Game Boy Advance

Game Boy Advance
	;
Marca	Nintendo
Sèrie	Línia Game Boy
Desenvolupador	Nintendo
Fabricant	Nintendo
Llançament	21 març 2001 Japó ; 11 juny 2001 Amèrica del Nord ; 22 juny 2001 Europa ; 8 juny 2004 Taiwan
Final de vida	14 maig 2010
Unitats venudes	81.510.000 (31 març 2022); 9.580.000 (30 setembre 2001); 18.160.000 (31 març 2002); 23.940.000 (30 setembre 2002); 33.810.000 (31 març 2003); 37.050.000 (30 juny 2003); 42.150.000 (30 setembre 2003); 49.420.000 (31 desembre 2003); 51.400.000 (31 març 2004); 53.720.000 (30 juny 2004); 58.130.000 (30 setembre 2004); 65.740.000 (31 desembre 2004); 66.790.000 (31 març 2005); 67.770.000 (30 juny 2005); 70.040.000 (30 setembre 2005); 74.250.000 (31 desembre 2005); 75.130.000 (31 març 2006); 75.810.000 (30 juny 2006); 76.790.000 (30 setembre 2006); 78.860.000 (31 desembre 2006); 79.460.000 (31 març 2007); 80.020.000 (30 juny 2007); 80.480.000 (30 setembre 2007); 80.720.000 (31 desembre 2007); 81.060.000 (31 març 2008); 81.240.000 (30 juny 2008); 81.360.000 (30 setembre 2008); 81.440.000 (31 desembre 2008); 81.470.000 (31 març 2009); 81.510.000 (31 març 2010)
Estat	Discontinuat
Característiques de CPUs
Freqüència	16,78 MHz
Característiques
CPU	ARM7TDMI
Bateria	Pila AA
Lloc web	gameboy.com
	← Game Boy Color Nintendo DS →

La Game Boy Advance (sovint abreviat GBA) és una videoconsola portàtil creada, fabricada i distribuïda per Nintendo. LA GBA és la consola successora de la popular Game Boy Color. Va ser llançada primerament al Japó el 21 de març del 2001,^[1] després a l'Amèrica del Nord l'11 de juny del 2001, llavors a Europa i a Espanya el 22 de juny del 2001, i per a acabar a la Xina el 8 de juny del 2004 (excepte a Hong Kong). El sobrenom en el seu desenvolupament va ser Project Atlantis.

Característiques

Successora de la popular Game Boy, és capaç d'executar gairebé tot el programari escrit per a la Game Boy i la Game Boy Color, així com nous programes desenvolupats tenint en compte les majors capacitats del sistema. Igual que pràcticament qualsevol consola 2D, té suport per maquinari per a dibuixar la pantalla, encara que les capacitats de la GameBoy Advance van resultar sorprenents en la seva presentació: fins a 128 sprites simultanis i fins a quatre plans de scroll, que poden ser escalats, girats i barrejats sense consumir temps de la CPU principal.^[2]

Té un processador ARM propi de 32 bits^[3] a 16,7 MHz, basat en l'arquitectura RISC, amb una potència suficient per a permetre el desenvolupament de jocs utilitzant el Llenguatge de programació C. El microprocessador ARM és capaç d'executar tant un joc d'instruccions amb una grandària d'instrucció de 32 bits com un joc d'instruccions anomenat "Thumb" d'una grandària de 16 bits. El sistema, a més, duu un processador Z80 a 2 MHz per a donar suport al programari de Game Boy clàssica i color, però els seus dos processadors no poden estar funcionant alhora a causa de diferències de voltatge i utilització del bus.

La pantalla LCD és capaç de mostrar una retícula de 240x160 píxels en color de 15 bits (32768 colors). Aquesta pantalla inclou més píxels que l'original Game Boy (160x144). Quan s'executen jocs anteriors, l'usuari pot prémer el botó L o el R per a commutar la pantalla entre mostrar 160x144 amb una vora negra o bé escalar a 240x144. Els primers jocs mostren paletes de color molt fosques perquè la pantalla en el kit de desenvolupament era molt més lluminosa que la de les unitats comercialitzades. Els títols més recents usen una correcció gamma en les seves paletes.

El generador d'imatges de la GBA té sis maneres de visualització (tres basats en blocs i tres basats en mapes de bit) i 96 KB de RAM dedicada. En les maneres de visualització basats en blocs, el sistema pot gestionar quatre capes pixel-a-pixel, dues capes pixel-a-pixel i una capa afí, o bé dues capes afins, i usa 64 KB de RAM per a les dades de cel·les i mapes i 32 KB per a les dades dels 'sprites'. En les maneres de mapa de bit, pot mostrar un mapa de bit gran de 16 bits, dos mapes de bits de 8 bit (en manera paginada) o bé un mapa de bit de 16 bit petit (amb paginació), usant 80 KB de RAM per a les dades de mapa i 16 KB per a les dades de 'sprite'. En totes les maneres, pot mostrar fins a 128 'sprites' (petits objectes mòbils individuals) de 8x8 fins a 64x64 pixels en color indexat de 4 o 8 bits. Cada 'sprite' pot ser dibuixat mitjançant mapeat directe píxel a píxel o bé per mapeat afí.

La interfície de la GBA amb el cartutx ROM inclou únicament un bus d'adreça de 24 bits multiplexat amb un bus de dades de 16 bits. (La consola Intellivision de Mattel ja havia usat anteriorment un bus multiplexat). Aquesta configuració limita la memòria direccionable directament a 16 megaparaules binàries (és a dir, 256 megabits o 32 megabytes). No obstant això, si el cartutx disposa de maquinari de commutació de bancs pot expandir aquesta quantitat mitjançant el control per programari de les línies superiors d'adreçament, commutant altres parts de la ROM en l'espai d'adreçament de la GBA.

La GBA també té un port sèrie per a connectar-se amb altres unitats GBA en una configuració similar a la xarxa token ring sobre una topologia física de bus. La GBA també pot rebre 256 KB en codi d'arrencada a través del port, fins i tot quan no té un cartutx connectat (el que es coneix com a multiboot o netboot). Això s'utilitza en les connexions multijugador, on diverses GBA poden funcionar amb un únic cartutx: la GBA que té el cartutx envia el codi inicial a les quals no ho tenen. El port sèrie pot (amb el cable adequat) connectar-se a un port sèrie RS-232 per a ajudar en la depuració i, hipotèticament, jugar per Internet, si bé encara no s'ha implementat una pila TCP/IP en la GBA.

Comparació de sistemes Game Boy

Comparant els diferents sistemes, d'esquerra a dreta: Game Boy (1989), Game Boy Pocket (1996), Game Boy Color (1998), Game Boy Advance (2001), Game Boy Advance SP (2003), Game Boy Micro (2005)

Referències

↑ «La Game Boy celebra 30 anys encara com la tercera consola més venuda de la història». 324cat. CCMA, 21-04-2019. [Consulta: 30 desembre 2023].
↑ Happ, Tom. «CowBite Virtual Harware Spec» (en anglès), 04-08-2002. [Consulta: 30 desembre 2023].
↑ «GBA Technical Specifications», 03-10-2005. Arxivat de l'original el 2005-10-03. [Consulta: 30 desembre 2023].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Game Boy Advance

Història i informació de la Game Boy Advance Arxivat 2008-07-24 a Wayback Machine. (castellà)
Game Boy Advance (anglès)
GBAdev.org Comunitat de desenvolupadors novells. (anglès)
cable multiboot Arxivat 2005-11-04 a Wayback Machine. versió lliure del cable i inclou esquemes, codi pel microcontrolador (anglès)
Comunitat i fòrums de Nintendo Arxivat 2006-11-17 a Wayback Machine. (castellà)

[1] «La Game Boy celebra 30 anys encara com la tercera consola més venuda de la història». 324cat. CCMA, 21-04-2019. [Consulta: 30 desembre 2023].

[2] Happ, Tom. «CowBite Virtual Harware Spec» (en anglès), 04-08-2002. [Consulta: 30 desembre 2023].

[3] «GBA Technical Specifications», 03-10-2005. Arxivat de l'original el 2005-10-03. [Consulta: 30 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]