Fídies

Fídies
	;
Nom original	(grc) Φειδίας
Biografia
Naixement	c. 500 aC ; Atenes (Grècia)
Mort	c. 430 aC (69/70 anys); Antiga Atenes
Activitat
Camp de treball	Escultura
Ocupació	escultor, arquitecte, pintor
Període	Antiguitat clàssica
Professors	Hègies i Agelades
Alumnes	Agoràcrit de Paros
Obra
Obres destacables	Obres destacables Statue of youth binding his head (en) ; Aphrodite Urania statue at Elis (en) ; Athena statue at Elis (en) ; (dècada del 430 aC) estàtua de Zeus a Olímpia; (dècada del 440 aC) Atena Pàrtenos; (dècada del 450 aC-1203) estàtua d'Atena Pròmacos; (451 aC) Atena Lemnia ;
Família
Fills	Fídies el Jove
Pare	Charmides
Germans	Plistenet

Fídies^[a] o Fídias^[b] (del grec Pheidías Φειδίας), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps. Dissenyà les gegantines estàtues de la deessa Atena al Partenó d'Atenes i la colossal Estàtua de Zeus a Olímpia, el segle V aC. Sembla que part de les seves obres van ser executades en temps de Pèricles, que va exercir el govern en solitari després de l'any 447 aC.^[3]

Còpia romana del segle i o II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias

Biografia

Hipotètic aspecte de l'estàtua olímpica de Zeus

Va créixer i va estudiar i treballar a Atenes. Es tenen informacions diverses del seu aprenentatge. Tant Hègies d'Atenes com Agelades d'Argos o el pintor Polignot de Tasos podrien haver estat els seus mestres. A favor d'Agelades es pot dir que l'estil de les nombroses escoles dòriques es pot veure en algunes de les seves obres. Va estudiar amb Miró i Policlet deixebles d'Agelades. Probablement a la seva família hi havia altres artistes, com el seu nebot, el pintor Panè; ell mateix fou pintor abans de passar a l'escultura; va treballar també per diverses ciutats gregues.

De la vida de Fídies, poca cosa més se'n sap a part de les seves creacions. Segons Plutarc va ser objecte d'atac per part dels enemics polítics de Pèricles, i morí a la presó d'Atenes el 332 aC. Segons Filòcor, tal com el cita un comentarista d'Aristòfanes, fugí a Elis el 337 aC on esculpí la gran estàtua de Zeus per encàrrec del govern de la ciutat, i més tard fou mort pels eleans el 332 aC. Per diverses raons la primera versió és més probable.

Obra

Plutarc, en la seva Vida de Pèricles, descriu vivament la intensa activitat artística que tingué lloc a Atenes durant el govern d'aquest estadista. Va utilitzar per decorar la seva pròpia ciutat els diners dels aliats atenencs per la defensa contra Pèrsia: fou realment afortunat que aquesta, després de Xerxes, no intentés res contra Grècia. Segons Plutarc "en totes aquelles obres Fídies fou el conseller i supervisor de Pèricles". L'escultor va incloure la seva cara, i la del general, en l'escut de la seva estàtua d'Atena Pàrtenos. I fou a través de Fídies que els enemics polítics de Pèricles l'atacaren.

Cal tenir en compte que no hi ha prou evidències que Fídies esculpís les estàtues del Partenó. Cap escriptor antic les hi atribueix, i rarament, o mai, va realitzar obres en marbre. Durant l'antiguitat fou reconegut per les seves estàtues de bronze o or i ivori. D'altra banda, diferents inscripcions demostren que els blocs de marbre utilitzats per als seus relleus del Partenó no foren portats a la ciutat fins al 434 aC, que probablement fos una data posterior a la mort de Fídies. També hi ha una notable diferència d'estil entre aquestes i les seves obres certificades. Per tant, és probable que la major part o tota la decoració del Partenó fos obra dels seus deixebles, com Alcàmenes i Agoracrit.

Les primeres de les seves grans obres foren dedicacions en memòria de Marató. A Delphi erigí un gran grup en bronze, incloent-hi les figures d'Apol·lo i Atenea, nombrosos herois àtics i el general Milcíades el Jove. A l'Acròpolis d'Atenes disposà una colossal estàtua d'Atenea, visible des de ben lluny mar endins. A Pellene (a l'Acaia), i a Platea, creà dues estàtues més d'Atenea, i també una d'Afrodita en ivori i or pel poble d'Elis.

Però entre els mateixos grecs, les dues obres de Fídies que més eclipsaren totes les altres, i esdevingueren la base de la seva fama, foren les colossals figures en or i ivori de Zeus i Atenea Partenos, les dues de mitjans del segle V aC. De la primera només en queden petites còpies en monedes d'Elis, on s'aprecia la seva postura i detalls del cap. El Déu estava assegut en un tron. El seu cos, d'ivori, i la seva roba, d'or. El seu cap era d'un estil més o menys arcaic: la màscara d'Otricoli que es considerava una còpia del seu cap és certament pròpia d'un estil cent anys posterior. De l'Atenea Partenos se n'han trobat dues còpies petites en marbre.

Actualment es conserven moltes estàtues de la mateixa escola de Fídies, però són còpies romanes, i no és segur que tinguin exactament el mateix estil. Adolf Frutwangler es va proposar trobar una estàtua de la qual el cap és a Bolonya, el cos a Dresden, una còpia de l'Atenea de Fídies a Lemnos, però les seves argumentacions no són concloents. Com a prova són molt més satisfactoris alguns torsos d'Atenea del segle V aC trobats a Atenes. L'excel·lent tors d'Atenea a l'École des Beaux Arts de París, que lamentablement ha perdut el cap, podrien servir per imaginar un original de Fídies. El treball de Fídies es caracteritza per la minuciositat dels detalls, per la majestuositat de les figures i per la representació dels petits objectes.

Els crítics de l'antiguitat valoren enormement els mèrits de Fídies. Especialment lloen l'ethos o nivell moral permanent de les seves obres, comparat amb el de les posteriors escoles "patètiques". Demetri qualifica les seves estàtues de sublims i al mateix temps precises.

El 1958 uns arqueòlegs trobaren el taller d'Olímpia on Fídies uní les parts del Zeus criselefantí. Encara hi restaven algunes estelles d'ivori, i la base d'una copa de bronze, on hi era gravat "Pertanyo a Fídies".

Estàtues

1. Athena a Pel·lene a Acaia, en vorí i or
2. L'estàtua colossal de bronze d'Athena Promachus, a l'Acròpoli
3. L'estàtua d'Athena Areia, a Platea de marbre pentèlic
4. Estàtua d'Atenea a l'Acròpoli
5. Estàtua d'Atenea a Roma, prop del temple de la Fortuna
6. Estàtua d'Atenea de vorí i or al Partenó, i altres escultures d'aquest temple
7. Una estàtua de bronze d'Apollo Parnopius a l'Acròpoli.
8. Aphrodita Urania en marbre de Paros al temple del Ceràmic
9. Estàtua de la Mare dels Déus al seu tron prop del Ceràmic
10. Estàtua d'Athena Hygieia, a l'Acròpoli (dubtosa)
11. Estàtua colossal de vorí i or de Zeus al temple d'Altis a la cova sagrada d'Olímpia
12. Estàtua chryselephantine d'Athena a Elis
13. Estàtua criselefantina d'Aphrodite Urania a Elis
14. Estàtua criselefantina d'Aesculapius a Epidaure
15. Estàtua d'Atenea al Ismenium a l'entrada de Tebes, de marbre
16. Estàtua criselefantina de Zeus a Mègara
17. Una amazona
18. Tres estàtues de bronze esmentades per Plini el Vell que diu que eren a Roma al seu temps, sobre les que diu: "item duo sign, quae Catulus in eadem aede (sc. Fortunae) posuit palliata, et alterum colosicon nudum"
19. Una estàtua de marbre de Venus
20. Estàtua dels Dioscurs, a Monte Cavallo a Roma

Algunes estàtues li han estat atribuïdes erròniament com el Nemesis d'Agoracritus, i el Temps i Oportunitat de Lisip. Unes estàtues de Zeus i Apol·lo a Patara a Lícia li foren igualment atribuïdes.

Notes

↑ D'acord amb l'Enciclopèdia Catalana.^[1]
↑ Forma usada pels hel·lenistes catalans.^[2]

Referències

↑ «Fídies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Diccionari llatí-català de noms propis. COLUMNA, p. 152. ISBN 84-7809-720-1.
↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.223. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].

Vegeu també

Nombre auri

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fídies

[2] D'acord amb l'Enciclopèdia Catalana.^[1]

[4] Forma usada pels hel·lenistes catalans.^[2]

[1] «Fídies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Diccionari llatí-català de noms propis. COLUMNA, p. 152. ISBN 84-7809-720-1.

[RBA-5] Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.223. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].

[a]

[b]

[3]

[1]

[2]