Mojo (anglès)
↑ Kael, Pauline. State of the Art. Nova York: M. Boyars, 1987, p. 260–263. ISBN 0-7145-2869-2.
↑ Maslin, Janet. «'Stranger Than Paradise' wins award» (en anglès). The New York Times, 03-01-1985. [Consulta: 9 juny 2013].

Vegeu també

Cinema independent

Enllaços externs

Estranys al paradís a Fotogramas (castellà)
Anàlisi de Vacances permanents i Estranys al paradís a Criterion (anglès)
Estranys al paradís a Goita què fan, ara!

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] Guardons a IMDb

[hoberman-3] 3,0 ^3,1 Hoberman, J. «Paradise Regained». Criterion.com. The Criterion Collection, 03-09-2007. [Consulta: 5 gener 2010]. (anglès)

[mojo-4] Estranys al paradís a Box Office Mojo (anglès)

[5] Kael, Pauline. State of the Art. Nova York: M. Boyars, 1987, p. 260–263. ISBN 0-7145-2869-2.

[6] Maslin, Janet. «'Stranger Than Paradise' wins award» (en anglès). The New York Times, 03-01-1985. [Consulta: 9 juny 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]