Florbela Espanca
Florbela Espanca (Vila Viçosa, 8 de desembre de 1894 - Matosinhos, 8 de desembre de 1930) va ser una escriptora, considerada la millor representant de la poesia de les lletres portugueses.[1]
| |||
| Nom original | (pt) Florbela d'Alma da Conceição Espanca  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (pt) Flor Bela Lobo 8 desembre 1894 Vila Viçosa (Portugal) | ||
| Mort | 8 desembre 1930 (36 anys) Matosinhos (Portugal) | ||
| Causa de mort | suïcidi, sobredosi | ||
| Sepultura | Cemitério de Vila Viçosa (pt)  | ||
| Formació | Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia | ||
| Ocupació | Escriptora | ||
| Nom de ploma | Florbela Espanca | ||
| Obra | |||
Obres destacables Bruc en flor | |||
 
  | |||
Biografia
modificaEl 1913 es casa amb Alberto de Jesús Moutinho. El 1919 ingressa a la Facultat de Dret de Lisboa. Se separa poc després d'un avortament involuntari i es casa l'any 1921 amb Antonio José Marques Guimarães. La seva personalitat la portarà a un aïllament de la societat fins a arribar al suïcidi. No va ser reconeguda la seva obra fins després de la seva mort. Va aportar a la literatura portuguesa un sonet amb nous matisos que trencava amb la perfecció formal que seguia la tradició portuguesa.[2]
Florbela ens deixa obres com Charneca em flor ('Bruc en flor'), la seva obra mestra, que es publica l'any 1931 amb quaranta-sis sonets.[2] Es va exhaurir en una setmana i van haver de fer una segona edició augmentada amb trenta-tres sonets trobats entre els papers de l'autora, i que formaria part del volum Reliquiae.[3] En les seves primeres obres de sonets, Livro de Mágôas ('Llibre de les llàgrimes') i Soror Saudade ('Germana malenconia') i el conte Máscaras do destino ('Les màscares del destí'), dedicat al seu germà Apeles, mort l'any 1927, aflorava la tristesa de la seva vida, els amors no encertats i un avortament. A més a més, es publica Juvenilia, Cartas i els contes O Dominó Petro.
Florbela Espanca es publica per primer cop en català al 2022 per Edicions del Cràter, que publica Máscaras do destino i hi afegeixen 7 sonets. El resultat és el llibre 'Les màscares del destí i set sonets escolllits' de la col·lecció Renart.[4] El 2023 Lletra Impresa Edicions tradueix al català Bruc en flor, el llibre de poemes més conegut de l'autora.[1]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Florbela Espanca, la gran dama de la poesia portuguesa, en català per dues bandes». VilaWeb, 20231228.
- ↑ 2,0 2,1 L. Stegagno Picchio. Títol=Espança, Florbela. Pàg. 825. González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal:B 20872-63 (I). Barcelona
- ↑ G. Battelli. Títol=Brezo en flor. Pàg. 679. González Porto-Bompiani (coord.). González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol. II. Montaner y Simón, S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959. Barcelona
- ↑ «Més 324 - 08/07/2022». 324.cat, 08-07-2022. [Consulta: 10 juliol 2022].