Viquipèdia

Grease

pel·lícula

Grease és una comèdia musical estatunidenca rodada per Randal Kleiser el 1978. Està basada en un musical de Broadway creat per Jim Jacobs i Warren Casey el 1972, que porta el mateix nom.[1]

Infotaula de pel·lículaGrease
Fitxa
DireccióRandal Kleiser Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
John Travolta
Olivia Newton-John
Stockard Channing
Jeff Conaway
Barry Pearl
Michael Tucci
Didi Conn
Dinah Manoff
Eve Arden
Sid Caesar
Dennis Cleveland Stewart
Eddie Deezen
Alice Ghostley
Joan Blondell
Lorenzo Lamas
Frankie Avalon
Fannie Flagg
Edd Byrnes
Annette Charles
Kelly Ward
Dody Goodman
Ellen Travolta
Sha Na Na
Jamie Donnelly
Antonia Franceschi
Andy Tennant
Michael Biehn
Sean Moran
Wendie Jo Sperber
John Michael Graham Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRobert Stigwood i Allan Carr Modifica el valor a Wikidata
GuióBronte Woodard i Allan Carr Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Farrar i Barry Gibb Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBill Butler Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRSO Records i Paramount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena13 juny 1978 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min i 108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLos Angeles i Malibu Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació395.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enGrease Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia romàntica, cinema musical i cinema per a adolescents Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1958 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgreasemovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0077631 FilmAffinity: 442365 Allocine: 579 Rottentomatoes: m/grease Letterboxd: grease Mojo: grease Allmovie: v20546 TCM: 4603 Metacritic: movie/grease TV.com: movies/grease AFI: 55211 TMDB.org: 621
Instagram: gogrease Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula, ambientada en un institut esatunidenc dels anys 50, narra la història d'amor entre dos joves molt diferents, la Sandy, una estudiant de bona família, i en Danny, un trinxeraire rocker, encarnats per Olivia Newton-John i John Travolta, respectivament.

El musical, que va comptar amb un gran èxit en el seu moment, s'ha convertit en un clàssic del seu gènere. Va significar una redescoberta pel jove públic de l'època de l'ambient cultural i musical de la fi dels anys 50, i la banda sonora -que barreja rock and roll, boogie-woogie i pop- va ser número u de vendes en nombrosos països. El 2020, Grease va ser seleccionada per a la conservació al National Film Registry dels Estats Units per la Biblioteca del Congrés com a «important culturalment, històricament o estèticament».[2][3]

El 1982 se'n va fer una seqüela, Grease 2, amb la intenció d'aprofitar aquest èxit.

Argument

modifica

Durant l'estiu del 1958, Sandy, una estudiant australiana va de vacances als Estats Units i coneix en Danny, el cap de la banda de joves dels "T-Birds". S'enamoren, però, s'acaba quan arriba el final les vacances, ja que Sandy ha de tornar al seu país.

Tanmateix, l'atzar fa que Sandy es quedi als Estats Units i que s'integri en l'institut Rydell, que és el mateix on estudia Danny, tot i que ells no ho saben. Allà es fa amiga d'un grup de noies, les "Pink Ladies", liderat per Betty Rizzo. Així, Danny i Sandy expliquen als seus amics, cadascun pel seu cantó, el seu amor de vacances perdut. Danny i Sandy s'acaben trobant i decideixen reprendre la seva relació, però l'actitud de Danny ha canviat, ja no és el noi encantador i atent que la Sandy va conèixer a l'estiu, ara és cregut i insensible.

En paral·lel, hi ha la rivalitat entre la banda de Danny, els "T-Birds" i la dels "Scorpions" i la carrera de cotxes en la qual s'enfrontaran serà determinant. Finalment, Sandy i Danny intenten canviar fent el possible per tal d'agradar a l'altre.

Repartiment

modifica

Principals

modifica

Secundaris

modifica

Producció

modifica

El Director Randal Kleiser es va prendre nombroses llibertats amb la font del material original, sobretot traslladant l'escenari d'un entorn urbà de Chicago (basat en l'Institut William Howard Taft,[4]) on es situava el musical original, a un lloc més suburbà, reflectint els seus propis anys d'adolescència a l'Institut Radnor als suburbis de Filadèlfia.[5] Va tenir poc control sobre els aspectes musicals de la pel·lícula; la seva elecció del tema principal, una composició de Charles Fox i Paul Williams, va ser descartada quan Robert Stigwood i Allan Carr van encarregar una cançó al client de Stigwood Barry Gibb a l'últim moment.[6][7]

Càsting

modifica

John Travolta havia treballat anteriorment amb Stigwood a Febre del dissabte nit, va gravar l'èxit dels 10 millors "Let Her In" el 1976, i anteriorment havia aparegut com a Doody en un producció en gira de la versió escènica de Grease. Com a part d'un acord de tres pel·lícules amb Stigwood, Travolta va rebre el paper principal després que Henry Winkler el rebutgés per por de quedar encasellat com a greaser, després d'haver estat interpretant el paper similar d'Arthur Fonzarelli a Happy Days des de 1974.[8] Winkler més tard es penediria d'aquesta decisió.[8][9] El director Randal Kleiser no havia dirigit mai cap llargmetratge abans, però havia dirigit Travolta al telefilm de 1976 The Boy in the Plastic Bubble; Kleiser i Travolta van desenvolupar un vincle platònic estret al llarg de la producció, ajudant a Travolta a mantenir el focus mentre lamentava la mort de Diana Hyland (la seva xicota en aquell moment i la seva mare a la pantalla a Bubble).[8] Abans que Newton-John fos contractada, Allan Carr estava considerant nombrosos noms com Carrie Fisher,[10][11] Ann-Margret, Deborah Raffin,[12] Susan Dey i Marie Osmond pel paper principal. Fisher, que feia poc que havia acabat La guerra de les galàxies, finalment va ser rebutjada perquè ni Stigwood ni Carr sabien si podria cantar.[8] Osmond gairebé va aconseguir el paper abans d'adonar-se de fins a quin punt el personatge es transformava en una rebel i el va rebutjar[13] per protagonitzar Goin' Coconuts. Carr finalment va triar Newton-John després d'una trobada casual en una vetllada organitzada per Helen Reddy.[14] Newton-John havia fet poca actuació abans d'aquesta pel·lícula, amb només dos crèdits cinematogràfics fins aquell moment (Funny Things Happen Down Under de 1965 i la pel·lícula poc vista de 1970 Toomorrow, que va ser anterior al seu avenç com a cantant); va sol·licitar una prova de pantalla abans d'acceptar el paper.[14] Newton-John va acceptar un preu de venda reduït a canvi d'un paper estelar i la possibilitat de reescriure el guió, que incloïa canviar l'origen del seu personatge a una immigrant australiana (per evitar haver d'emular un accent americà) i fer-la menys passiva.[14] En un cas de vida imitant l'art, la pròpia carrera musical de Newton-John patiria una transformació semblant a la dels personatge de Sandy Olsson; el seu següent àlbum després de Grease, el provocadorment titulat Totally Hot, presentava un enfocament molt més sexual i orientat al pop, amb Newton-John apareixent a la portada de l'àlbum amb un vestit de pell similar i els cabells despentinats.[15]

Lucie Arnaz va fer una audició per al paper de Rizzo, però una clienta de talent de Carr, Stockard Channing, va ser escollida per al paper, diversos anys després del seu darrer paper important al cinema, el del seu debut a Dos estafadors i una herència.[8] Amb 33 anys, va ser el membre del repartiment més gran que va interpretar una estudiant de secundària, i Kleiser va fer que ella i els altres actors que interpretaven els estudiants fessin una prova per veure si podien passar per més joves en primers plans.[8] Es va fer servir un enfocament més suau en algunes de les cares dels actors més grans.[13] Channing va pressionar molt per mantenir la cançó climàtica "There Are Worse Things I Could Do" a la partitura contra les objeccions de Carr.[13]

Elvis Presley va ser considerat per al paper de The Teen Angel però va morir abans de la producció.[13] Donny Osmond va ser un altre Teen Angel potencial abans que Avalon fos escollit,[13] igual que Frankie Valli, a qui s'havia donat l'opció de cantar el tema o d'aparèixer com el Teen Angel (va triar el primer).[16]

Reconeixements

modifica
Premi Categoria Destinatari(s) Resultat
Oscar[17] Millor cançó original «Hopelessly Devoted to You»
Music i lletra per John Farrar 		Nominat
Premis Globus d'Or[18] Millor pel·lícula musical o còmica Nominat
Millor actor musical o còmic John Travolta Nominat
Millor actriu musical o còmica Olivia Newton-John Nominat
Millor cançó original «Grease»
Música i lletra per Barry Gibb 		Nominat
«You're the One That I Want»
Música i lletra per John Farrar 		Nominat
Goldene Leinwand Guanyador
Premi Jupiter Millor actor internacional John Travolta Nominat
Millor actriu internacional Olivia Newton-John Nominat
National Film Preservation Board National Film Registry Inclosa
Premis People's Choice Pel·lícula general preferida Guanyador
Pel·lícula musical preferida Guanyador
Intèrpret musical masculí preferit John Travolta Nominat
Intèrpret musical femení preferit Olivia Newton-John Guanyador
Actriu de repartiment de pel·lícula preferida Stockard Channing Guanyador
Premis Satellite[19] Millor Clàssic en DVD Nominat
Premis TV Land[20] Seqüència de ball de pel·lícula que has recreat a la teva sala d'estar «You're the One That I Want» Nominat

Reconeixements de l'American Film Institute

modifica

Banda sonora

modifica

L'àlbum Grease: The Original Soundtrack from the Motion Picture va acabar 1978 com el segon més venut als Estats Units només per darrere d'una altra banda sonora, la de la pel·lícula Febre del dissabte nit, també protagonitzada per Travolta.[24] La cançó «Hopelessly Devoted to You» va ser nominada a un Oscar a la millor cançó original. La cançó «You're the One That I Want» va ser llançada com a senzill abans de l'estrena de la pel·lícula i es va convertir immediatament en número ú a les llistes, tot i no estar a l'espectacle original i no haver estat vista a la pel·lícula en aquell moment.[25] A més, el número de ball de "You're the One That I Want" va ser nominat al premi de TV Land per "Seqüència de ball de pel·lícula que has recreat a la teva sala d'estar" el 2008.[20] Al Regne Unit, els dos duets Travolta/Newton-John, «You're the One That I Want» i «Summer Nights», van ser tots dos èxits número u i el 2018 encara es trobaven entre els 30 senzills més venuts de tots els temps (en els números 5 i 28, respectivament).[26] La cançó del títol de la pel·lícula també va ser un senzill d'èxit número u per a Frankie Valli.[27]

La cançó «Look at Me, I'm Sandra Dee» fa referència Sal Mineo en la versió escènica original. Mineo va morir apunyalat un any abans del rodatge, així que la frase es va canviar per referir-se a Elvis Presley. Les referències a Troy Donohue, Doris Day, Rock Hudson i Annette Funicello són de la versió escènica original. Casualment, aquesta escena, així com l'escena anterior i l'escena posterior, es van filmar el 16 d'agost de 1977, data de la mort de Presley.[28]

Algunes de les cançons no estaven presents a la pel·lícula; les cançons que apareixen a la pel·lícula però no a la banda sonora són "La Bamba" de Ritchie Valens, "Whole Lotta Shakin' Goin' On" de Jerry Lee Lewis, "Alma Mater", "Paròdia d'Alma Mater" i "Rydell Fight Song". "Alone at a Drive-in Movie (Instrumental)", "Mooning" i "Freddy My Love" no estan presents a la pel·lícula, tot i que les tres figuren als crèdits finals a més d'estar a la banda sonora. (Tant "Mooning" com "Rock'n'Roll Party Queen", l'últim dels quals es va interpretar a la pel·lícula com a música de fons, van ser escrits al musical per a un personatge anomenat Roger que es va deixar fora de la pel·lícula, substituït per Putzie que no cantava. En general, totes les cançons del musical interpretades per personatges diferents de Danny, Rizzo, Sandy, Johnny Casino o Teen Angel es van treure de la pel·lícula o es van donar a altres personatges, inclòs el número de Marty Maraschino "Freddy My Love", "Greased Lightnin'" de Kenickie i "Those Magic Changes" de Doody.) Dues cançons del musical, "Shakin' at the High School Hop" i "All Choked Up", es van deixar de banda de la pel·lícula i la banda sonora.

Les cançons apareixen a la pel·lícula en el següent ordre:

  1. "Love Is a Many-Splendored Thing"
  2. "Grease"
  3. "Alma Mater"
  4. "Summer Nights" – Danny, Sandy, Pink Ladies i T-Birds
  5. "Rydell Fight Song" – Rydell Marching Band
  6. "Look at Me, I'm Sandra Dee" – Rizzo i Pink Ladies
  7. "Hopelessly Devoted to You" – Sandy
  8. "Greased Lightnin'" – Danny i T-Birds
  9. "La Bamba"
  10. "It's Raining on Prom Night"
  11. "Whole Lotta Shakin' Goin' On"
  12. "Beauty School Dropout" – Teen Angel i Female Angels
  13. "Rock n' Roll Party Queen"
  14. "Rock and Roll Is Here to Stay"
  15. "Those Magic Changes" – Johnny Casino and the Gamblers; Danny canta a la pantalla
  16. "Tears on My Pillow" – Johnny Casino and the Gamblers
  17. "Hound Dog" – Johnny Casino and the Gamblers
  18. "Born to Hand Jive" – Johnny Casino and the Gamblers
  19. "Blue Moon" – Johnny Casino and the Gamblers
  20. "Sandy" – Danny
  21. "There are Worse Things I Could Do" – Rizzo
  22. "Look at Me, I'm Sandra Dee" (Represa) – Sandy
  23. "Alma Mater Parody" (Instrumental)
  24. "You're the One That I Want" – Danny, Sandy, Pink Ladies, i T-Birds
  25. "We Go Together" – repartiment
  26. "Grease" (Represa)

Curiositats

modifica
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
  • Primer va ser estrenada a Espanya sota el títol de Brillantina, però després es va recuperar el títol original.
  • Olivia Newton-John era poc inclinada a actuar en la pel·lícula a causa de les seves males experiències anteriors en el cinema, però John Travolta es va presentar a casa seva i li va demanar que fes la pel·lícula amb ell, el que la va fer canviar de parer.
  • Jeff Conaway (Kenickie) és més alt que John Travolta (Danny), pel que havia de caminar de manera especial per semblar més baix.
  • El somni de Stockard Channing (Rizzo) era de rodar un musical en què tingués un pes en la història, i va poder complir-lo rodant aquesta pel·lícula.
  • El personatge de Sandy Olson (interpretat per Olivia Newton-John) estava basat en l'actriu Sandra Dee i el de Rizzo en Marilyn Monroe.
  • Només Lorenzo Lamas (Tom, nou nòvio de Sandy) i Dinah Manoff (Marty, de les Pink Ladies) tenien l'edat aproximada dels personatges que interpretaven: 19 anys. La resta superaven els 24: John Travolta en tenia 24, Olivia Newton-John 30, Stockard Channing 34 i ja s'havia casat 3 vegades, Jeff Conaway tenia 28 anys i ja s'havia casat una vegada, Barry Pearl en tenia 28, Michael Tucci 34, Kelly Ward 24 i duia un any casat, Didi Conn 27 i Jamie Donnelly 31.
  • «You're The One That I Want», una de les més reeixides i recordades cançons de Grease, va estar a punt de no aparèixer perquè al director no li agradava. També va passar amb la cançó principal, «Grease», composta per Barry Gibb, membre dels Bee Gees.
  • L'escena en la qual Rizzo cita Elvis Presley va ser rodada el dia en què aquest va morir.
  • Jeff Conaway es va casar amb la germana d'Olivia Newton-John el 1980, 2 anys després del rodatge. Es van divorciar el 1985.
  • Els pantalons que duu Olivia Newton-John en l'escena final va ser una aportació pròpia.

Referències

modifica
  1. ↑ «Grease movie soundtrack earns its second #1 hit». History.com. Arxivat de l'original el 2 novembre 2012. [Consulta: 30 octubre 2012].
  2. ↑ McNary, Dave. «'Dark Knight,' 'Shrek,' 'Grease,' 'Blues Brothers' Added to National Film Registry». Variety, 14-12-2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  3. ↑ Alter, Rebecca. «Shrek Has Been Inducted Into the National Film Registry», 14-12-2020. Arxivat de l'original el 14 desembre 2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  4. ↑ WOULFE, MOLLY. «'Grease' has deep, dark Chicago roots» (en anglès), 02-01-2009. [Consulta: 20 octubre 2021].
  5. ↑ Nick Vadala. «'Grease's' Rydell High, inspired by Radnor High School, is getting an HBO Max series», 17-10-2019. Arxivat de l'original el 25 maig 2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
  6. ↑ Fox, Charles. Killing Me Softly: My Life in Music. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010. ISBN 9780810869929. OCLC 678101101. 
  7. ↑ «Gibb Songs : 1978».
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Callahan, Michael (January 26, 2016). «How Grease Beat the Odds and Became the Biggest Movie Musical of the 20th Century». Vanity Fair. 
  9. ↑ «Henry Winkler on 'Barry,' 'The French Dispatch' and some of his missed career chances», 15-10-2021.
  10. ↑ Hood, Micaela. «Carrie Fisher could have played Sandy in 'Grease'». New York Daily News, 27-01-2016. [Consulta: 27 octubre 2021].
  11. ↑ Loughrey, Clarisse. «Carrie Fisher almost played Sandy in Grease», 28-01-2016. [Consulta: 25 juny 2021].
  12. ↑ Falcone, Dana Rose (January 27, 2016). «Grease: 10 things you didn't know about the 1978 hit film». Entertainment Weekly. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «7 'Grease' Facts You May Not Have Known».
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Windeler, Robert. «Ohh Sandy! – Olivia Newton-John». People, 31-07-1978. Arxivat de l'original el 2 desembre 2008. [Consulta: 10 novembre 2008].
  15. ↑ Erlewine, Michael. All music guide to country: the .... Hal Leonard Corporation, 1997. ISBN 9780879304751 [Consulta: 13 agost 2010]. 
  16. ↑ Robins, Wayne (September 3, 2013). «Frankie Valli Q&A: Looking Back at 50 Years of The Four Seasons». Billboard. 
  17. ↑ «The 51st Academy Awards (1979) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 17 octubre 2014. [Consulta: 31 octubre 2011].
  18. ↑ «Grease – Golden Globes». [Consulta: 12 agost 2021].
  19. ↑ «2006 Satellite Awards». [Consulta: 24 agost 2021].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Grease - IMDb». Arxivat de l'original el 6 febrer 2017. [Consulta: 1r juliol 2018].
  21. ↑ «AFI's 100 YEARS...100 PASSIONS» (en anglès). AFI. [Consulta: 9 febrer 2024].
  22. ↑ «AFI's 100 YEARS...100 SONGS» (en anglès). AFI. [Consulta: 9 febrer 2024].
  23. ↑ «AFI's 100 YEARS OF MUSICALS» (en anglès). AFI. [Consulta: 9 febrer 2024].
  24. ↑ «Year End Charts—Year-end Albums—The Billboard 200». Billboard.com. Arxivat de l'original el 2007-12-11. [Consulta: 20 desembre 2010].
  25. ↑ VH1's "Behind the Music: Grease"
  26. ↑ Myers, Justin «The UK's biggest selling singles of all time». Official Charts Company, 14-06-2018 [Consulta: 26 abril 2021].
  27. ↑ «[[[:Plantilla:BillboardURLbyName]] Billboard Hot 100]». Billboard. [Consulta: 27 abril 2012].
  28. ↑ Getlen, Larry «Tales of Ancient 'Grease'». New York Post, 04-07-2010 [Consulta: 27 abril 2012].

Enllaços externs

modifica
  • Web oficial Arxivat 2007-01-29 a Wayback Machine. (anglès)
  • https://www.imdb.com/title/tt0077631/fullcredits
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grease&oldid=34283105»