Hematopoesi

L'hemopoesi o hematopoesi (del gr. αἷμα,-ατος-, 'sang' i ποίησις , 'creació') és el procés de formació, desenvolupament i maduració dels elements figurats o cèl·lules sanguínies presents a la sang^[1] (eritròcits, leucòcits i plaquetes) a partir d'un precursor cel·lular comú i indiferenciat conegut com a cèl·lula mare hematopoètica pluripotencial, unitat formadora de clons, hemocitoblast o stem cell .^[2]

Les cèl·lules mare, que en l'adult es troben a la medul·la òssia vermella, són les responsables de formar totes les cèl·lules i derivats cel·lulars que circulen per la sang. Les cèl·lules sanguínies són degradades per la melsa i els macròfags del fetge.^[3] Aquest últim també elimina les proteïnes i altres substàncies de la sang.

Teixit hematopoètic

L'hemopoesi del teixit hematopoètic aporta la cel·lularitat i el microambient tissular necessari per generar els diferents constituents de la sang. En l'adult, el teixit hematopoètic forma part de la medul·la òssia vermella i allí és on ocorre l'hemopoesi normal.^[2].^[4]

Durant l'ontogènesi, varia el lloc on ocorre l'hemopoesi, per la diferent implantació del teixit hematopoètic. Així es constaten tres fases seqüencials segons els llocs hematopoètics:

Fase mesoblàstica o megaloblastia : fase inicial, al peduncle del tronc i sac vitel·lí, durant la 2a setmana embrionària. Ambdues estructures tenen pocs mm de longitud.
Fase hepàtica : a la 6a setmana de vida embrionària, el fetge és sembrat per cèl·lules mares del sac vitel·lí.
Fase medul·lar o mieloide : la melsa i la medul·la òssia fetal presenten sembres de cèl·lules mares hepàtiques.

Concepte

Els històlegs del segle xix i principis del XX classificaven les cèl·lules de la sang en dues categories o llinatges segons el seu suposat lloc d'origen: de la medul·la òssia vermella, o dels òrgans limfoides (ganglis limfàtics, melsa o tim).

Amb algunes correccions-, ja que no es considera vàlida la suposició d'un origen dual de les cèl·lules sanguínies i s'entén actualment que totes tenen un origen únic i comú en la medul·la òssia-, tal classificació segueix vigent:.^[5]

L'"estirp mieloide", que comprèn els eritròcits, plaquetes, leucòcits granulars (neutròfils, basòfils i eosinòfils) i monòcits-macròfags. El desenvolupament d'aquests elements es coneix com a mielopoesi i es desenvolupa a partir d'una cèl·lula mare precursora comuna.
L'"estirp limfoide", que comprèn únicament els limfòcits, que poden ser de dos tipus: limfòcits B i limfòcits T (hi ha un tercer tipus, els limfòcits NK). El desenvolupament d'aquestes cèl·lules es denomina limfopoesi .

Mielopoesi

Glòbuls blancs immadurs a la medul·la òssia, pertanyents als estadis de la granulopoesi.

La mielopoesi és el procés que dona lloc a la generació, desenvolupament i maduració del component mieloide de la sang: eritròcits, plaquetes, neutròfils, basòfils, eosinòfils i monòcits. A cada tipus mieloide li correspon respectivament un procés generatiu diferent.^[6]

Eritropoesi

La vida finita dels eritròcits, amb una mitjana de 120 dies, requereix la seva renovació ininterrompuda per sostenir una població circulant constant. L'eritropoesi és el procés generatiu dels eritròcits.

Trombopoesi

La trombopoesi agrupa els processos que acaben en la formació de les plaquetes de la sang.^[7]

Granulopoesi

La granulopoesi és el procés que permet la generació dels granulòcits polimorfonuclears de la sang: neutròfils, basòfils i eosinòfils.

Es genera a partir de la línia mieloide. El primer estadi en la seva diferenciació és el mieloblast, que es diferencia a promielòcit i genera les granulacions azuròfiles primàries dels polimorfonuclears. Aquest, al seu torn, es diferencia a mielòcit que genera granulacions secundàries específiques per a cada un; així, depenent dels grànuls secundaris generats es convertirà en metamielòcit basòfil, acidòfil o neutròfil. En el desenvolupament del neutròfil, el nucli adopta una conformació en banda per després convertir-se en neutròfil madur segmentat. La granulopoesi es caracteritza per l'augment en la relació nucli/citoplasma, la desaparició dels nuclèols i la condensació de la cromatina.

Monopoesi

La monopoesi és la formació dels monòcits. Sèrie monocítica: els monòcits tenen un origen medul·lar, sent l'element més jove el monoblast. Aquesta cèl·lula origina el promonòcit, recognoscible en la medul·la òssia, que en el seu pas hemoperifèric es transforma en monòcit i finalment migra als teixits originant els histiòcits i macròfags.

Limfopoesi

La limfopoesi és el procés del desenvolupament hematopoètic, en què es formen els limfòcits i cèl·lules Natural Killer (NK) a partir d'una cèl·lula mare hematopoètica. Cadascuna de les cèl·lules que es formen (limfòcits B, limfòcits T i cèl·lules Natural Killers), té una gènesi i procés de maduració independent, que culmina en diferents òrgans.

La diferenciació de les cèl·lules limfocítiques es desenvolupa a la medul·la òssia (òrgan hematopoètic principal), encara que la maduració dels limfòcits T i B, es produeix en diferents òrgans: limfòcits B, a la melsa; limfòcits T, en el tim.

Plasma sanguini

Els elements que formen el plasma sanguini tenen diversos orígens.

El component proteic és produït al fetge, i està format principalment per albúmina, proteïnes involucrades en la coagulació i globulines.
Les hormones són produïdes a les glàndules endocrines.
La fracció aquosa és mantinguda pel ronyó i pel tub digestiu.

El plasma conté a més substàncies inorgàniques com ara gasos (oxigen, diòxid de carboni i nitrogen), sals, minerals, vitamines i deixalles metabòliques.

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hematopoesi

↑ «Hematopoesi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 Birbrair, Alexander; Frenette, Paul S. «Niche heterogeneity in the bone marrow» (en anglès). Annals of the New York Academy of Sciences, 1370, 01-03-2016, pàg. 82–96. DOI: 10.1111/nyas.13016. ISSN: 1749-6632.
↑ Parslow,T G.; Stites, DP.; Terr, AI.; Imboden JB. Medical Immunology. 1. ISBN 0-8385-6278-7.
↑ Morrison, J.; Judith Kimble «Asymmetric and symmetric stem-cell divisions in development and cancer». Nature, 441, 7097, 2006, pàg. 1068–74. Bibcode: 2006Natur.441.1068M. DOI: 10.1038/nature04956. PMID: 16810241.
↑ «http://www.ebioscience.com/resources/pathways/hematopoiesis-from-pluripotent-sem-cells.htm». [Consulta: 3 febrer 2014].
↑ Kawamoto, Wada, Katsura. A revised scheme for developmental pathways of haematopoietic cells: the myeloid-based model. International Immunology 2010.
↑ Hauke, Ralph; Stefano R. Tarantolo «Hematopoietic Growth Factors». Laboratory Medicine, 11-2000.

Bibliografia

Hematopoietic stem cell development. Springer, 2006. ISBN 978-0-306-47872-7.

Enllaços externs

[1] «Hematopoesi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Birbrair_n/a–n/a-2] 2,0 ^2,1 Birbrair, Alexander; Frenette, Paul S. «Niche heterogeneity in the bone marrow» (en anglès). Annals of the New York Academy of Sciences, 1370, 01-03-2016, pàg. 82–96. DOI: 10.1111/nyas.13016. ISSN: 1749-6632.

[3] Parslow,T G.; Stites, DP.; Terr, AI.; Imboden JB. Medical Immunology. 1. ISBN 0-8385-6278-7.

[4] Morrison, J.; Judith Kimble «Asymmetric and symmetric stem-cell divisions in development and cancer». Nature, 441, 7097, 2006, pàg. 1068–74. Bibcode: 2006Natur.441.1068M. DOI: 10.1038/nature04956. PMID: 16810241.

[5] «http://www.ebioscience.com/resources/pathways/hematopoiesis-from-pluripotent-sem-cells.htm». [Consulta: 3 febrer 2014].

[6] Kawamoto, Wada, Katsura. A revised scheme for developmental pathways of haematopoietic cells: the myeloid-based model. International Immunology 2010.

[7] Hauke, Ralph; Stefano R. Tarantolo «Hematopoietic Growth Factors». Laboratory Medicine, 11-2000.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]