Federació Internacional de Bowling
La Federació Internacional de Bowling (FIQ) (en francès, Fédération Internationale des Quilleurs) és l'organisme internacional que regeix i promou la pràctica de les bitlles i el bowling.
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | FIQ |
| Tipus | Federació d'associacions esportives nacionals |
| Creació | 1952 |
| Activitat | |
| Esport | bitlles  |
| Àmbit | Mundial |
| Membre de | Associació Global de les Federacions Esportives Internacionals Associació de Federacions Esportives Internacionals Reconegudes pel COI |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| President | Jessie Phua |
| Part de | COI, Sportaccord, ARISF, IWGA. |
| Lloc web | http://www.fiq.org |
  
| |
Aquesta federació fundada l'any 1952[1][2] té el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional des de l'any 1979.[3]
Modalitats
modificaLa FIQ regula dues modalitats de bitlles, Ninepin i Tenpin (9 i 10 bitlles) a través de dues associacions mundials:[4]
- World Ninepin Bowling Association (WNBA)
- World Tenpin Bowling Association (WTBA)
- Zona Americana
- Federació Asiàtica de Bitlles
- Federació Europea de 10 bitlles
Les 9 bitlles es practiquen bàsicament a Europa, i les 10 bitlles es practiquen principalment en tres zones: Àsia, Amèrica i Europa.
Puntuació de la Federació Internacional de Bowling
modificaPer tal de fer l'esport més fàcil de seguir, augmenta l'audiència de la televisió i ajudar a convertir-se en un esport olímpic, la Federació Internacional de Bowling va establir un nou tipus de puntuació.[5]
Després de cada tirada se suma un punt per cada bitlla caiguda, però en cas de ple, el jugador rep trenta punts, i en un semiplè el jugador rep deu punts més una bonificació equivalent al nombre de bitlles caigudes en la primera tirada del semiple. La puntuació màxima és de 300, que s'aconsegueix fent deu plens seguits en una partida.[6]
Congressos
modificaEl primer congrés de la FIQ es va fer el novembre de 1952 a Múnic amb l'assistència de vuit federacions. Durant aquest congrés es va adoptar la primera constitució de la FIQ, que es va aplicar durant més de 20 anys.
Llista de congressos de la FIQ:[2]
| 1952 | Múnic |  RFA
|
| 1953 | Zürich |  Suïssa
|
| 1955 | Saarbrücken |  Saarland
|
| 1957 | Viena |  Àustria
|
| 1959 | Leipzig |  RDA
|
| 1961 | Straßburg |  França
|
| 1963 | Budapest |  Hongria
|
| 1965 | Stockholm |  Suècia
|
| 1967 | Salzburg | Àustria
|
| 1969 | Mamaia |  Romania
|
| 1971 | Milwaukee |  Estats Units
|
| 1973 | Dublin |  Irlanda
|
| 1975 | Londres |  Anglaterra
|
| 1977 | Helsinki |  Finlàndia
|
| 1979 | Manila |  Filipines
|
| 1981 | Milwaukee | Estats Units
|
| 1983 | Caracas |  Veneçuela
|
| 1985 | Viena | Àustria
|
| 1987 | Helsinki | Finlàndia
|
| 1989 | Wichita | Estats Units
|
| 1991 | Singapur |  Singapur
|
| 1993 | Roma |  Itàlia
|
| 1995 | Reno | Estats Units
|
| 1997 | Nottingham | Anglaterra
|
| 2001 | Abu Dhabi |  Emirats Àrabs Units
|
| 2003 | Kuala Lumpur |  Malàisia
|
| 2005 | Aalborg |  Dinamarca
|
| 2007 | Monterrey |  Mèxic
|
| 2009 | Las Vegas | Estats Units
|
| 2010 | Múnic | Alemanya
|
Presidents
modifica| Heinz Kopp | Alemanya
| |
| Dr. Iwan Krizanic |  Iugoslàvia
| |
| Adolf Oesch | Suïssa
| |
| Kauko Ahlström | Finlàndia
| |
| Frank K. Baker | Estats Units
| |
| Soetopo Jananto |  Indonèsia
| |
| Roger H. Tessman | Estats Units
| |
| Gerald L. Koenig | Estats Units
| |
| Steve Hontiveros | Filipines
| |
| Jessie Phua | Singapur
| |
| Kevin Dornberger | Estats Units
| |
| Sheikh Talal Mohammad Al-Sabah |  Kuwait
|
Referències
modifica- ↑ «Strike de Catalunya». El Mundo Deportivo, 09-11-2007.
- ↑ 2,0 2,1 «Història de la FIQ». FIQ.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Fitxa de la FIQ» (en anglès). ARISF.
- ↑ «What is FIQ all about?» (en anglès). FIQ. Arxivat de l'original el 2011-08-26. [Consulta: 24 agost 2011].
- ↑ Mackay, Duncan. «World Bowling Tour final winner backs new scoring system if it helps Olympic campaign» (en anglès), 21-02-2016. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2016. [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ «Weber to go to World Scoring» (en anglès), 29-07-2016. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2016. [Consulta: 10 novembre 2021].