Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC)
Gneu Corneli Lèntul (llatí: Gnaeus Cornelius L. f. L. n. Lentulus) va ser un magistrat romà dels segles iii i ii aC. Era fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser cònsol l'any 201 aC, i formava part de la família dels Cornelis Lèntuls, d'origen patrici.
Biografia | |
---|---|
Naixement | Abans de 239 aC antiga Roma |
Mort | 184 aC Roma |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
Qüestor Campània | |
212 aC – 212 aC | |
Edil curul | |
205 aC – 205 aC | |
Cònsol romà | |
201 aC – 201 aC Juntament amb: Publi Eli Petus | |
Triumvir ad colonos scribendos (es) Narnia (en) | |
199 aC – 199 aC | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana mitjana |
Família | |
Família | Cornelis Lèntuls |
Cònjuge | valor desconegut valor desconegut |
Fills | Gneu Corneli Lèntul, Luci Corneli Lèntul Llop |
Pares | Luci Corneli Lèntul Caudí i valor desconegut |
Germans | Luci Corneli Lèntul Luci Corneli Lèntul Caudí |
Va ser qüestor l'any 212 aC, edil curul amb el seu germà Luci el 205 aC i cònsol el 201 aC. Desitjava ser destinat a la província d'Àfrica per acabar la Segona Guerra Púnica contra Cartago, però finalment el senat va donar aquesta glòria a Publi Corneli Escipió Africà, i Lèntul es va haver de conformar de dirigir la flota romana a la costa de Sicília amb ordres d'anar a Àfrica si calia. Escipió deia sovint que només amb el desig de Lèntul s'hauria d'haver pogut destruir Cartago.[1]
Més tard, el 199 aC va ser un dels magistrats extraordinaris (triumviri coloniae deducendae) per dirigir la fundació d'una colònia romana a Nàrnia.[2]