Fama (mitologia)
Segons la mitologia romana, Fama va ser una divinitat al·legòrica romana.
Tipus | deïtat grega deessa |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
Dades | |
Gènere | femení |
Virgili explica que la Fama, és a dir la "veu pública", va ser engendrada per Gea, la Terra després de Ceu i Encèlad. La descriu com una donzella amb unes ales cobertes d'ulls i de boques i que es desplaça volant amb gran rapidesa.
Ovidi s'imagina que aquesta divinitat viu al centre del món, allà on s'ajunten el cel, la terra i el mar, en un palau sonor de bronze, amb mil obertures per on hi entren totes les veus, incloses les més febles. Aquest palau sempre està obert i retorna amplificades les paraules que li arriben. La Fama tot ho veia i tot ho sentia, i des d'allà escampava les notícies que li venien, fossin certes o falses. Vivia envoltada per la Credulitat, l'Error, la Falsa Alegria, el Terror, la Sedició i els Falsos Rumors, i vigilava el món sencer des del seu palau.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 193. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 92. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1.