Gerhart Hauptmann

Gerhart Johann Robert Hauptmann (Obersalzbrunn, Polònia, 1862 - Agnetendorf, Alemanya 1946) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1912.

Gerhart Hauptmann

Nom original	(de) Gerhart Johann Robert Hauptmann
Biografia
Naixement	15 novembre 1862 Szczawno-Zdrój (Polònia)
Mort	6 juny 1946 (83 anys) Jagniątków (Polònia)
Causa de mort	bronquitis
Grup ètnic	Alemanys
Formació	Universitat de Jena
Activitat
Camp de treball	Forma dramàtica
Ocupació	dramaturg, autobiògraf, guionista, novel·lista, poeta, lletrista, escriptor
Activitat	1888 -
Membre de	Durch!
Moviment	Naturalisme
Obra
Obres destacables (1892) Els teixidors (1893) The Assumption of Hannele (en) (1911) The Rats (en)
Família
Cònjuge	Margarete Hauptmann (1904–) Marie Thienemann Hauptmann (1885–1904)
Fills	Ivo Hauptmann  ()
Premis
(1932)  Premi Goethe (15 novembre 1922)  Adlerschild des Deutschen Reiches (1912)  Premi Nobel de Literatura (1911)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1905)  premi Franz Grillparzer, per l'obra El pobre Enrich (1899)  premi Franz Grillparzer, per l'obra L'ordinari Henschel (1896)  premi Franz Grillparzer, per l'obra The Assumption of Hannele (en)  Medalla Goethe d'Art i Ciència  doctor honoris causa per la Universitat Carolina de Praga  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford  doctor honoris causa per la Universitat de Leipzig  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  doctor honoris causa per la Universitat de Colúmbia  Ehrenring der Stadt Wien  Orde de l'Àguila Roja, 4a classe  Pour le Mérite
Signatura
Lloc web	gerhart-hauptmann-gesellschaft.de

Biografia i obres

Va néixer el 15 de novembre del 1862 a la ciutat polonesa d'Obersalzbrunn, anomenada avui dia Szczawno-Zdrój i situada al voivodat de la Baixa Silèsia. Va estudiar a Breslau (actual Wrocław) i després fou enviat a Jawor per aprendre agricultura a la granja del seu oncle. Com no li agradava aquest tipus de vida, va tornar a Breslau per convertir-se en escultor. Posteriorment, va estudiar filosofia i ciències naturals a la Universitat de Jena.

Un cop graduat entre 1883 i 1884 va viure a Itàlia. Al maig del 1885, Hauptmann es va casar i es va establir a la ciutat d'Erkner, suburbi de Berlín, i es decantà finalment per la literatura en la qual aviat va arribar a una gran reputació com un dels principals representants del drama modern. A la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste d'artistes considerats com a irreemplaçables, que eren exempts de serveis al front per a protegir l'herència cultural alemanya. Va morir el 6 de juny del 1946 a la ciutat d'Agnetendorf, en aquells moments situada a Alemanya i avui dia anomenada Jagniątków i situada a Polònia.

Obra literària

Gerhart Hauptmann

El 1891, es va retirar a Schreiberhau, situada a la regió de Silèsia. El primer drama de Hauptmann, Vor Sonnenaufgang (Abans de l'alba, 1889) va inaugurar el moviment naturalista en la literatura alemanya moderna, li va permetre conquerir l'enemistat dels crítics ortodoxos i el suport entusiasta dels escriptors alemanys joves. A aquesta obra, la seguiren Donis Friedensfest (1890), Einsame Menschen (1891) i Die Weber (Els teixidors, 1892), drama de gran abast que representa l'aixecament dels teixidors silesians del 1844.

Dels següents treballs de Hauptmann, cal esmentar les comèdies Kollege Crampton (1892), Der Biberpelz (La pell de castor, 1893) i Der rote Hahn (1901); el "poema dramàtic" Hannele (1893), i un drama històric, Florian Geyer (1895). També va escriure dues tragèdies relacionades amb el passat de Silèsia, Fuhrmann Henschel (1898) i Rose Berndt (1903), i els drames Die versunkene Glocke (La campana submergida, 1897) i Und Pippa tanzt (I Pipa balla!, 1905).

El misticisme poètic caracteritza moltes de les seves obres posteriors com Der Naer in Christo Emanuel Quint (El boig en Crist Emanuel Quint, 1910), Der Ketzer von Soana (L'heretge de Soana, 1918), Die Insel der grossen Mutter (L'illa de la Gran Mare, 1921).

Va adquirir fama d'intel·lectual radical, fama que el va perseguir durant molts anys, a pesar de ser un asceta aristocràtic que va aconseguir sobreviure tranquil·lament a tots els successos tant de la República de Weimar com al Tercer Reich de Hitler.

L'any 1912, va ser guardonat amb Premi Nobel de Literatura en reconeixement a la seva producció fructuosa, variada i excepcional en el regne de l'art dramàtic.

Hauptmann i el seu teatre, a Catalunya

A la primera dècada del segle xx, la influència de Gerhart Hauptmann en el teatre català queda palesa en la quantitat respectable i inusual de traduccions que es fan de les obres d'aquest autor i que s'estrenen en els escenaris barcelonins. La majoria d'aquestes publicades dins la col·lecció «De tots colors»:

• Ànimes solitàries (Einsame Menschen). Drama en 5 actes. Traducció d'Oriol Martí. 1906.
• Els teixidors de Silèsia (Die Weber). Drama en 5 actes. Traducció de Carles Costa i Josep Maria Jordà. 1909.
• L'assumpció d'Hannele Mattern (Hanneles Himmelfahrt) Drama d'ensomni en 2 parts. Traducció de Carles Capdevila. 1908.
• La Campana submergida (Die Versunkene Glocke) Rondalla dramàtica en 5 actes. Traducció de Salvador Vilaregut. 1908.
• L'ordinari Henschel (Fuhrmann Henschel). Drama en 5 actes. Traducció d'August Pi i Sunyer. 1908.
• El pobre Enric. (Der arme Heinrich) Llegenda germànica en 5 actes. Traducció de Marc Jesús Bertran. 1909.
• Rosa Bern (Rose Bernd). Drama en 5 actes. Traducció de Martí Alegre i Marc Jesús Bertran. 1909.
• Els teixidors. Traducció de Feliu Formosa. Adesiara editorial, Martorell, 2020. ISBN 978-84-16948-53-6

Obra publicada

Teatre 1891: Einsame Menschen 1892: Die Weber 1894: Hanneles Himmelfahrt 1896: Elga 1896: Die Versunkene Glocke 1898: Fuhrmann Henschel 1900: Michael Kramer 1900: Schluck und Jau 1902: Der arme Heinrich 1903: Rose Bernd 1906: Gabriel Schillings Flucht 1907: Die Jungfern von Bischofsberg 1908: Kaiser Karls Geisel 1909: Griselda 1912: Peter Brauer 1913: Festspiel in deutschen Reimen 1914: Magnus Garbe, reversionat el 1942 1920: Indipohdi 1925: Veland 1921-1926: Herbert Engelmann 1928: Spuk, dos actes: Die schwarze Maske i Hexenritt) 1933: Die goldene Harfe 1935: Hamlet im Wittenberg 1937: Die Finsternisse 1936-1937: Ulrich von Lichtenstein 1935-1938: Die Tochter der Kathedrale

Novel·les 1910: Der Narr in Christo Emanuel Quint 1912: Atlantis 1923: Phantom 1926: Wanda, der Dämon 1928: Die Insel der grossen Mutter 1932: Um Volk und Geist 1936: Im Wirbel der Berufung 1937: Der Abenteuer meiner Jugend Novel·les curtes 1888: Bahnwärter Thiel 1924: Die Ketzer von Soana (traduïda al català per Ramon Farrés. Martorell: Adesiara, 2012) 1887-1927: Marginalien, recull 1938: Sonnen 1939: Der Schuss im Park Poesia 1885: Promethidenlos 1921: Anna 1924: Die blaue Blume 1927: Till Eulenspiegel 1934: Das Meerwunder 1912-1942: Der grosse Traum, recull poètic

Reconeixements

Els Teixidors de Silèsia de Gerhart Hauptmann, traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1919 dins la col·lecció La Novel·la Teatral Catalana

En honor seu s'anomenà l'asteroide (8381) Hauptmann, descobert el 21 de desembre del 1992 per Freimut Börngen.

Música

El compositor Benno Bardi, alemany, posà música a diverses obres seves.

Enllaços externs

• «Gerhart Hauptmann» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
• (anglès) Gehart Hauptmann al Projecte Gutenberg.